Els directors dels centres educatius lluiten contra el suïcidi a les aules
Segons l'INE el suïcidi és la primera causa de mort externa en Espanya. En 2022 es van registrar un total de 338 suïcidis entre joves menors de 15 anys, fins als 29. Aquesta situació ha alarmat a la Federació d'Associacions de Directius de Centres Educatius Públics, que demana més atenció psicològica als instituts i escoles
En l’any 2022, segons les dates oferides per l’Institut Nacional d’Estadística, el suïcidi va ser la primera causa de mort externa, amb 4.003 defuncions. D’aquestes morts, 22 van ser de joves menors de 15 anys, i 316 entre els 15 i els 29 anys. Els directors de Centres Educatius Públics han manifestat que degut a la pandèmia s’ha notat un augment de casos de joves amb pensaments suïcides o que fins i tot han arribat a consumar aquests fets.
Toni González, director de l’IES Pare Vitòria, és també el president de la Federació d’Associacions de Directius de Centres Educatius Públics (FEDADi), una institució que engloba als directius de tot l’estat. Ell mateix ha denunciat la situació de la salut mental entre els joves i, ha explicat que des de la federació s’ha preparat una jornada amb el Col·legi de Psicòlegs Socials per a tractar amb més profunditat i reivindicar la necessitat de recursos humans, per tal d’ajudar als adolescents que s’autolesionen, intenten suïcidar-se, o que acaben fent-ho. “És cert que el percentatge és baix, però cada vegada són més. En aquests últims dos anys s’ha multiplicat per 10 i per 5 aquestes xifres. Segons les dades, en la pandèmia es va passar de 1.000 intents de suïcidi a 4.000, a escala autonòmica. La Fundació ANAR és qui arreplega aquestes dates”, assenyala González.
Per a poder ajudar a l’alumnat que sofreix aquest problema, fan falta recursos. El protocol actual indica que en el moment que es detecta un cas s’ha de fer un vigilància exhaustiva, des de que l’estudiant entra fins que ix del centre. “En aquests moments hem de deixar de banda algunes qüestions acadèmiques i fer aquest tipus de protocol i intervenció, però, fins i tot, fent-ho ens quedem escassos. Trobem una mancança. A més a més, quan un alumne està en aquestes circumstàncies, no sabem com s’està atenent des de la família. Fem tota la tasca possible en el centre, però, quan surt, potser en casa no hi ha ningú que el vigile, o que l’ajude, per diferents motius, per això volem saber de quina manera tractar-ho. Quan detectes aquests casos la vigilància es fa durant l’horari escolar. Els serveis socials estan desbordats, i ací també s’hauria de veure de quina manera es podrien implicar més en aquestes qüestions, o que és el que prioritzen. És molt complicat. Conec de casos que inclús alguns directors han hagut d’acompanyar a un alumne a casa”, assenyala el president de FEDADi. Encara que una de les solucions seria posar més psicòlegs als instituts i col·legis, González indica que: “Hem de ser realistes. La partida pressupostària que pot implicar tindre un psicòleg o un educador és una partida molt significativa. El que sí que es podria fer és que quan un centre detecte un cas, poder activar una alarma, i que l’administració tinguera la capacitat per a fer una contractació en 24-48 hores. Ja s’ha vist alguna partida en el BOE per a poder tractar aquests temes, però així i tot la partida és insuficient”.
La falta de recursos no és l’únic problema que hi ha per tal de tractar aquests temes, i és que, la burocràcia també dificulta poder actuar amb rapidesa, cosa que també volen solucionar en la federació: “Quan tenim un cas així s’han de fer molts papers. A nivell estatal demanen 10 annexos, i perdem molt de temps fent gestions. En la Comunitat Valenciana, hi ha unitats específiques, i quan arriba la unitat, tornen a demanar un altre informe. Jo no vull més informes, vull que eixa unitat específica realitze una intervenció amb l’alumne o alumna. És cert que s’ha de fer algun tipus d’informe per a contextualitzar, però no 10”.
Actualment, els centres educatius també compten amb un orientador, però, en el cas de l’IES Pare Vitòria, a més d’ajudar en aquest tipus de casos, i convocar reunions quan es detecta un cas així per veure que s’ha d’actuar, també s’ha d’encarregar dels 709 alumnes que hi van a l’Institut en l’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Tot açò no és suficient, per aquesta raó, com reivindica Toni González, així com la resta de directors, fan falta recursos, ja que la situació ha empitjorat, i és una situació complicada: “Em crida molt l’atenció que quan es dona un cas, prèviament no l’hem pogut detectar ni el professorat, ni els amics, ni ningú. És molt complicat veure el que pensa un adolescent. Moltes vegades, si trobem algun xiquet o xiqueta amb aquests problemes, els col·loquem un tutor o tutora individual, que és un docent voluntari. Eixa persona parla amb l’alumne d’una manera més íntima, com un pare o una mare, i fins i tot eixes persones no poden veure que derivaria així. Per això, la formació per als docents no està de més, però és molt difícil”.
Des de la Conselleria d’Educació també han volgut promoure iniciatives per en contra del suïcidi, com per exemple el programa ‘Som Imprescindibles’. Es tracta d’una cançó creada per un professor de música de l’Albir, en la qual es vol transmetre a l’adolescent que és una part essencial per a la societat. A més a més, dins d’aquesta campanya, la Conselleria ha contractat uns 50 psicòlegs que visitaran tots els centres educatius del País Valencià. “Han informat que parlaran amb alumnat d’ESO, Infantil i Primària, però des de FEDADi hem demanat que es tinga en compte també a la Formació Professional i Batxillerat. Sabem que estan limitats pel pressupost, però amb eixos 50 psicòlegs, si en algun moment hi ha un espai, o ix un cas en Batxillerat o FP, que pogueren anar allí”.
Aquests psicòlegs actuaran en temes de suïcidis i autolesions, però no deixaran de banda altres problemes de salut mental com els Trastorns de Conducta Alimentària.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi