L’agricultura ecològica

Sonet per José Antonio Tomás Andrés

L’agricultura ecològica és un sistema de producció agrària i ramadera que proporciona aliments de la màxima qualitat a través de les tècniques més respectuoses amb el medi ambient.

Aquest mètode de producció prescindeix de l’utilització de substàncies químiques com pesticides, fertilitzants de síntesi i aditius. Tampoc s’empren organismes modificats genèticament. L’objectiu és obtenir aliments naturals saludables i amb totes les seues propietats nutritives i, al mateix temps, minimitzar els efectes negatius cap al ecosistema.

Ben diferent és l’agricultura convencional, la qual está basada en el concepte industrial del camp i busca augmentar la productivitat, sense tenir en compte les conseqüències per a les persones i el seu entorn. Només valora els resultats econòmics. Per aconseguir els objectius, utilitza adobs químics que s’assimilen molt ràpidament per les plantes i que les forcen a retenir aigua. 

Aquesta manipulació artificial fa que les plantes siguen més vulnerables, el que obliga l’agricultor a fer una gran quantitat de tractaments amb insecticides, acaricides, fungicides, etcètera, molts d’ells sistèmics, que penetren i circulen per la saba de la planta, amb el consegüent perjudici per a la salut de les persones. També aplica hormones en la ramaderia per a accelerar el creixement i engrossiment del bestiar, el que fa que a poc a poc i sense adonar-nos-en anem enverinant-nos.

L’agricultura i ramaderia ecològica engloben tots els productes agraris: blat, pomes, raïm, melons, etcètera, així com hortalisses: encisam, mongetes, safanòries etc., i pel ram de la ramaderia: ous, llet, carn…, també entren ací els que han rebut un procés d’elaboració: sucs, formatges, vi, oli d’oliva, entre altres, sempre que els ingredients procedisquen de la producció agrícola ecològica.

En l’actualitat es poden adquirir els productes d’agricultura ecològica en grans superficies, associacions de consumidors i tendes especialitzades. La produció ecològica està regulada per una estricta normativa de la Unió Europea, que recull exigències en matèria vegetal i animal, així com d’inspecció, certificació i etiquetat que garantisquen la seua autenticitat.

I com ve sent habitual en la majoria de les vegades, quan escric, no podia faltar un sonet dedicat als llauradors, eixos éssers humans tan patits, que depenen del temps i els seus accidents meteorològics, a més de l’especulació i la falta d’escrúpols de molts intermediaris, els quals, amb poc esforç, s’omplin les butxaques i espolien la majoria de les vegades a l’agricultor.

  ELS  LLAURADORS

                                   És a trenc d’alba i quan comença el dia.

                                   En la bretxa ja estan els llauradors;

                                   els més honrats, tal vegada els millors,

                                   amb tenacitat i molta energia.

                                   Són hòmens forts, fornits, que amb valentia,

                                   a colp d’aixada i amb els seus suors

                                   treballen els camps, les hortes i flors

                                   i esporguen els arbres amb bonhomia.

                                   Curtits per l’àrid vent i llum del sol,

                                   escampen en el bancal la sement;

                                   arrepleguen olives amb rigor.

                                   Les cireres cullen, planten la col.

                                   Les dones sempre ajuden dolçament

                                   i soporten el fred i la calor.

Notícies que també el poden interessar

La Primavera

Alcoi demana una subvenció per integrar la ‘Colònia d’Aviació’ com un ecobarri

Júlia Moltó: “vivim en un planeta amb recursos limitats i estem en un model que no ho compren”