foradia subscriutegrat

‘Tereseta, una història de Nadal’, el conte que agradarà a menuts i grans

El guionista alcoià, Mauro Pérez Salas, trau a la llum el seu primer treball literari. Una història nadalenca carregada de tradició alcoiana

Que màgica és eixa vesprada del 4 de gener, quan tots els alcoians i alcoianes ixen al carrer a dipositar els seus desitjos a les bústies transportades per les burretes. Quan finalitza l’última frase del ban, tot el món va amb pressa a tirar la carta perquè eixes lletres arriben a Ses Majestats els Reis d’Orient. Però, de segur que no tot el món s’ha parat a pensar en el paper tan important que tenen aquests animals en l’acte. Mauro Pérez Salas, guionista alcoià, si que ho ha fet, i eixos pensaments s’han convertit en un relat nadalenc: ‘Tereseta. Una història de Nadal’. Com ell mateix explica aquesta història sorgeix a través d’un costum familiar: “En la meua família hi ha una tradició, que potser en més famílies també es fa. Nosaltres ens esperem a l’última burreta per tirar la carta, ja que tot el món es tira de cap a les primeres, i l’última sempre pareix que vaja soletes. A partir d’ahí em vaig posar a pensar per què trien a eixa per ser l’última, com se sentirà, o si li passa alguna cosa. Vaig veure que eixe era un bon conflicte per a poder crear la trama, i així va nàixer ‘Tereseta’, que és la història d’eixa última burreta, que en aquest cas, per a justificar que sempre és l’última, és perquè està coixeta, té una pota ferida, i per això, l’amo de la granja sempre la situa en eixe lloc. Tereseta al final es farta i perd la il·lusió perquè a ella ningú li tira la carta, i les seues companyes sempre estan barallant-se per veure qui aconsegueix més. Devanida, és la que va sempre la primera, la més guapa de totes, i la pobra Tereseta sempre es queda sense res. Però arriba un moment en el qual es planteja que les coses han de canviar…”.

Respectant cadascuna de les parts d’aquest acte que forma part de la trilogia del Nadal Alcoià, Mauro ha imaginat que faran eixes burretes una vegada ha acabat el Ban: “A banda de parlar sobre la tradició i del que es fa eixa vesprada, a partir d’ahí jo he imaginat que viuen totes juntes en una granja, i les he volgut batejar, és a dir, m’he pres la llicència d’afegir un poc de ficció a eixa tradició. A vegades pense inclús que els xiquets i xiquetes podrien començar a nomenar a les burretes per eixos noms”. I és que els noms també tenen un sentit molt important en aquest relat: “He volgut que les burretes tinguen noms molt alcoians. Aleshores, les que apareixen a la història tenen noms com Devanida, Peladilla o Tereseta. Són noms que identifiques amb la ciutat i que podrien ser perfectament de les burretes. Concretament, Tereseta, em pareix un nom molt d’ací pel Tirisiti, i per la cançó d’Ovidi ‘Homenatge a Teresa’. És un nom que em porta a Alcoi, un poc com Júlia, per la novel·la d’Isabel-Clara Simó, però aquest el veia més seriós”.

Aquest conte està acompanyat per les il·lustracions de Sofia Armengol, una il·lustradora que a pesar que no és de la nostra ciutat, ha sabut captar a la perfecció tota l’essència d’aquesta vesprada tan especial: “Sofia ha fet unes il·lustracions fantàstiques. Jo la vaig ajudar a identificar els elements més importants d’aquesta festa, com la vestimenta dels torxers, però, així i tot, m’ha sorprés moltíssim el resultat, perquè als dibuixos es pot veure l’acte tal com és. Per exemple, apareix perfectament el carrer Sant Nicolau, fins i tot amb detalls que jo no li havia dit, o també l’enramada del Nadal Alcoià”.

‘Tereseta. Una història de Nadal’ va nàixer fa dos anys amb la intenció de presentar-se a un concurs literari: “Es va convocar un concurs que finalment no es va dir el guanyador com es va indicar a les bases. Recorde que vaig enviar-ho molt emocionat, i pense que ni el van llegir… Aleshores es va quedar la història escrita, però, al temps, vaig pensar que al ser un tema tan local podria agradar. Així que a l’any següent vaig començar a menjar-me pel meu compte. Vaig anar a Detroit Llibres, i vaig preguntar per editorials que pogueren interessar-se pel relat. Vaig contactar amb algunes d’elles i al cap de dos mesos en van contestar dos, però, amb la primera que vaig tenir una conversa i es va interessar va ser Reclam, així que em vaig quedar amb ells”.

El relat escrit per aquest alcoià podria ser un regal perfecte per a aquest Nadal: “És un regal que no falla. Poder llegir sobre aquesta tradició i veure com al seu voltant es pot crear una història pense que és una cosa que pot agradar a grans i a xiquets”, i és que, al cap i a la fi, al Nadal Alcoià, tots tornem a convertir-nos en nens.

La presentació se celebrarà en la vesprada del 15 de desembre a l’Àgora d’Alcoi, i allí es comptarà amb la presència de l’autor d’aquest conte, i també de Juan Javier Gisbert, Ambaixador Reial de 2018, i persona molt coneixedora d’aquesta tradició, tal com ha mostrat amb la publicació del llibre sobre els 100 anys del Ban Reial. A més a més, també hi haurà una sorpresa musical.

Des del dia 11 de desembre es podrà aconseguir ‘Tereseta. Una història de Nadal’, a les llibreries d’Alcoi, i també d’altres localitats de la província, com Alacant. De forma telemàtica podrà demanar-se al web de l’editorial Reclam, que farà enviaments per tota la península.

Mauro assegura que no descarta que aquesta siga la primera i última història que ens conta sobre les tradicions alcoianes: “Tinc una història que estic dibuixant jo mateix, però això és més costós, perquè jo no soc dibuixant, ho estic fent tot a mà… Així i tot, m’encanta escriure aquest tipus de llibre, però és cert que ara estic enfocat al món del cinema, que és el meu treball, però puc barrejar-ho perfectament”.

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *