Dibuixos de Joan Castejón

Columna d'Art per Josep Sou

«…l’art és un compendi de la naturalesa format per la imaginació»,

J. M. Eça de Queiroz

El proppassat  dia 31 de gener, i fins el 24 de març de 2023, al COM d’Alcoi s’inaugurà l’exposició Dibuixos, de l’artista Joan Castejón. Mostra que ha estat organitzada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani i amb el suport i estreta col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat. A l’acte inaugural acudí nombrós públic, amb presència dels alcaldes d’Alcoi i Dénia, que pogué contemplar, una vegada més a Alcoi, la mestria i el gran to creatiu de l’artista il·licità.

Quan parlem de Castejón, la referència ens condueix, inexcusablement, a la valoració del seu alt compromís amb els valors de l’art, tot atenent a diverses variables del concepte vital que en comporta. Així, per una banda, l’exquisidesa en el tractament del dibuix, formula línies singulars dins el panorama artístic contemporani. La perfecció (potser ací sí que existeix) en la rellevància de les formes naturals vincula les seues aportacions al classicisme renaixentista, on cadascuna de les connotacions possibles en la referència de l’objecte pictòric podien atribuir-se al cànon rigorós de la cultura d’aleshores. Ara bé, per una altra banda, no només el trasllat elegant i subtil del dibuix damunt la superfície del llenç,o del paper en aquest cas, esdevé causa o motiu de reconeixement, també la força de la imaginació de l’artista ens corprèn de manera categòrica. El món, o els mons, s’avenen a sobre de nosaltres amb la calidesa infinita d’un salm eloqüent i dinàmic. Allò que s’hi esllavissa des d’una atmosfera permeable i fora dels judicis de la raó, ara conclou el trajecte, tot projectant-se sobre la nostra admiració. Les vint-i-vuit obres que se’ns presenten, entre retrats i dibuixos (alguns homenatges), sintetitzen la força expressiva de l’autor, així com la seua total sensibilitat.

No obstant això, sempre alena a les propostes de Joan Castejón alguna cosa que s’hi lliura de l’equidistància social. Podem llegir, amb els ulls de les anàlisis, i entre les línies primes de l’enteniment. Sempre hi ha present alguna història que suscita matèria suficient per a fer-ne valoracions de caire humaníssim, o pròximes a la naturalesa elemental de les persones. Es tracta de la situació (dibuixada o pintada) que determina l’univers de pertinença del gènere humà. Altrament, el contacte amb l’art subscriu l’essencialitat determinant d’un comú que resta com a penyora dins les mans de la reflexió gràfica. Retrobament d’elements categòrics, altament suficients, per agermanar la voluntat de contar, dir o referir, quines són les causes gestores del temps que ens ha tocat viure, tots plegats, també ara. Joan Castejón pren partit per la causa dels éssers humans, i ho fa amb la disciplina exacta del seu treball compositiu. La càrrega de la seua veritat s’hi trasllueix mitjançant la màgia del dibuix. Tot camina vers un més enllà que denota compromís. La realitat aflora virtuosa com un registre sil·làbic ple de força i determinació. L’art al servei de la idea i, aquesta, enregistrada per a parlar de la condició humana: esforç, dolor, tribulacions, conreus solidaris, trànsits de la por, nostàlgia del viure plaent, virtuts de la comprensió social, transmissió del sentiment d’estar-se foragitats d’un cosmos que, tanmateix, ens pertany…i la finalitat com a punt de partença, clar. I el retrat, en la línia prima per a la transmissió dels afectes.

Ara bé, com se’ns refereix a la màxima: «…prima est eloquentiae virtus perspicuitas…» (el primer requisit de l’eloqüència és la claredat), (Quint., 2, 3, 8), l’artista Joan Castejón irradia, des del coneixement, la poderosa virtualitat del dibuix que parla per sí mateix. Les històries que ens narra, potser a cau d’orella, eleven la veu mitjançant la veritat del dibuix amb fórmules que no són màgiques, car resten construïdes per la destresa marcada també per la intel·ligència. I des del silenci del taller… van creixent les imatges, fulguren els cossos, branden tot de misteris les mans… renaixen els esguards en la mirada dels més pròxims.

Cal netedat en l’eficàcia comunicativa. Cal deler en la voluntat d’intervenir en les coses tan fràgils de la vida. I, des dels ressorts que la història vehicula, veure allò que viu darrere de les portes de l’existència. L’artista Castejón amb la sola veu, clara, neta i projectada vers l’infinit inexhaurible, contribueix al cant comú i acordat. Això també són coses de l’art: formula encontres des de la ribera de la substància formal. La paraula (el gest en la pintura) de l’artista proclama el verb plural de la societat que l’envolta. I tot circumstancial, doncs les coses són com són i l’artista s’hi pronuncia lliurement, encara que els seus versos a tots ens refereixen i impliquen.

I la tècnica, en aquest cas concret que ens ocupa, és el talent per a escriure mots dibuixats, i que són l’expressió documentada de la presència dels individus socials en lliure disposició, i per a contar la seua història particular. Els elements s’hi barregen amb la dinàmica que solament el moviment determina. La vida travessa cada instant on la memòria basteix fortes sotragades de reconeixement dins la matèria constructiva. El dibuix delinea les imatges, i aquestes volen lliures per l’espai d’una real fantasia. 

Una vegada més, Castejón ens aproxima el món i les persones; el seu tarannà i la vasta comprensió de l’univers creatiu. I nosaltres restem agraïts per poder aproximar-nos-en amb la mirada intensa d’aquell qui vol assolir la comprensió d’horitzons sense límits. Si més no ens regraciem per abraçar, una vegada més, el magisteri creatiu del valuós artista il·licità.

Notícies que també el poden interessar

Ficció o realitat? al meu amic Toni Miró

Cultura i més cultura

Art i Literatura a l’exposició de Miquel Hernàndez 75×75 a Alcoi