foradia camaraalcoi

El circ de la monarquia

Columna per Sergi Rodríguez

Els pixen a la cara i encara aplaudeixen! Hi ha qui, carregat de raó, diu que encara ens passa poc. Si tornara el dret de pernada hi hauria qui ho veuria normal, com una llei divina, com una gràcia de déu lliurada a qui, no sabem per quin motiu, li ha sigut concedit el dret de fer el que li passe pels collons (expressió que al meu poble defineix molt bé a qui fa allò que vol sense haver de donar explicacions a ningú). Fins i tot hi hauria qui ho defensaria amb la mateixa ceguera irracional dels que com ara victoregen al rei (emèrit?), quan en realitat ve a refregar-nos pels nassos que fa allò que li ve de gust. No ha de donar explicacions a ningú perquè simplement continua sent el rei, una condició que està per damunt de tot, de totes i de tots. 

El vaixell de les regates al servei de la corona i que paguem tot el populatxo, està ben batejat:  bribón, és a dir vàndal, bandarra, truà. Bribón i Borbó són dues paraules que defineixen i conjuguen molt bé la realitat de la corona que tenim i patim. Juan Carlos I, com tots els seus avantpassats i molt probablement com tots els seus hereus, ha robat a mans plenes, ha cobrat comissions fraudulentes, ha defraudat hisenda, ha amagat diners en paradisos fiscals i ha tingut una vida a cor què vols, com un rei (mai millor dit), que li ha permès cometre sense cap escrúpol les immoralitats més grans com matar elefants, entre d’altres.

És vergonyós que hi haja ciutadans i partits polítics que intenten blanquejar la merda de la monarquia, perquè per molt que s’entesten la merda és molt visible, impossible d’amagar. Intentar dignificar una institució corrupta fins al moll de l’os és un insult a la intel·ligència i al sentit comú Que un cap d’Estat, en aquest cas d’Estat monàrquic, haja d’abdicar i posteriorment fugir sense haver de rendir comptes i aprofitant la seua absurda condició constitucional d’inviolabilitat, és una burla descarada a tota la ciutadania. Una autèntica vergonya. I com deia aquell, encara ens passa poc.

Ja n’hi ha prou! No ens desfarem mai d’aquesta xacra anacrònica que durant segles ens ha fet súbdits? Des que vingueren a socarrar-nos i a imposar el Decret de Nova Planta per dret de conquesta i aboliren els nostres drets com a poble valencià fins a l’actualitat, la monarquia ha sigut i és una infàmia constant per al poble. Per a quan el dret a decidir el cap d’Estat? Per a quan el dret a decidir entre Monarquia i República? Fins a quan hem de suportar tota aquesta humiliació?

Em fan mal les orelles quan els defensors de la monarquia argumenten que devem a “l’emèrit”  haver portat la democràcia i haver-la consolidat. Sincerament, em bull la sang que es diga això d’un home triat pel franquisme per perpetuar els seus privilegis emmascarats dins d’una democràcia formalista, mentre que la grandesa de qui lluità per la democràcia durant el franquisme cau en l’oblit. Ens volen fer viure una realitat virtual, una realitat que continuarem patint mentre hi haja qui, malgrat l’evidència, continue aplaudint i victorejant la casa reial, el circ de la monarquia i hi haja partits com el PSOE que es declare alhora monàrquic i republicà. Això com es menja?

Font: Sergi Rodríguez Castelló, EUPV./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *