foradia subscriutegrat

La Festa torna a emocionar al poble d’Alcoi

És un tòpic dir que les festes passen massa ràpid, però, és la veritat. Han sigut tres dies que han paregut sols unes poques hores, però que, així i tot, han donat per a deixar grans moments per al record de la festa alcoiana

Com sempre les festes de Moros i Cristians passen massa ràpides. Són dies intensos en els quals en tot moment hi ha actes per a gaudir. Enguany des del matí del Dia dels Músics es va palpar en l’ambient que la gent tenia moltíssimes ganes de l’arribada de la trilogia festera, i es va poder veure als carrers que la festa estava començant. La festa del pasdoble va ser l’encarregada d’anunciar que faltava poc temps per a poder cantar l’Himne de la Festa, en aquest 2023, dirigit per Silvia Gómez. A moltes persones aquest moment els va pillar quasi de sorpresa, ja que va ser un poc abans que habitualment, però no, no va ser una errada com van pensar molts dels presents. Una vegada han arribat totes les bandes a la bandeja, i el Sant Jordiet fa entrega de la batuta, és el moment de començar. Així que ja sabem per a altres anys que hem d’estar preparats. Si que s’ha de destacar que en el primer himne que es canta el so va fallar i que no tot el món va poder escoltar amb precisió la música.

Després, les filaes van celebrar la tradicional Nit de l’Olla, però abans, va haver-hi temps per a un xicotet esglai. I és que, un solar abandonat al carrer Sant Francesc va cremar-se, deixant unes imatges impactants amb flames de gran altura.

El dia 22 d’abril va començar ben prompte amb la celebració d’un dels actes més solemnes de la nostra festa, la Diana. Enguany les dones van ser les grans protagonistes d’aquest primer moment de la festa, ja que van ser moltes les filaes que en algun dels trams va portar una esquadra femenina, demostrant que la igualtat ja està més a prop als Moros i Cristians. Els Verds, Realistes, Benimerins, Mudèjars, Judios, Mossàrabs, Gusmans, Vascos, o Cids van ser algunes de les filaes amb presència femenina.

Finalitzada la Diana, l’Entrada va començar amb la capitania de la Filà Creuats. Per a molts quedarà en el record per l’anecdòtica caiguda del Capità, Jesús Mullor, a la plaça d’Espanya, però per a moltíssimes persones més, serà recordada per la seua originalitat. Agradara o no, Mullor va impactar amb eixa indumentària monocromàtica, i eixa carrossa amb escultures de la seua cara i dels seus rodelles. Va ser diferent i elegant. Va aconseguir innovar, cosa que ja és molt complicat fer-ho a l’entrada alcoiana. Els tocs de color i llum els van posar la seua dona Cesi Piñero, amb un elegant vestit blau, i la seua filla Irene Mullor, de daurat i amb unes ales que li van fer paréixer una deessa. El punt final dels anys de càrrec dels Creuats el va posar una esquadra amb colors i identitats molt fidels a la filà.

L’entrada va continuar amb dos esquadres especials més. Per una banda, els Muntanyesos, que va celebrar el seu centenari, i cinc filaes després ho van fer els Gusmans, amb el seu any de Mig. Ja a partir d’aquest moment l’entrada va fer camí cap a l’Alferes, però sense oblidar-nos de Nicolás Sánchez, que va tindre el seu moment de protagonisme en la Filà Andalusos. El xiquet que ha representat al patró va desfilar acompanyat d’amics, dels seus pares i d’un cavall blanc.

Ara ja si que sí, va ser el moment de veure l’últim moment del bàndol cristià en aquest matí del 22 d’abril. Miquel Jordà va portar una proposta molt medieval als carrers d’Alcoi, inspirada en la figura de Ròger de Llúria. L’alferes va eixir arropat pels seus cavallers, amb un disseny molt guerrer, amb un casc de grans dimensions. Per a tancar aquest matí, la filà va presentar una esquadra especial que va cridar l’atenció pel color verd aigua que predominava.

La vesprada va començar amb la capitania de la Filà Ligeros, que va eixir-se de les històries tradicionals sobre Al-Azraq, i va parlar sobre la màgia. L’estètica ligera va estar present en tot moment, inclòs el trage del Capità, Salvador Micó, que va lluir un disseny on predominaven els colors ligeros, i el cavall, molt present durant tot el càrrec. L’esquadra especial, en negres i daurats, va mostrar-nos a la figura d’uns guerrers sumeris, encarregats de recaptar els impostos.

Al contrari que en l’entrada cristiana, en el bàndol de la mitja lluna no van haver-hi més moments especials fins a l’arribada de la filà d’en mig, que enguany ha recaigut en la Filà Judios, encara que sí que s’ha de destacar que va haver-hi un convidat especial durant alguns minuts d’aquesta vesprada d’abril: la pluja. Pel que fa a l’esquadra especial que marca l’equador de l’entrada, com és habitual, els Judios han apostat per un disseny africà, en blancs i negres que feien un efecte visual molt interessant.

Ja entrada la nit, la llum de l’enramada va fer brillar encara més el càrrec protagonitzat per Alfonso Caerols. Va ser un boato que va agradar molt, que no es va fer llarg, cosa que s’agraeix ja a aquestes hores d’un dia tan intens, i que serà recordat sempre per l’emoció que desprenia Alfonso. Sens dubte si hi haguera un mesurador de decibels, aquest Alferes va batre rècords. Caerols va poder gaudir de cada metre del recorregut arropat per tot el públic que es va rendir al seu pas. La tribuna d’autoritats va mostrar-se com mai s’havia vist davant de la presència d’Alfonso. Tant Carolina Ortiz, regidora de Festes, com Juan José Olcina, president de l’Associació, van apropar-se a l’Alferes per a donar-li l’enhorabona. Aquest ha sigut segurament un dels càrrecs de la història d’Alcoi més merescut, que més ha gaudit d’aquest moment que és el seu somni fet realitat, i que ha compartit amb el públic d’Alcoi amb una immensa generositat, fent-nos a tots part d’aquesta nit tan especial que serà recordada durant anys.

S’ha d’assenyalar que durant l’entrada també van ser moltes les filaes que van traure als carrers esquadres de blancs femenines, com van ser els Gusmans, els Maseros, o la Llana.

La trilogia va continuar amb el Dia de Sant Jordi. Al matí els càrrecs van desfilar des de l’Església de Sant Jordi fins a Santa Maria. Primer el bàndol moro, i després el cristià. Aquest va ser el moment per a descobrir tots els detalls dels dissenys dels capitans, alfereses i favorites, però sobretot, per veure per primera vegada a Nicolás Sánchez com a Sant Jordiet. El seu trage portava alguns detalls clarament contrabandistes, com podien ser les seues sabates, i a la seua capa, per fer homenatge al patró, estava brodada l’Església de Sant Jordi.

La resta de les festes va passar amb total normalitat: festa, cercaviles, música i molta gent amb ganes de passar-ho bé.

El Dia dels Trons les ambaixades i l’alardo va ocupar gran part del dia. Malauradament, una vegada més el so a la plaça per a poder sentir als Ambaixadors reclamar el castell d’Alcoi, no va ser òptim, i algunes parts del text eres molt complicades d’escoltar.

Finalment, per a tancar la nit, Nicolás va ser el protagonista d’una Aparició que va estar acompanyada per un meravellós castell de focs d’artifici que anava al ritme de l’Himne de la Festa, i que va ser el punt final perfecte d’aquests Moros i Cristians de 2023, i per a començar el compte enrere per a les festes de 2024.

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *