La pintura de Cristina Navarro -versos a cau d’orella-

Columna d'Art per Josep Sou

«No hi ha res a la nostra intel·ligència que no hi haja arribat mitjançant els sentits»

Aristòtil

El proppassat dia 5 d’octubre, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, s’inaugurà la mostra de pintura «Trajectòria», de l’artista Cristina Navarro. L’acte, que estigué concorregut per un públic força interessat amb les explicacions de l’autora, fou presidit per la regidora de cultura de l’Ajuntament de la ciutat, i persones vinclades a la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA. Exposició que s’emmarca dins els Cicles que, periòdicament, exhibeixen allò millor de l’art que s’hi basteix, tant a casa nostra com més enllà de les nostres terres. Una gran sort poder gaudir-ne. I aquest que segueix és el text que, a l’acte d’inauguració, vàrem pronunciar: 

Una pintura que ens parla des de dins del quadre, ampliant tots els registres metafòrics, s’instal·la al bell mig d’aquesta sala d’exposicions per a enraonar amb els receptors de la proposta plàstica. I no és cap joc de paraules açò que ara manifeste, doncs les propietats de l’enginy, en aquest cas que ens ocupa, han transgredit la barrera de la física per a il·luminar un altre registre de l’experiència perceptiva.  

Avui, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, tenim l’alegria de compartir una ben sòlida obra d’art, i de la mà faedora de Cristina Navarro, la qual ens reconcilia amb l’esperança d’abraçar, almenys, una engruna de felicitat. Aquella que ens provoca la contemplació radiant de la sensibilitat al través dels colors i de les formes oníriques que viatgen dins l’òrbita del seu món constructiu i dinàmic. Són versos de paraules acolorides i de rimes farcits de tàcita embriaguesa. Són versos, on el color de les imatges, propicien vols augurals, sempre a vora del somni. Potser siga la puresa de la realització de formes invertebrades que s’acullen al palimpsest de la radical emotivitat en el record que s’afanya contra l’oblit. És la pintura que canta, ferma i sonora, com el cant de l’alosa a l’ampit de la finestra tardoral. Cristina Navarro more magicum (a la manera d’un mag), il·lustra de fantasies el llindar de la memòria, que viatja en vol perifèric per les costures del vent. Tan atractiva filigrana, tan preciosa escriptura plàstica i tan severa pertinència compositiva, fructifiquen en quaderns per a inscriure la matèria cordial. Pintura, ara, per a gaudir del missatge ancestral dels somnis, tan necessaris, tan secrets dins la capça on dorm l’esperança renascuda a cada pinzellada damunt la geografia del llenç. Indeleble testimoni de fragilitats interiors que veuen la llum auspiciats per la mà poderosa de l’artista, i és, com dèiem, com un cant silent. O com una cançó d’infantesa al pati lluminós d’una escola recuperada.  

Una visita assossegada per l’exposició que ens convoca, il·lustrarà tot d’al·legories que ens ajudaran a resoldre l’encanteri de tanta poètica afirmativa i eloqüent. Un tast en l’aturada davant les obres que ens miren des de l’univers de la paret, formularà la garantia de la sinestèsia que haurà de reduir la dificultat en la aprehensió del curs dinàmic significatiu. Potser un joc meravellós per a descobrir el món irreductible d’on venim, i també cap a on anem dins el dicteri vital de la nostra experiència compartida. I tot mercè a la transcripció dels alfabets «quasi sonors» de la pintura de Cristina Navarro. Abandonem l’exili de les emocions per a participar del banquet de la gràcia i de l’harmonia. Pintura com a exponent d’il·lustració i de compromís amb la voluntat manifesta d’exercir la culta civilitat.

I ara, assistim a la realitat d’una pintura dels sentiments? Potser aquesta siga una de les matèries reservades en aquesta exposició. Hi ha tot un rerefons constant d’imatges que vertebren el nucli significatiu, precisament a partir de la voluntat sígnica de l’escriptura pictòrica. Els símbols, les causes que els provoquen a visitar l’espai principal de l’escena en els quadres, suposen bona part de la garantia expressiva on la pintora manifesta les arestes principals del seu univers enèrgic i afectiu. Implosió de sentiments des del nucli de la pintura i explosió suggerent en la boira de colors i formes aleatòries: la intel·ligència sempre juga a favor de la comunicació directa. O com diu Jean Cocteau: «…sentir abans de comprendre», car des del sentiment s’adiu la necessitat d’incorporar coneixement al teixit cardial del receptor, alhora que la comprensió és un viatge múltiple que pertany a la diversitat d’esguards que s’hi depositen al fons de les qüestions conceptuals. La bellesa, però, a l’horitzó de la proposta.

Ens agrada força la pintura de Cristina Navarro, i també l’audàcia que se’ns refereix des de les imatges. I agraïm la possibilitat en la contemplació del seu exercici pictòric i tan agosarat. Tota vegada que felicitem la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA per la feliç iniciativa de possibilitar aquesta exposició. També agraïm la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi per acollir, a la sala, la mostra que avui ens visita. I gratitud a l’Ajuntament d’Alcoi pel suport que en fa a l’art plàstic i les manifestacions de cultura, tan imprescindibles i necessàries, precisament, en aquests temps.

Notícies que també el poden interessar

Pintar, pintar i pintar – una història d’amor-

“Desde el silencio” a l’UNESCO

L’exposició sobre l’Hospital Sueconoruec d’Alcoi a la Nucia