Foradia

Miquel Gil: “sembla que torna a guanyar el neoliberalisme”

• Miquel Gil ha musicat l’obra ‘Quatre crits’ d’Antoni Miró. Ens comenta la seua experiència artística i el contingut de la cançó. • “El rostre cleptòman i sinistre de l’amo poderós” ha destrossat “somnis, utopies, classe mitjana, primer món, convenis, horaris, sous”.

‘Pintura musicada d’Antoni Miró’, així es titula el treball que han dut a terme, amb motiu de l’exposició ‘Antoni Miró a la Base’, nou dels millors artistes musicals de l’escenari valencià actual.

Cadascú dels grups o artistes ha creat una cançó a partir de la inspiració d’una obra concreta de l’exposició de Miró. El resultat ha sigut una creació artística que complementa els quadres, amb els quals comparteix analogies i relacions.

S’ha configurat, així, un disc on les imatges, les lletres i les músiques cooperen entre elles per a enriquir-se. S’uneix, així, pintura, música i poesia per a potenciar el goig estètic dels receptors fins a punts molt elevats.

El contingut, els significats i les connotacions intel·lectuals que transmeten les creacions, tant dels d’Antoni Miró com les dels músics, enriqueix notablement la qualitat de les creacions i del seu potencial estètic. I és que es tracta, en la seua majoria, d’obres compromeses amb la realitat, de denuncia, d’explicació dels fets històrics, de crítica als abusos dels poderosos, de reivindicació dels drets democràtics.

Hem volgut parlar amb alguns dels artistes perquè ens comenten el seu punt de vista respecte a aquest procés de creació artístic i respecte al contingut de crítica i denúncia que alberguen les obres.

Miquel Gil ha musicat l’obra ‘Quatre crits’ d’Antoni Miró. Li van cridar l’atenció la força que transmeten les imatges de les dones cridant. A partir d’aquesta obra, Miquel ha compost una cançó que descriu les agressions que han patit les democràcies per part del capitalisme neoliberal durant els últims anys. En ella denuncia com “el rostre cleptòman i sinistre de l’amo poderós”, que ha destrossat “somnis, utopies, classe mitjana, primer món, convenis, horaris, sous”.

Davant aquesta realitat, que popularment s’ha conegut com a polítiques austeritat i que alguns l’han denominat austericidi, Miquel posa les seues esperances en l’economia del bé comú, “pensava que seria el que anava a dur la crisi”. Però no, “sembla que torna a guanyar el neoliberalisme i que no estem agarrant bons camins; tant a nivell europeu com dels EUA, són camins que van més enllà inclús del capitalisme” i en concret assenyala amb preocupació l’auge de la ultradreta a països com Alemanya, Itàlia, França i també a Espanya.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *