foradia subscriutegrat

Jordi Gil: “És una victòria moral, per haver arribat on jo volia estar”

El cantautor alcoià compta amb una llarga trajectòria, i ara ha rebut aquest premi que reconeix la seua tasca defensant la nostra llengua i la nostra cultura mitjançant les seues cançons i poemes. Ell mateix ha explicat com s’ha sentit

Com ja va dir Pep Jordà sobre Jordi Gil: “La cançó ha de reprendre el seu camí original, lluny de grandiloqüents propòsits i missatges agraïts, i tornar a ser la memòria viva de la quotidianitat d’un poble, o dit d’una altra manera, la narració veraç d’allò que no eixirà mai a les pàgines dels diaris. Jordi Gil ho sap, i per això acudeix a les barres dels bars, el lloc del món on passen més històries. Per això beu café licor, per mullar les seues més íntimes entranyes d’allò que és més veritat. Per això viu amb el seu poble, per després contar-ho. Per això les seues cançons no conten en grans discursos carregats de bones intencions, sinó realitat i poesia, farcides d’elements que a tots ens resulten familiars. Per això podem dir que Jordi, més que cantautor, ha esdevingut un dels últims vells joglars. I per tot això, les seues cançons, que potser mai seran l’himne de cap revolució, restaran per sempre a la nostra memòria tan vives i entranyables, com aquelles que ens cantaven els avis les fredes nits d’hivern”, i per ser una part fonamental de la cançó valenciana, ha estat premiat en aquesta edició dels Palmells 2022, Mà de futur.

Amb una carrera de més de 52 anys ara El Grat ha volgut reconéixer la seua tasca per la seua lluita incansable reivindicant la nostra llengua i la nostra cultura. Per a ell, aquest premi “és un premi a la resistència passiva, a l’autocensura, i a una llarga continuació del que ha sigut la cançó, que ara mateix està un poc tocada, menyspreada i controlada, i això no havia passat mai. El premi en si, segons està creat, ‘Mà de futur’, són les mans de la victòria o del puny en alt, símbols heretats pels grecs i els romans que simbolitzen certes victòries. I per a mi, és una victòria moral, per haver arribat on jo volia estar, que és en cap lloc, però humilment, i després de tants anys”.

En la seua trajectòria aquest cantautor alcoià ha escrit unes 300 cançons, 18 discs, i ha fet viatjar a la nostra llengua per tota Europa en més de 2.500 recitals, una xifra que per a aquest protagonista dels Palmells sembla molt, però “en 52 anys tampoc és tant”. Tota eixa experiència fa que a hores d’ara siga una de les persones que més conega quin és l’estat de la música, i segons comenta: “Crec que la gent jove no vol fer el mateix tipus de cançó d’abans. Hi ha moltes coses per a protestar, però la joventut d’abans no és la mateixa d’ara. Abans no teníem res, i ara la gent prefereix anar a grans concerts, que quedar-se en un ‘xiringuito’ de deu persones escoltant reflexions. Ha evolucionat la vida. La cançó és una cosa per a escoltar i per a reflexionar, i ara hi ha molt de soroll. Però eixe soroll és normal, és una eixida i un negoci, no és el mateix cantar per a 10, per a 40.000, això està claríssim. Però, s’ha d’escoltar més, llegir més, i també referit al que és la llengua”. A més, també assegura que el temps ha canviat inclús en la denominació de les cançons: “Antigament, la cançó es deia reivindicativa, i inclús abans era cançó protesta. Ara es diu cançó d’autor per no ferir cap susceptibilitat. Entre tots hem fet la mateixa censura, la nostra autocensura. Ara ja sabem el que no hem de dir, o el que podem dir i metafòricament com ho hem de fer”.

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *