Eleccions Locals 1983 a Alcoi. Dóne el meu vot a Candidatura Independent de Minusvàlids
Article per Pepe Frasés Vaello
ELECCIONS LOCALS 1983 ALCOI. Dóne el meu vot a la candidatura presentada per CANDIDATURA INDEPENDENT DE MINUSVÀLIDS
Dins de huit dies hi haurà noves eleccions locals i autonòmiques. Retrocedint en el record, diré que fa quaranta anys es van celebrar les segones eleccions on un grup de persones fartes de tant de convencionalisme, d’escoltar promeses, una vegada i una altra dels polítics, tan sols en les eleccions on farien força mida, prometent als discapacitats d’Alcoi i comarca un canvi radical en l’eliminació de les barreres arquitectòniques. Tindríem integració ràpida en el treball, a les escoles, universitats, etc., ens donarien una assistència individual integrada, però la realitat després de 40 anys, és una altra, ens estem quedant molt lluny d’aqueixes il·lusions, continuem esperant per a què no anem a viure als asils i centres de majors en els nostres últims dies, en llocs i pobles desconeguts.
Les persones amb mobilitat reduïda, necessiten el complement d’algú que puga donar-nos la il·lusió per compartir la seua vida, diversos dies a la setmana, arribant a ser dues persones, però amb un sol cor que bombege la col·laboració i l’empatia més bella que es puga trobar en un sol cor i una sola ànima…
Com deia, l’any 1983, un grup molt animat de discapacitats i desgastats de tantes paraules boniques, va decidir presentar-se aqueix any com a Candidatura Independent de Minusvàlids “CIM”. Volíem la regidoria de Benestar Social -lògicament-. Vam haver de fer el nostre treball legal, aconseguir 500 signatures que ens donaren suport, buscar 25 persones que volgueren estar en la nostra llista i aconseguir una primera cap de llista, Encarna Moltó Anduix que fora especialment amable, comprensiva, il·lusionada, i amb diversos títols univer-sitaris, a més de tindre el 85% de discapacitat física. Vam fer cartells i així començava la gran carrera d’obstacles, amb el següent eslògan: “Òbriga’ns la porta de l’Ajuntament”. Era clar que no érem polítics, érem i som persones que volíem una ciutat confortable, còmoda i neta i accesible per a tots.
Vam tindre les mateixes oportunitats que tots els altres partits que es van presentar, les nostres entrevistes locals en ràdio i televisió. Una experiència digna, segons dades d’aquella època, ens van faltar pocs vots per a obtindre un regidor. Alguns parlen d’anècdotes on en un local electoral on hi havia sis persones representants del CIM, quan es va iniciar el recompte, d’aqueixes sis persones, es va poder constatar que quatre havien votat a altres partits polítics. Segons enquestes d’aquella època, es va dir que la Candidatura Independent de Minusvàlids, els van faltar uns deu vots per a aconseguir un regidor que haguera aconseguit moltes coses al nostre Ajuntament, perquè aquell que pateix en les seues carns la discapacitat, sap molt bé les prioritats que cal tindre amb tots els ciutadans, sense deixar de costat a ningú. És veritat que va entrar un regidor socialista, Jordi, també discapacitat, però quan eres d’un partit polític, les teues idees s’anul·len i moltes vegades cal dir: “sí, senyor alcalde; el que vosté diga…”
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi