Una carta fora de lloc
Pixant... (una carta) fora de lloc per Àlex Agulló
Es nota que no m’acabava de convéncer ni miqueta, ni gens; he arribat tard i ja està fora de termini enviar-los cap carta a “ses majestats”. Però és que ni ho veia, ni ho veig, massa clar:
– ¿Quina relació hi ha entre unes celebracions atapeïdes de fartades i el naixement a una quadra on dos animals grandots caguen i pixen a gana?
– ¿Com puc demanar-vos justícia i democràcia si mai no heu estat escollides democràticament?
– Si sempre apareixeu vestits de manera tan majestuosa, carregats d’objectes innecessaris… ¿com us vaig a demanar que és recomanable, més aïna imprescindible, una certa austeritat i no espletar l’únic planeta que tenim?
– Ja va bé que per a desplaçar-vos feu servir amb un mitjà de transport poc contaminant, però també podrieu anar alternant el viatge anual: A més a més de la ruta habitual cap a occident, també caldria que fereu camí cap al sud; de segur que us aprofitaria per a descobrir algunes curiositats com:
- Comprovar que moltíssima d’aquella gent subsisteix amb unes condicions molt precàries.
- Descobrir directament com, de mala manera i hipotecant la família, moltes persones enceten un procés d’apropament al Nord. Saben quan comencen el viatge, però ignoren el final.
- A més de les persones que enceten eixa arriscada aventura cap al Nord, comprovaríeu com fan eixe mateix camí determinades matèries primeres (café, cacau, diamants i minerals…) que ací consumim sense parar atenció en què hi ha darrere d’elles; això sí, transportades amb un seguiment i unes condicions absolutament diferents.
- Amb prou seguretat, també toparíeu amb gent acarrellant material electrònic. Material procedent d’abocadors de deixalles perilloses que nosaltres enviem lluny de casa nostra i on moltes persones es deixen la salut escarbant.
- Tampoc estaríeu exempts de perills provocat per grups de gent armada. Persones d’ací o d’allà que tenen més facilitats per accedir a una arma que a un llibre. I per la seua edat reduïda, algunes d’aquestes personetes “juguen” a la guerra, però amb munició real que fabriquem als països “civilitzats”.
- I ja de camí, podríeu aprofitar per a escoltar les dones; doblement marginades tenen moltes coses a dir i poques possibilitats per manifestar-les lliurement.
Per cert, abans de pujar al camell, caldria que li fereu una ullada a Gaza i a Cisjordània que la situació va empitjorant d’any en any i no es contempla cap altra eixida que la desaparició del poble palestí.
La veritat és que tenia un rastre de peticions enllestides que me les reservaré per a l’any que ve, o per l’altre, o l’altre… tot dependrà de la vostra actitud enfront de diferents qüestions:
– Que, a partir d’ara, els hi doneu prioritat absoluta a les demandes de salut individual i planetària. Ni els huit mil milions de persones, ni el mateix planeta, tenim espera; i confiar que des del món de la política vagen a resoldre res, és com escriure’ls una carta als… als… Que cada dia ho veig més complicat i més irreversible, però, vosaltres podeu parlar clar i català sobre la necessitat irrenunciable d’un decreixement ordenat. Aquelles i aquells que necessiten el vot de la gent per a continuar governant ho tenen més cru: Qüestionar el creixement infinit, es pot suposar el suïcidi polític.
– Caldria que aprofitàreu la vostra influència per a aconseguir una nova redistribució dels beneficis que se’n deriven de les matèries primeres provinents de països del sud, rics en producció i deficitaris en recepció de plusvalues. Dit d’una altra manera: que els senyorets i senyoretes, d’ací i també d’allà, no continuaren emplenant-se les seues butxaques explotant persones i espoliant recursos.
– També és innegociable que, des d’ara mateix, desemmascareu la vostra impostura masclista i tendenciosa. La religió que us dona protagonisme, no arreplega en cap dels seus textos el tema de la monarquia; vosaltres teniu de reis el mateix que té de defensor de l’esperit republicà el Donald Trump.
– Aprofitant que el papa actual manifesta una sensibilitat diferent cap a les injustícies, pensava que seria interessant que unes figures tan representatives com vosaltres, li féreu arribar la proposta de canvi del sistema electoral a Francesc I; i a partir d’ara, anar alternant: una elecció a papa de Roma i a la següent, escollir una mama del Vaticà. I vosaltres tres apliqueu-vos també la recepta!
Per anar concloent la carta no enviada, volia fer-vos “un preguntat”: ¿Vosaltres trobeu coherent que les vostres joguines sempre els arriben a la menudalla quan ja se’ls han acabat les vacances? Això no té futur en el món del repartiment exprés.
No em para gens bé que us ho propose precisament jo, però, podríeu diversificar i eixamplar la vostra jornada laboral al llarg de tot l’any. Amb una bona campanya publicitària, teniu assegurada clientela per emplenar els dotze mesos: que si les rebaixes de gener, després el Sant Valentí castellà i el Sant Denís nostre, el dia del pare, el de la mare, el dia del llibre, Pare Noel, Santa Claus, el dia de… i ja posades, també podríeu buscar un foradet al calendari i commemorar que el darrer divendres de novembre era el dia marcat al seu calendari durant el qual, els colonitzadors europeus, posaven a la venda esclaves i esclaus allà a l’altra banda de l’oceà (el Black Friday). Tot val per la causa. I amb eixes pomposes cabelleres de hippies del puntet, també podríeu disfressar-vos i emplenar de cavalcades tot el país, l’estat espanyol, el continent europeu…
Clar que si bé ho pense aquesta darrera oferta laboral té un risc afegit: qualsevol cinc de gener ens arriben Melcior, Borbó i Baltasar amb una proposta de referèndum: ¿VOLEU QUE LA MONARQUIA ES CONSOLIDE INDEFINIDAMENT A LA CONSTITUCIÓ?
I per a fer-ho d’allò més democràtic, es permetrà votar totes les persones majors de 18 mesos.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi