foradia subscriutegrat

L’alcoià Lluís Cantó Irles, un heroi a la cort imperial de Viena

Homenatge a la resistència d’Alcoi durant la Guerra de Successió • Francesc Gisbert ens parla del comte Lluís Cantó Irles, un dels herois alcoians homenatjat en la marxa cívica de diumenge 28 de gener, a les 17:30, des del portal de Riquer

Hi ha episodis de la història desconeguts i oblidats. Un és la resistència i capitulació de la ciutat d’Alcoi, el 8 de gener de 1708, després de mesos de setge, durant la Guerra de Successió. Francesc Gisbert ens parla del comte Lluís Cantó Irles, un dels herois alcoians homenatjat en la marxa cívica de diumenge 28 de gener, a les 17:30, des del portal de Riquer. Un record a la resistència alcoiana i a Organitzada per Acció Cultural del País Valencià i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi, els Miquelets del Regne de València, la Colla de Campaners d’Alcoi, la colla de Tabaleters i Dolçainers Sol Major, el Club Unesco, el CAEHA i la Coordinadora pel valencià (Escola Valenciana).   

  • Què va passar a Alcoi durant la Guerra de Successió?

He de reconèixer el meu desconeixement del tema, com la majoria d’alcoians, fins que vaig llegir el llibre de l’historiador Josep Lluís Santonja, La desfeta d’Alcoi. És conegut que Carles II, l’últim rei de la Casa d’Àustria, va morir sense descendència. Provocà una disputa pel tro entre les dues grans potències d’Europa, França i l’Imperi Austríac. França imposa el seu candidat, Felip V, net de Lluís XIV, amb el suport de Castella i França. I els Habsburg postulen l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el suport de l’Imperi, Holanda, Anglaterra i Portugal, temorosos del poder excessiu que acumulava França. Els aliats austriacistes aprofiten el descontent dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, sobretot, Catalunya i el regne de València, per guanyar-los al seu bàndol. L’any 1705, un poderós exèrcit desembarca al port de Dénia, comandat pel general Basset i proclama Carles d’Àustria rei de l’Imperi Hispànic. Comença una guerra de dimensions internacionals. Alcoi, com tot el regne de València, es decantà pel partit de Carles d’Àustria i els maulets, contra els Borbons, els botiflers. Fins ací, la història oficial. 

  • I quina és la història no oficial?

Hi ha una història desconeguda, que han anat traent a la llum les investigacions d’historiadors com ara Rogelio Sanchis, Josep Lluís Santonja, Antonio Castelló o Agustí Alcoberro i Virginia León. I han aparegut personatges sorprenents, dignes d’una novel·la: Nofre i Lluís Cantó, pare i fill. Nofre Cantó era membre de la petita noblesa alcoiana i s’uní al partit austriacista durant la guerra, atret per Basset. Defensà Xàtiva i, després, va ser nomenat governador militar d’Alcoi i encarregat de la defensa de la vila, davant el setge borbònic. El seu fill, Lluís Cantó Irles, lluità al front i també participà en la defensa d’Alcoi, com a tinent de cavalleria. Amb la derrota d’Almansa i la caiguda de Xàtiva, socarrada i destruïda per l’exèrcit borbònic (fins i tot li canviaren el nom a San Felipe), l’objectiu va ser Alcoi i Dénia. 

  • Com va ser la residència d’Alcoi?

Les muralles d’Alcoi resistiren tres mesos el setge, però el duc de Berwich, comandament en cap de les forces borbòniques, envia un exèrcit de 6.000 soldats i sis canons de grans dimensions. La ciutat, defensada per milícies locals i també soldats de la coalició austriacista internacional, capitula en ser enderrocades les muralles per l’artilleria enemiga. El setge va ser llarg, i provoca fam, malalties i morts. Després, vingué l’abolició dels Furs, els Decrets de Nova Planta, les multes econòmiques, les repressions. No debades, Felip V justifica les mesures preses, als Decrets de Nova Planta, “por justo derecho de conquista”. En caure el regne de València, pare i fill passen al front de Barcelona, on lluiten en la defensa de la ciutat. I ací comença la llegenda de Lluís Cantó. 

  • Quina és la llegenda de Lluís Cantó?

El jove tinent Lluís Cantó va ser un dels molts valencians i alguns alcoians que s’exiliaren.  L’arxiduc els restà agraït, a pesar de perdre la corona espanyola, i els premià en ser el nou emperador del Sacro-Imperi Germànic. Passa a Nàpols i d’ací a Viena, on és nomenat tinent coronel de cavalleria el 1715. Comte de Cantó Irles i governador de l’illa de Lipori, el 1734. Una prova de l’estima en què el ja emperador el tenia. En perdre la guerra, va ser un dels exiliats que l’arxiduc Carles s’emportà a Viena, premiat amb honors i el títol de comte. Lluís Cantó fou enterrat a la catedral de Sant Esteve, amb honors dignes de la més alta noblesa.

Font: Laura Talens./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *