Foradia ajualcoitel

La llista “Far best”

Pixant fora de lloc, columna per Àlex Agulló

La monotonia de la llista “Far best” dels darrers anys, no tindria continuïtat. El compromís anunciat a “fatwigram” ho anticipava: Les fortunes 1 i 2, o 2 i 1, segons anualitats, havien anunciat la seua intenció de celebrar una fusió sentimental. En el trajecte per arribar a ésser les úniques a la llista Forbes, havien anat estrangulant/absorbint/comprant les fortunes que, tradicionalment, els acompanyaven a la famosa llista de persones més riques del planeta.

A hores d’ara, els únics “emperadors econòmics del món” negociaven amb els governs, democràticament escollits, per decidir on consumarien la cerimònia. Des que la notícia s’havia fet pública, les ofertes no deixaven d’arribar:

  • Un dels darrers candidats, es comprometia a cobrir tota la capital amb una estora brillant del color que decidirà la parella.
  • Un altre país, també aspirant a organitzar el magne esdeveniment, els assegurava que si eren els escollits per la celebració, assumirien totes les despeses que generara i, a més a més, com a regal, el parlament aprovaria una nova rebaixa als seus impostos, que, com a hores d’ara, eren del 0%, implicaria una gratificació anual contemplada als pressupostos.
  • Un tercer aspirant, proposava regalar-los el darrer parc natural de titularitat pública que els quedava.
  • En eixa cursa per ser el designat, un dels primers països els havia proposat noves privatitzacions. I com els mitjans de comunicació, l’energia, la sanitat, l’educació, les pensions, la dependència… ja havien estat privatitzades, els oferia la privatització del govern.

I si bé ho mirem, no és que albergar la cerimònia anara a aportar ni moviment econòmic, ni massa oportunitats de treball. LA FAMILIA es desplaçava per qualsevol indret del planeta amb tota la intendència necessària a més de cambrers, xofers, cuiners i cuineres, periodistes, personal sanitari, personal de seguretat, etc etc… Tots robots d’última generació, eixits de les seues factories punteres.

Al País Valencià feia anys que no aterraven. El darrer viatge el van aprofitar per tancar el tracte amb una de les darreres grans fortunes: En el seu temps, la família Riag havia consolidat un més que rentable imperi transnacional vinculat, especialment, a l’alimentació. Ara, el procés de desertització global, derivat d’una persistent crisi climàtica i una depredació de recursos no renovables, havia consolidat una nova realitat i les fàbriques de LA FAMÍLIA, assortien el mercat amb allò necessari per sobreviure. A més a més, tampoc feia falta tanta producció. El procés per reduir la població humana havia funcionat perfectament: El consum desaforat, les conseqüències derivades d’una suposada crisi del sistema generada a primeries del segle XXI, havien consolidat una degradació progressiva de les condicions laborals i de les contractacions, així com la generalització d’uns jornals minsos, que, juntament al desorbitat increment del cost de la vivenda havien modificat hàbits assumits durant dècades, provocant una caiguda espectacular de la natalitat. La segona fase prevista, tampoc va generar massa entrebancs. L’esterilització massiva, voluntària o involuntària, induïda o forçada, havia acabat d’ajustar la situació. Al remat tot el procés d’evolució cap a un nou món havia funcionat tal com estava prèviament planificat per LA FAMILIA.

A hores d’ara, la població total de robots superava de bon tros la població humana, cada dia més residual. Els indicadors de major eficiència, més producció, major confiança i fiabilitat, deixaven clar i català quina era la opció més rentable. I la nova remesa de robots d’última generació estava ja en fase experimental. En un no res, encara sobrarien un bon grapat de milions d’humans.    

Font: Àlex Agulló./


artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *