foradia

Antoni Miró: Afluent del compromís social a través de l’art contemporani

Els nostres artistes del País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Nascut a Alcoi l’any 1944 i com a màxima afició la pintura, ens encontrem davant d’uns dels grans genis de transmissió a través de l’art dins el realisme social i considerant-lo creador d’obres compromeses amb el neofigurativisme amb un missatge de crítica i denúncia que als 70 es va identificar amb el moviment crònic de la realitat.

La seva obra es presenta a diferents museus de tot el món a causa de la seva gran relació amb la promoció d’obres artístiques. Quan parlem d’Antoni Miró, parlem d’un artista autodidacte, lluitador, compromès i solidari amb el seu treball que tracta la seva obra amb gran precisió per poder desembocar-hi els seus màxims esforços en pro de la igualtat i la fraternitat. Des de molt jove ha dedicat la seva principal afició: la pintura. De la mateixa manera, ha cultivat altres activitats artístiques paral·leles, com ara l’escultura, el cartellisme, la ceràmica, el dibuix. Tot això, amb la consistència d’un treball minuciós i marcat per les referències cíviques, pel compromís social d’un artista que creu la utilitat i la capacitat de persuasió dels intel·lectuals. Miró establia les bases dels seus treballs posteriors, a partir de l’experimentació visual al camp del pop-art i del realisme social.

El pintor sempre ha fet compatible la intencionalitat del contingut social i la cerca d’un nou imaginari producte d’un relleu visual. L’obra resultant se situa dins el marc expressiu de l’anomenat realisme social; partint del medi quotidià o de la narració històrica, cerca, a través de les arrels populars i de la identitat col·lectiva, un llenguatge plàstic adequat a la voluntat de denúncia de qualsevol dominació del poder. Per a Salvador Dalí, l’epicentre del seu propi món sempre va ser l’estació de Perpinyà i per a l’Antoni sempre serà el seu mas, el mas Sopalmo, cosa que en forma part i que porta dins seu. Una llar que va decidir compartir amb la seva estimada dona Sofia i el seu fill Ausiàs. Sopalmo presenta una col·lecció enorme d’obres pròpies de l’artista on s’exhibeix exuberància, intel·lectualisme i alhora compromís social, una galeria digna d’admiració. En aquesta mateixa casa és on l’artista ha celebrat nombrosos sopars amb polítics intel·lectuals i artistes. Sens dubte, es tracta del centre neuràlgic d’Antoni juntament amb la complicitat de la seva esposa i del seu fill els quals han ajudat el pintor en la seva gran trajectòria com a artista. No obstant de tots els amics convidats a aquests sopars, n’hi va haver dos que sempre van quedar al seu cor i que malauradament per circumstàncies de la vida avui en dia ja no estan entre nosaltres; es tracta d’Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó, els seus millors amics amb els quals va compartir llargues amistats que van fer dels tres, un grup de lluitadors contra les cruels injustícies i que en conjunt de paraules i obres d’art, van crear poesia compromesa i digna de ser escoltada per la gent. Així mateix, l’escriptora Isabel-Clara Simó, s’ha referit en diverses ocasions al pintor amb cites com la següent: “Antoni Miró és un pintor incòmode, dels quals no fa concessions i extremadament crític”, i és que a banda de ser un gran artista, trobem Antoni la figura d’agitació i propaganda.

La seva gestió en la cultura i el compromís social sovint li importa més que la seva pròpia obra, cosa que diu molt tant de la seva personalitat com de la seva funció com a personatge públic i important a nivell no només nacional, sinó també internacional.A banda de totes les seves qualitats excel·lents, Miró mostra gran interès per la promoció de nous creadors d’art inaugurant cada dos mesos tres exposicions a les tres sales de l’ajuntament d’Alcoi, convertint-lo no només en artista sinó en mestre impulsant i recolzant la visualització d’artistes menys coneguts i aportant així una gran feina de compromís dins del País Valencià. Normalment sol obrir aquestes exposicions a les sales de la Llotja d’Alcoi, la casa de cultura i el centre dedicat al seu millor amic; el centre Ovidi Montllor. Tot i això, entre les seves pròpies exposicions trobem «Sentografies, Sento Masià», una col·laboració amb altres artistes com J.C. Arañó, Mercé Massana i Toni Moreno o La càmera i la vida, Francesc Jarque, en col·laboració amb Antològica, una de les seves col·leccions més importants on presenta una selecció d’obres des del 1960 fins a l’actualitat.

Així mateix, a la seva col·lecció internacional trobem exposicions que van des de Xile, Itàlia i Londres fins a Finlàndia, a més de tots els guardons guanyats que van des de la Medalla Àurea Or i Diploma Premi “Citta di Roma”, ROMA, Itàlia fins a VIII Miedzynarodove Biennale Grafikikrakow, Cracòvia, Polònia i molts altres més sense oblidar el seu nomenament com a fill predilecte de la ciutat d’Alcoi. Sens dubte quan parlem de Miró parlem d’una persona no només compromesa, sinó també una persona lligada a la seva obra d’art, acordant la seva pintura com una pintura d’atenció, mirament i respecte cap a la gent que ha lluitat contra totes les injustícies promogudes durant tots els anys de franquisme, recolzant la causa d’aquesta forma tan il·lustrativa i tan bonica, representant així mateix a la seva obra el seu amor cap a les seves terres i les seves arrels i fent-ho veure com el que realment és; Afluent del compromís social mitjançant l’art contemporani.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *