foradia subscriutegrat

Recent pintat

Columna per Àngel Beneito

Recent pintat és el títol de la mostra d’Antoni Miró que s’exhibeix a la Llotja Sant Jordi d’Alcoi entre el 2 de desembre de 2021 i el 3 d’abril de 2022. En ella, l’espectador pot assaborir un tast dels llenços més representatius que componen les sèries pictòriques que ha elaborat l’artista en aquests darrers anys, com són Nus i nues, Suite Havana, Costeres i ponts, Mani-festa i Personatges. Sèries de contingut argumental molt diferent que posen de manifest les múltiples i peculiars facetes creatives del pintor.

Allò primer que valora i agraeix el visitant és tindre al seu abast, en un únic espai expositiu, una selecció, un referent de l’enorme tasca que l’artista ha realitzat al llarg d’aquests darrers anys. Cal recordar que totes les sèries pictòriques enllestides per Antoni Miró són treball, treball constant, producció, però producció premeditada i intencionada que li aprofita per a subratllar les formes i l’expressió plàstica, a través dels colors, allò que vol denunciar o valorar, és a dir, allò que desitja comunicar a l’espectador, al receptor, fent-lo partícip de la seua percepció i del seu criteri i sentir. 

La més nodrida representació de les obres pictòriques ara exposades pertany a les sèries Nus i nues i Suite Havana. Dues sèries dedicades exclusivament a l’expressió plàstica del cos humà: un munt, un gavell d’imatges fetes art, que deixen al descobert el propòsit creatiu de l’autor a través de la seua peculiar mirada. En Nus i nues o nues i nus, tant hi fa, ens mostra l’anatomia humana interpretada per la mirada —gens onírica, o sí— i pel pinzell d’Antoni Miró. De lluny li ve a l’artista la tirada o l’afició de traçar esbossos del cos femení! De fet, és una constant en la seua obra, que de temps en temps recrea i experimenta des de percepcions, perspectives i materials força diferents (paper, oli/paper, cera/paper, acer cortén, acrílic sobre taula, metall o sobre llenç, etc.). Una minsa mostra d’açò dit serien les obres Nua-2, 1964; Esbós de nua, 1964; Mare nua, 1966; Nua asseguda, 1967; Nua de gairó amb blau, 1992; Dolor d’amor, 1999; Cavil·lació, 2000; Somni, 2007 o Posidó, 2007. Però, també cal esmentar les escultures eròtiques que, tallades en acer cortén, s’inspiren en la ceràmica grega, o la sèrie El vol del gat, 2013 on l’artista atrapa i dibuixa el moviment del cos nu de la coreògrafa i ballarina Sol Picó i plasma l’instant sobre fons rojos, negres i blaus.

Inauguració a la Llotja Sant Jordi de ‘Recent pintat’ d’Antoni Miró. foto s.sempere./

Doncs bé, aquesta primera selecció d’obres  mostren a l’espectador el cos humà, majoritàriament el de la dona, no com un exercici de geometria grega o renaixentista basat en l’harmonia i en la proporció, sinó des de la percepció anatòmica més seductora, eròtica i sensual. De fet, hi ha una intenció, una premeditació de modelar el cos mostrant-nos aspectes íntims extremadament visuals, seductors i estètics, a la vegada que atrevits, impúdics i hedonistes. 

En Costeres i ponts, Miró canvia de terç i ens mostra imatges i perspectives urbanes de la seua ciutat, Alcoi. Paisatges, ponts i edificis són representats des de criteris, òptiques i angles força diferents dels habituals enfocaments i de les clàssiques visions costumistes. Ara, els llenços obliguen l’espectador a situar-se en posició de percebre paisatges i estructures arquitectòniques totalment inèdites i allunyades de la usual apreciació. Ara, la mirada es fa singular, peculiar per a la vista del transeünt, en contemplar la sòlida esveltesa dels arcs i dels pilars, els entramats metàl·lics dels ponts o la particular percepció de fàbriques i edificis emmarcats sota perspectives diferents sobre el blau del cel.

Les obres de la sèrie Mani-festa, que ara s’exhibeixen a la Llotja, mostren l’actitud social i cultural més profunda del pintor. En elles, Antoni Miró pren posicions. Ací no cap imaginació ni fantasia. El pintor reprodueix la resposta, la protesta i la insatisfacció del poble o de les minories sense discriminar latituds: a València, Osca, Lisboa, Roma, Brasil, Barcelona, Palestina, Madrid, Nicòsia, Sidney o Kabul. Imatges de denúncia i reivindicació que ens presenta per a sacsejar les nostres posicions i consciències o per a compartir-les. Hi prenen protagonisme els col·lectius socials més dispars manifestant-se festivament o, per contra, enfurits a l’hora de reivindicar els seus postulats o els seus drets menyscabats. 

   La darrera sèrie que tanca l’exposició és un recull, una petita i escollida selecció d’alguns dels retrats que conformen la sèrie Personatges. Antologia de retrats amb sentit identitari, referents culturals del nostre país elaborats tots ells en primer pla, amb volums i textures semblants, amb l’objectiu, tal vegada, d’agrupar-los, de donar-los cohesió, sentit de grup. Retrats d’intel·lectuals, poetes, escriptors, cantants… reelaborats per la mirada del pintor i units per un denominador comú: l’amor a la seua terra i a la seua llengua. 

                                                                                                

Font: Àngel Beneito./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *