Arranca un any electoral marcat per les incerteses polítiques
La pandèmia ha posat potes enlaire les prioritats en una legislatura atípica. Alcoi s'enfronta a les eleccions de maig de 2023 sense tindre clars els candidats dels principals partits i amb la incògnita de si se simplificarà un mapa polític molt fragmentat
Des del mes de maig passat estem ficats de ple en un escenari especial, que en l’argot polític es defineix amb el nom d’any electoral. El que succeïsca al llarg dels pròxims onze mesos marcarà el resultat d’uns comicis municipals, que se celebraran en la primavera de 2023. Pel que respecta a Alcoi, la cita amb les urnes es presenta envoltada d’incògnites i de nombrosos dubtes sense resoldre, que afecten tant al nom dels candidats com a les característiques de les formacions que es disputaran el poder a l’Ajuntament.
Per començar pel principi, convé recordar que les eleccions de 2019 ens van deixar un mapa polític atípic i mai vist a Alcoi. El PSOE ha dominat amb molta distància (8 regidors d’avantatge sobre el seu immediat perseguidor) el saló de plens més fragmentat des de la recuperació de la democràcia municipal. Per darrere dels 12 regidors socialistes, hi ha un grup de sis formacions polítiques diferents que es reparteixen els 13 edils restants. Toni Francés ha governat amb comoditat davant una divisió, que afectava tant la dreta (PP, Cs i Vox) com a l’esquerra (Guanyar, Podem i Compromís). Al llarg d’aquesta legislatura els socialistes han dirigit l’Ajuntament amb una tranquil·litat molt semblant a la qual gaudeixen els propietaris d’una majoria absoluta.
Mentre s’acosta la data dels pròxims comicis municipals, toca fer-se una pregunta fonamental: pot repetir-se aquesta mateixa correlació de forces durant una nova legislatura, o l’electorat introduirà canvis substancials, que aclariran el panorama? Tot sembla indicar que és molt difícil reproduir un escenari tan complex i cal esperar dels partits que s’han vist perjudicats per la divisió del vot un esforç per a buscar candidatures unificades. Per la dreta, tot sembla indicar que el PP pot beneficiar-se de la més que possible desaparició de Ciutadans, descartant-se per motius obvis qualsevol acostament preelectoral a Vox. I per l’esquerra, formacions com Guanyar, Podem i Compromís estan obligades a buscar punts de convergència per a no caure de manera definitiva en una irrellevància política a la qual s’han vist condemnades durant els últims quatre anys.
Si l’organització de les diferents ofertes electorals és important, també ho és la relació de noms propis que encapçalaran les llistes. La primera força política d’Alcoi, el PSOE, ha entrat l’any electoral mantenint la incertesa entorn del seu candidat a l’Alcaldia. L’entorn de Toni Francés ha deixat caure en diferents ocasions el seu desig de deixar l’escena municipal per a dedicar-se a la política autonòmica o provincial. Jordi Martínez, secretari general dels socialistes locals, ha assumit el càrrec de vicealcalde en el que suposa un gest clar per a anticipar que ell serà el triat com a cap de llista. No obstant això, cal assenyalar que aquesta operació s’ha vist complicada per l’aparició inesperada d’un element extern: la contundent derrota de Francés en les eleccions a la secretaria provincial del PSPV, que li fa perdre pes en el socialisme valencià i que enterboleix les seues possibilitats d’escalar posicions fora d’Alcoi, deixant oberta una porta a una continuïtat forçada en la política alcoiana.
Tampoc són clares les coses en el primer partit de l’oposició. Encara que el lògic seria que repetira Quique Ruiz com a candidat després de fer un sòlid treball de marcatge al PSOE al llarg de quatre anys, la nova etapa del partit després de l’elecció de Carlos Mazón com a líder autonòmic ha motivat tot tipus de rumorologies. El nou president popular és un home molt pròxim a antics dirigents locals del PP d’Alcoi, com Miguel Peralta, que intentarien tornar a controlar el partit, introduint noms de la seua corda en la proposta electoral. La presència de l’ex edil peraltista Rosa Sánchez en l’executiva provincial del PP ha donat vol i arguments a totes aquestes teories.
Pel que respecta a les forces de l’esquerra “extrasocialista”, els noms dels candidats de partits com Guanyar, Podem i Compromís estaran condicionats al fet que prospere el projecte nacional de crear una gran candidatura progressista. Mentre Podem quasi ha desaparegut del panorama polític alcoià, la portaveu de Guanyar, Sandra Obiol, ha guanyat preséncia pública i s’ha convertit en una de les grans animadores d’aquesta legislatura, protagonitzant durs atacs a la gestió del PSOE.
Al marge de moviments polítics, cal destacar un element de molt de pes, les conseqüències del qual sobre l’electorat són imprevisibles: la legislatura 2019/2023 ha sigut la legislatura de la pandèmia. L’arribada del covid ha posat potes enlaire totes les previsions. El drama de l’Hospital Civil d’Oliver, la saturació de la sanitat pública o l’impacte econòmic de les restriccions han desplaçat de la primera fila de l’escenari als grans temes de debat. A més d’analitzar les propostes de futur que faça cada partit, en les eleccions del mes de maig de 2023 la ciutadania també farà la seua valoració sobre com s’ha actuat en la gestió de la pitjor crisi sanitària, social i econòmica de l’últim segle.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi