foradia subscriutegrat

El turisme, un gran invent o una gran ficció?

Article per Gabriel Guillem

Potser molts hauran vist la pel·lícula “El Turismo es un Gran Invento” i coneguen la història d’aquell alcalde, Benito Requejo, que intentava transformar el seu petit poble en un atractiu turístic, balafiant els diners dels seus veïns. Han passat més de cinquanta anys des de l’estrena d’aquella pel·lícula, i sovint sembla s’hagen multiplicat els “Benito Requejo” en molts dels nostres pobles. El Turisme sembla així sovint una onerosa quimera. 

Si un aspecte ben positiu ha sorgit d’aquesta lluita de les terres de l’interior per convertir-se en alternativa al turisme massiu de sol i platja, ha estat la conservació i millora del seu patrimoni. Hi ha polítics, i no pocs, que sols entenen la conservació de la memòria i el patrimoni dels seus pobles, quan els consideren un actiu turístic. És alguna cosa així com si el Guernica es valorara pel nombre de visitants que té i no per allò que és en si per a tots.  Un objectiu del Pla Estratègic de Turisme d’Alcoi és molt clar en aquest sentit: “Adecuar los recursos naturales y culturales para convertirlos en atractivos turísticos.” Si passeu pel naixement del Molinar, o del Serpis, veureu bons exemples de per a què aprofiten els plans estratègics. 

Actualment, per altra banda, ens trobem amb un moviment creixent de crítica i oposició al Turisme, com a indústria que degrada el territori i provoca greus problemes socials i econòmics. El vell refrany de “Forasters vindran que de casa ens trauran” es fa actual en algunes poblacions quan els lloguers per als veïns munten a causa de l’explotació de l’habitatge com a residència turística i és cada vegada més difícil trobar una vivenda.  

Enmig de tot açò, quina és la realitat turística de les nostres comarques? Com en altres molts àmbits es fa evident una mancança de projecte comú. Cada poble per sí sols és difícil que puga oferir un programa d’activitats i espais de visita, suficient per a que un turista faça més d’una pernoctació, però si es sumen les fascinants històries i patrimoni de tots ells el seu potencial augmenta de forma exponencial. Alcoi segueix caminant en aquest sentit d’esquena al territori del qual va ser capital. 

En 2023 el Govern d’Alcoi va destinar un pressupost de més de 320.000 euros al departament municipal de turisme, en 2022, van ser 302.719 euros els dedicats a pagar personal, instal·lacions i activitats de promoció. Comptant que en la Info Tourist atengueren a 22.541 dels 12,8 milions de turistes que arribaren a la província, ens n’adonem prompte que cada turista que arriba a Alcoi ens costa més de tretze euros. Quin retorn real té eixe cost a l’economia local? Si de les 601 places d’allotjament amb les quals compta Alcoi, l’ocupació a males penes va poder superar en 2022 el seu 40% , i que aquestes són sovint estances per altres motius que no el de fer turisme, es fa evident que el resultat és prou pobre.

Al llegir el Pla Estratègic de Turisme de la ciutat, una cosa resulta meridianament clara: el pla és fer d’Alcoi un lloc millor per a viure, la màxima aspiració d’una bona gestió política. Però per què fer-ho en nom del Turisme? No seria millor fer-ho simplement perquè és allò que necessiten els veïns? 

Al final, resultarà que el Turisme sí és un gran invent, no sols per a justificar el treball polític més “gratificant”, sinó per a fer dels nostres pobles i ciutats, allò que haurien de ser per als que els viuen i no per als que els visiten. Un invent que sovint esdevé ficció quan mirem les dades de visitants i xafem els nostres carrers i paratges naturals.  

Font: Gabriel Guillem, regidor del Partit Popular a l'ajuntament d'Alcoi./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *