El privilegi medieval dels contestans
La Fira de Tots Sants constitueix una part essencial de la capital del Comtat, enguany, amb cinc dies de duració i una il·lusió que s’estén per la resta de l’any
Parlar de Cocentaina és parlar de la Mariola, de gastronomia, de Moros i Cristians, però també de la Fira de Tots Sants, la fira que conforma un conglomerat de l’essència del Comtat i l’Alcoià. Aquest històric esdeveniment pren força any rere any i constitueix tot un segell de Cocentaina, la localitat coneguda més enllà del País Valencià per aquest privilegi medieval que es proclama com una de les més antigues de l’Estat. Donar una ullada al passat és remuntar-se fins a l’any 1346, concretament “un dotze del mes de maig”, data en la qual el rei Pere El Cerimoniós, també conegut com ‘del Punyalet’, i oficialment amb els títols de Pere II de València i IV d’Aragó, que anirien ampliant-se amb el pas dels anys, atorga a la vil·la comtal de Cocentaina el dret a organitzar aquest mercat ramader que permetia als habitants d’aquest enclavament proveir-se de bestiar i ferraments per a treballar la resta de l’any. La logística i infraestructura de segles enrere era ben distinta, amb llargs trajectes, motiu pel qual la durada d’aquest humil esdeveniment era “de quinze jorns de duració i siga per Sant Miquel aquesta celebració”, una data també diferent de l’actual, cap a finals de setembre i amb un altre oratge, per allò de ‘l’estiuet de Sant Miquel’.
L’ordre reial també establia protecció especial per a arribar fins al municipi, donat el perill que suposaven els viatges i els riscos de ser assaltat. Un esdeveniment que ni les guerres ni epidèmies han frenat, puix fins i tot l’any 2020 es va realitzar, encara que reformulant el seu concepte. Ara com ara, la Fira de Tots Sants és sinònim de tradició, amb un centre històric replet de parades amb les quals delectar tots els gustos, al mateix temps que continua amb aquell legat en el qual l’agricultura, especialment amb els tractors, i la ramaderia al Pla la Font, formen una part fonamental d’aquest acte. Tanmateix, l’avantguarda i l’emprenedoria del poble contestà treballa any rere any per tal d’anar més enllà, amb espai per a la tecnologia i la música, i sempre aportant novetats en cada edició. Una expansió que es remunta a fa tan sols unes dècades enrere.
D’altra banda, cal destacar l’arrelament de la Fira, que roman en l’esperit dels contestans durant tot l’any, però és durant les setmanes prèvies, amb el muntatge de les primeres estructures i atraccions, quan la il·lusió nodreix el xiquet interior de cada socarrat. Aquesta mateixa sensació es pot verbalitzar amb allò de “ja fa olor a fira”. Amb tot, durant aquestes mateixes dates la cultura importada, i cada vegada més estesa, de Halloween no li ha guanyat la partida a aquest capítol de la història contestana que es reviu, especialment, cada dia 1 de novembre, amb la inauguració, dia gran en el qual la parada al Pla de la Font per al típic esmorzar es fa obligatòria per a agafar forces i fer la primera ronda a la Fira i, per què no, firar alguna cosa, un verb tan de Cocentaina amb un significat ben bonic: eixe regal que fas a una persona que estimes mentre passeges per la Fira.
En matèria econòmica, les xifres parlen per si a soles sobre l’impacte que suposa l’organització d’aquestes jornades, més encara enguany, amb una durada de cinc dies, comencen el dimecres 1, fins al diumenge, 5 de novembre. En aquest sentit, l’any passat, el municipi va donar cabuda a 800 empreses, amb un valor del producte exposat de vora 52 milions d’euros, i va rebre més de 600.000 visitants, una quantitat que podria augmentar aquest 2023. A més, cal tenir en compte que la capital del Comtat té una població que lleugerament supera els 11.000 habitants.
Per aquest motiu, donada la immensitat i l’orgull que suposa per als contestans un acte d’aquesta envergadura, és inevitable que es convide els forasters a apropar-se durant aquestes dates i donar una ullada a les exposicions d’automòbils, als espectacles joglars, al tast de nous menjars i, per descomptat, a les castanyes torrades que calfen les mans. Amb tot, abans de gaudir d’aquest espectacle cal seguir el dit: “a la Fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res”.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi