Menyspreu a la dolçaina: una decisió incomprensible de l’Associació de Sant Jordi
Article per Hipòlit Agulló Ferrándiz. Professor de dolçaina al Conservatori Municipal "Juan Cantó" d'Alcoi
El passat 24 d’abril, Dia dels Músics, vaig tindre el plaer i l’orgull de participar amb les colles de dolçaina de la ciutat d’Alcoi en l’anunci de la meravellosa desfilada prèvia a la interpretació de l’himne de festes de Moros i Cristians d’Alcoi.
La sorpresa va arribar abans de començar: ens van comunicar que, en la novena base del V Certamen d’Interpretació de Música Festera d’este any, organitzat per l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi, s’establia textualment: “…en ningún caso se utilizarán dulzainas en caso de que las hubiese” https://www.asjordi.org/es/la-asociacion-de-san-jorge-ha-convocado-el-v-certamen-dinterpretacio-de-musica-festera-premis-sant-jordi
Vaig quedar descol·locat. Aquella prohibició em va indignar profundament.
Com pot una entitat com l’Associació de Sant Jordi menysprear i vetar explícitament un instrument que forma part de la tradició cultural del poble valencià? Un instrument plenament integrat en totes les festes de Moros i Cristians de la Comunitat Valenciana i, especialment, en la majoria dels actes que es desenvolupen a Alcoi.
Ací, a Alcoi, la dolçaina és un instrument històricament arrelat a les festes de moros i cristians: ja la trobem en obres com “L’entrà dels moros” (1914) de Camilo Pérez Monllor; l’any 1982, Amando Blanquer Ponsoda va fer el mateix en “La Marxa del Centenari”, i també José Ma Valls Satorres (director de l’himne d’este any) en “Pas als Maseros”; i més tard, “Despertat Alcoi” (1998) de Gregorio Casasempere Gisbert, sense oblidar la nombrosa nòmina d’autors actuals amb un currículum tan valuós com els ja esmentats. A més, és una especialitat integrada en els estudis oficials del Conservatori Professional de Música ‘Juan Cantó’ d’Alcoi. Malgrat este arrelament i este reconeixement institucional, a la ciutat hi ha quatre entitats de dolçaina actives. Per tant, la prohibició explícita de la dolçaina és encara més incomprensible i poc merescuda.
No comprenc quina lògica pot haver-hi darrere d’una prohibició tan injustificada. Però pense que els organitzadors haurien de repensar-s’ho. Perquè creure en les tradicions i la cultura d’un poble implica acceptar que una de les seues característiques bàsiques és l’evolució i la transformació, no la prohibició arbitrària.
Com a professor titular de dolçaina del Conservatori Municipal de Música ‘Joan Cantó’ d’Alcoi, em sent en deure de defensar la dignitat d’un instrument que forma part del nostre patrimoni immaterial. I no puc quedar-me en silenci davant d’una decisió que, simplement, no té sentit.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Totalment d’acord amb el mestre Hipòlit
Han exposat les raons per a que la dolçaina no puga participar.
Qui perd els origens perd l’identitat, cal recordar-ho.
Està clar que l’Associació de Sant Jordi vol acabar amb la nostra llengua i cultura per a substituir-la per l’espanyola, és un procés que observe en Alcoi des de fà temps, el que la dictadura de franco no va poder fer, ho fàn ara des de la denominada democràcia, eliminar la senyera oficial d’Alcoi quatribarrada és altre objectiu d’aquesta gent, perque és massa catalana, igual com eliminar la denominació del nom català al nostre valencià, de fet ja s’ha renunciat a escriure i parlar en el nostre català alcoià en alguns àmbits de la ciutat
Totalment d’acord, Hipòlit.
Sóc fester i associat de l’ASJ. I també alumne de dolçaina al Conservatori Joan Cantó d’Alcoi.
I em molesta enormement que a les darreres festes de Sant Jordi, ja he pogut comprovar el tarannà castellanista que l’ASJ està portant a terme. Amb un web amb continguts només disponible en castellà. I altres documents informatius en paper, també, exclusivament en castellà. Com si els catalanoparlants forem ciutadans de 2n categoria, que molestem per parlar el nostre idioma a casa nostra. I a l’Ajuntament d’Alcoi ja li va bé. Recordem que les festes es fan sota els seus auspicis. Alguna cosa hauria de dir i fer.
I ara me’n assabente d’aquesta decisió d’excloure la dolçaina a les bases del certamen d’interpretació de música festera.
Què passa? Que la dolçaina també molesta? És ofensiva?
Per l’amor de Déu. Què vols passa, Paco García? En sou vint-i-vuit en la directiva. – l’apartat directiva de l’associació, al seu web, ‘solo está disponible en castellano’ –
Espere una rectificació al respecte de prohibir la dolçaina i que el valencià siga la llengua d’ús normal i primera a totes les publicacions que feu. Tant al web com en paper. Gràcies
Mereixem alguna explicació.