‘Els camins de la memòria’ es converteix en una ruta cultural per Oliva
En total hi ha 13 panells que configuren aquesta ruta, i l'objectiu és donar a conéixer els fets històrics d'àmbit local, en els llocs on van passar
Oliva ha creat la Ruta Memorialista, amb la qual es pretén donar a conéixer fets històrics que han ocorregut a la localitat. Aquesta ruta estarà configurada amb 13 panells en els quals es podran veure les explicacions.
Els camins de la memòria és un projecte multiplataforma que comptarà amb un documental, un lloc web, i ara també amb aquesta ruta que farà valdre aquests llocs importants per a la història d’Oliva.
Josep Escrivà, regidor de Memòria Democràtica, ha explicat que els panells relaten el que ha passat a Oliva, arran del cop d’estat militar contra la II República: “La ciutat d’Oliva fou destinació d’acollida d’unes 3.000 persones refugiades, entre 1937 i 1939, entre les quals es trobaven 500 infants evacuats i acollits a les colònies instal·lades en el Municipi d’Oliva, gràcies a la col·laboració interadministrativa local, nacional i internacional”.
Oliva va ser un punt rellevant per a la solidaritat i acollida de persones refugiades, així com un lloc d’interés logístic per la quantitat de magatzems i connexió ferroviària, motiu pel qual també va sofrir atacs aeris. “Hi ha documentació que ratifica que la Legió Còndor alemanya, els italians i La Pava, van sobrevolar Oliva per a atacar punts estratègics, per documentar gràficament la situació dels objectius bèl·lics i atemorir al veïnat del nostre municipi; per tant, creiem que, una vegada investigat i corroborat, és convenient compartir públicament aquests fets de gran importància memorialista” assenyala Josep Escrivà.
A més, va desenvolupar un sistema de defensa i refugis, igual com en altres municipis de la costa mediterrània, i així ho vam comprovar en l’últim gran temporal marítim que va descobrir estructures defensives ocultes per sota de les dunes de les platges de la localitat.
Així mateix, els veïns d’Oliva no van ser aliens a l’anomenat terror roig, víctimes llistades en una capelleta construïda en els anys 40 en el cementeri d’Oliva.
Tampoc a la repressió exercida pel Franquisme. Una vegada acabada la guerra, més de 300 persones, entre les quals figuraven homes i dones foren retingudes per motius polítics per les autoritats franquistes i mig centenar d’aquestes persones, entre elles dues dones, foren afusellades a Gandia, Sueca o Paterna. A principis del 2022 es va construir un memorial en el Cementeri d’Oliva en el seu honor i perquè les famílies tinguen un lloc on poder-se dirigir per a retre dol.
Els treballs de recerca s’han fet gràcies a la col·laboració de professors d’història i investigadors locals, que han col·laborat en diverses ocasions en treballs sobre la història recent del municipi. També es compta amb la col·laboració dels familiars de les víctimes representats per l’Associació Represaliats del Franquisme a Oliva, ARFO.
La realització dels panells informatius està dirigida des del Departament de Memòria Democràtica i Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Oliva.
“Volem que aquests treballs de recerca servisquen per a valorar els llocs de la memòria i dignificar el record d’aquelles persones veïnes del municipi d’Oliva que defalliren o sofriren les conseqüències del conflicte i la posterior dictadura”, argumenta el regidor.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi