El PSOE Alcoi haurà de buscar pactes d’esquerres després de patir la pèrdua de tres regidors
El PP obté 8 edils, duplica la seua presència en el saló de plens i es queda a 23 vots de la victòria · Podem i Ciutadans desapareixen, Vox triplica les seues regidories, Compromís millora i obté tres, mentre Guanyar es manté en dos
Toni Francés haurà de secundar-se en un pacte d’esquerres per a seguir en l’Alcaldia d’Alcoi. Les eleccions municipals del passat 28 de maig, han portat un fort vot de càstig al PSOE, que ha perdut tres regidors i que ha sigut el partit guanyador per un microscòpic marge de 23 vots. El gran triomfador de la nit va ser el PP de Carlos Pastor, que ha fregat la victòria i ha duplicat el nombre d’edils, passant de 4 a 8. Els últims comicis han simplificat notablement el mapa polític alcoià, del qual desapareixen Podemos i Ciutadans. Vox és un altre dels grans triomfadors de la cita, en triplicar els seus escons en el saló de plens i obtindre 3 regidors. Compromís, amb 3 edils, millora els seus resultats i Guanyar es manté en dues regidories.
El 28-M va arribar a Alcoi acompanyat d’importants sorpreses i va trencar moltes de les previsions dels analistes i dels propis partits. Els socialistes, que durant la campanya es van fixar com a objectiu l’obtenció de la majoria absoluta, van patir una important i inesperada penalització en les urnes. Toni Francés passa de 12 regidors a 9, veient interrompuda una trajectòria ascendent que es va iniciar quan va accedir a l’Alcaldia l’any 2011. Després d’una legislatura en la qual ha governat pràcticament en solitari, el PSOE es veu obligat a buscar pactes amb l’esquerra (Compromís i Guanyar) per a continuar dirigint l’Ajuntament.
Els resultats electorals han revelat que després de dotze anys de govern el PSOE d’Alcoi pateix un notable desgast polític. La ciutadania li ha enviat un missatge clar a Francés, que haurà de revisar el seu estil de governar i les seues prioritats polítiques si vol tallar la sagnia de vots. Qüestions com la gestió de la pandèmia, de les ensulsiades de la DANA al centre històric i de la crisi de l’Hospital d’Oliver poden haver pesat en la decisió dels quasi 4.000 alcoians que han deixat de votar als socialistes. Més a curt termini, es coincideix a assenyalar que la impopularitat de l’obra del carril bici, executada en ple període electoral, ha tingut uns efectes molt negatius sobre el suport ciutadà al PSOE. Toni Francés escomet la pròxima legislatura després de rebre una dolorosa cura d’humilitat, que l’obliga a buscar consensos amb partits amb els quals fins ara protagonitzava forts enfrontaments.
Les notícies inesperades arriben també a les files del PP alcoià, malgrat que en aquest cas són positives. Malgrat presentar-se amb un candidat, Carlos Pastor, pràcticament desconegut impost per Alacant, els populars dupliquen el nombre d’edils, passant de 4 a 8, i es queden a només 23 vots de convertir-se en la primera força política d’Alcoi. Les distàncies amb el PSOE s’han reduït dràsticament respecte als comicis de 2019 i Carlos Pastor es converteix en cap d’una oposició potent, que podrà exercir d’autèntica alternativa de govern a Toni Francés.
A l’hora d’analitzar l’enlairament del PP a Alcoi, cal referir-se a una primera circumstància: com en la resta d’Espanya, el partit es beneficia de la desaparició de Ciutadans, tornant a la seua posició tradicional de primer partit de la dreta. Així mateix, els populars també poden haver obtingut rèdits del desgast de Toni Francés després de dotze anys de govern i d’un cert sentiment de pessimisme que es ve apoderant de la societat alcoiana en els últims anys.
Pel que respecta a l’esquerra del PSOE, la correlació de forces ha patit també notables canvis. La notícia més destacada és, sense cap gènere de dubtes, la desaparició de Podem, que pateix una important pèrdua de suports després de protagonitzar una legislatura erràtica a l’Ajuntament. Compromís aconsegueix frenar el degoteig de regidories que venia patint des de 2015 i millora els seus resultats obtenint tres edils. Finalment, Guanyar es manté en dos regidors, sense veure’s penalitzat per la divisió de les candidatures d’esquerres. Aquestes dues últimes formacions polítiques, encapçalades per Àlex Cerradelo i Sergi Rodríguez, estan cridades a jugar un paper important en la pròxima legislatura, en la qual les accions de govern s’hauran de sustentar en els pactes d’esquerra amb els socialistes. Qüestions com la reactivació del projecte de polígon industrial de la Canal, secundada pel PSOE, poden patir importants variacions si es sotmeten al suport de Compromís i Guanyar.
Finalment, cal referir-se al bon resultat electoral obtingut per Vox, que passa d’un regidor a tres sense tot just fer campanya i després d’una legislatura en la qual a penes sí que va tindre protagonisme en el saló de plens. La formació d’ultradreta es beneficia de la tendència a l’alça que viu a nivell nacional i es converteix en el quart partit d’Alcoi.
Les distàncies s’estrenyen
Una anàlisi dels resultats electorals del 28-M a Alcoi ens mostra un significatiu canvi en el mapa polític de la ciutat. En les eleccions de 2019, els partits d’esquerres van obtindre 18 places en el saló de plens i els de dretes, 7. Les distàncies s’han acurtat en aquests comicis, en els quals les formacions progressistes han obtingut 14 edils i les conservadores, 11. El descens de vots patit pel PSOE, la desaparició de Podem i el creixement de Vox i el PP són les causes d’aquesta substancial modificació del retrat de la societat alcoiana.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi