Foradia elgrat

José Frasés i la lluita pels drets dels discapacitats

José Frasés Vaello, alcoià de 64 anys, autor del llibre Alcoi en Blanc i Negre (...) Durant la dictadura franquista, les persones discapacitades no tenien cap cobertura social (...) Algunes persones, que abans rebien 600€ en subvencions, ara reben 20€ (...) que la societat s’adapte a la diversitat funcional passa per, a més de la lluita política, la conscienciació social

José Frasés Vaello, alcoià de 64 anys, autor del llibre Alcoi en Blanc i Negre, ha dedicat bona part de la seua vida defensant els drets de les persones discapacitats: ja en els 80 va formar part d’un grup polític, Força, i que lluitaren per millorar les condicions vitals de les persones discapacitades. Més avant, en la Ràdio, va ser l’autor d’un exitós programa amb els mateixos objectius, Avanzar, i que després va esdevenir en l’associació Avanzar, de la qual va ser president durant els anys 2011 i 2013.

Durant la dictadura franquista, les persones discapacitades no tenien cap cobertura social, ni polítiques d’inserció laboral, ni ajudes econòmiques, ni infraestructures condicionades per a les seues necessitats, ni a penes serveis socials. És a partir de la Transició quan la societat espanyola comença a aconseguir l’Estat de benestar, caracteritzat per la implantació de polítiques públiques que afavoreixen els drets socials, inclosos els de les persones discapacitades.

En aquest període, José Frasés va formar part del Grup Força, que en 1983 va esdevenir en la Candidatura Independent de Minusvàlids, un projecte polític que aspirava a adquirir una regidoria, i va estar a punt d’aconseguir, per tal de representar en l’ajuntament d’Alcoi a aquest sector de la societat.

frases

José Frasés Vaello./

No obstant açò, a partir de la crisi financera internacional que va esclatar en 2007, els diferents governs van iniciar unes polítiques públiques sotmeses a la reducció del dèficit públic. Aquestes polítiques, austericides, com dirien alguns experts, basades en la reducció i retall de la despesa pública han significat un retrocés en les condicions de benestar de la societat en general i de les persones amb diversitat funcional en particular, que ara veuen minvades les seues ajudes socials i econòmiques.

“durant la crisi hi ha hagut més de 30.000 discapacitats que han mort sense cobrar cap de les ajudes econòmiques que els tocava cobrar. Algunes persones, que abans rebien 600€ en subvencions, ara reben 20€ al més”, recalca José.

És per això que en l’actualitat trobem diverses plataformes i associacions que es dediquen a millorar les condicions de vida de les persones més vulnerables de la societat, siga mitjançant pressions polítiques o siga mitjançant serveis socials (La Associació Avanzar d’Alcoi, la Plataforma per la llei de la Dependència…). El que reivindiquen aquestes associacions no és altra cosa que garantir que les persones que es troben en situació de qualsevol tipus de discapacitat (siguen psíquiques, físiques, mentals, sensorials…) tinguen la possibilitat d’exercir els drets de ciutadania, cada vegada més soscavats.

“A Alcoi, per exemple, hi ha més de 3.000 persones discapacitades. Eixes persones també esmorzen, van a treballar, a tallar-se el monyo. Però amb la minva de condicions econòmiques, serveis socials i infraestructures urbanes condicionades, no poden fer vida normal. És gent que depén del treball d’altres persones”.

Per a José, el problema de base és la dessensibilització social generalitzada front aquest sector de la societat “si l’ajuntament estiguera conscienciat, no caldria que existirà cap associació d’aquest tipus”.

Per tal d’aconseguir que l’ajuntament d’Alcoi se sensibilitze amb la manca d’infraestructures urbanes, en setembre de l’any passat, José va aconseguir que l’alcalde i quatre acompanyants anaren en una cadira de rodes des de l’ajuntament fins al parterre: “van reconéixer que tenia raó, que no hi havia condicions per als discapacitats, però passa el temps i les coses segueixen igual”.

Igualment “molts empresaris desconeixen les ajudes econòmiques i subvencions que rebrien en contractar a persones amb discapacitat funcional, perquè si les conegueren, farien més contractes d’aquest tipus”. Per això, i per a José, la millor forma d’ajudar que les persones discapacitades s’incorporen plenament a la societat i que la societat s’adapte a ells passa per, a més de la lluita política, la conscienciació social.

A més que la societat prenga consciència que aquest sector humà està sofrint les conseqüències d’una crisi quasi estructural d’una forma més dràstica, si cap, que la resta de la societat i que si ens esforcem a ajudar-los guanyarem tots, tant en l’àmbit social com en l’àmbit humà.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *