foradia elgrat

Hui van a suïcidar-se 10 persones

Mirada al mòn per Ester Jordà

Mostra de Teatre d’Alcoi la companyia Cactus Teatre presentava una obra sobre el suicidi ‘L’abraçada dels cucs’

Quan vaig començar la carrera universitària recorde que els professors van passar per damunt el tema del suïcidi. Simplement van dir que estava demostrat que si als medis de comunicació es publicaven les noticies de suïcidis després hi ha havia un efecte cridada i podia encoratjar a més gent a fer-ho. Be, eixa teoria era dels any 70 (l’efecte Werther) i com estava eixa hi havien altres ja que també intentar invisibilitzar-ho està demostrat que tampoc funciona, més be ho transforma en tabú i resulta encara més complicat que els suïcides potencials parlen del tema.

Fa uns anys la Generalitat Valenciana va començar una valenta campanya publicitària per tal de conscienciar sobre el tema però amb l’arribada de la COVID moltes pretensions s’han desmoronat. En qüestió d’1 mes 3 persones que coneixia s’han llevat la vida (una s’ha penjat, una altra va prendre pastilles i l’altra es va tirar pel pont) Totes estaven medicades i portaven un seguiment pel seu metge d’atenció primària. Mire al meu voltant i un important percentatge d’amistats i companys de faena estan amb ansiolítics. Parle amb el metge de les meues preocupacions i em recepta ansiolítics. Segons dades del Ministeri de Sanitat abans de la pandèmia ja hi havien 2 milions de persones prenent ansiolítics a diari, un 5’5% de la població, i pel que diuen amb la pandèmia s’ha multiplicat el seu ús. En canvi la quantitat de psicòlegs de la Sanitat Pública no ha augmentat.

Les xifres són clares 3.604 persones es suïciden a Espanya a l’any, 2.681 i 923 dones. Per cada suïcidi hi ha 20 persones que ho intenten. A la Comunitat Valenciana tenim una taxa de 8 suïcidis per cada 100.000 habitants. Per a fer-ho més didàctic, soles a Espanya hui, hui mateixa que està llegint este article es suïcidaran 10 persones al pais. I que va passar quan un polític va exposar el problema al Congrés de Diputats (Íñigo Errejón)? Que la resta es van riure. Com tenen la poca vergonya els senyors i senyores congresistes de riures d’un problema que és la primera causa de mort no natural d’Espanya? En quin món viuen?

A la passada Mostra de Teatre d’Alcoi la companyia Cactus Teatre presentava una obra sobre el suicidi ‘L’abraçada dels cucs’, un cant a la vida, una comèdia àcida i valenta que tractava el tema del suicidi amb naturalitat i sense tabús però mostrant una porta d’eixida a la depressió: l’amistat.

Així és, els ansiolítics per si soles no van a llevar-li a cap suïcida la intenció de fer-ho, pot ser l’embobe i el tranquilitze però si eixa persona porta l’idea ho farà. Però no estar a soles, tindre una persona que t’anime, que t’escolte i que t’ajude a vore els teus problemes des d’altra perspectiva poden ser la diferència entre la vida i la mort.

No sigues indeferent, la indeferència mata, perquè no soles de COVID morin les persones.

Font: Ester Jordà./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *