Hipòlit Agulló: “el somriure del nostre fill és la nostra força”
• Hipòlit Agulló ens comenta què ha suposat la Llei de la Dependència per a la seua família i ens assabenta sobre Somriures, un nou projecte de millora per als joves dependents a l’Alcoià i El Comtat. • “Estem molt esperançats amb aquest projecte, perquè veiem que n’hi ha voluntat política per a dur-lo a terme"
Pau és un xic de 18 anys diagnosticat de paràlisi cerebral. Viu en una situació de gran dependència. Això vol dir que per a viure el seu dia a dia i realitzar les seues activitats quotidianes, necessita en tot moment alguna persona que l’ajude. Per a això estan els seus pares, entregats i lluitadors, per a fer que no li falte cap cosa i no tinga cap necessitat.
Parlem amb Hipòlit Agulló, el pare de Pau, a qui recentment els tribunals de justícia li han donat la raó quan va denunciar que les retallades que el PP els va realitzar eren il·legítimes. Ens comenta què ha suposat la Llei de la Dependència per a la seua família i ens assabenta sobre Somriures, un nou projecte de millora per als joves dependents a l’Alcoià i El Comtat.
Una Llei necessària
L’aprovació de la Llei de Dependència, en l’any 2006, va suposar per a la família Agulló “una llum, una finestra oberta a l’esperança”. Les persones amb graus elevats de dependència, com és el cas de Pau, no tenen autonomia física, ni mental ni intel·lectual, és a dir, necessiten una ajuda constant per a desenvolupar les seues activitats diàries bàsiques. I l’Estat i els poders públics els tenia completament abandonats.
En aquest sentit, l’aplicació de la nova Llei, va oferir una necessària atenció institucional a totes les famílies amb persones dependents. Es tracta, ni més ni menys, que de la implantació d’un pilar bàsic per a l’Estat del benestar espanyol. Amb aquesta nova Llei, arribarien nous cuidadors, desenvolupament de centres i recursos, ajudes econòmiques…
Però la seua aplicació va estar plena d’obstacles polítics, a més que no es va dedicar el pressupost necessari per a desenvolupar una millora dels serveis: “costava moltíssim que declararen a les persones com a dependents, calia fer moltíssima burocràcia i administració, i molta gent amb familiars dependents, per la seua dificultat, abandonava i no els registrava”.
Les lluites judicials
En aquest context, naixen les plataformes per la Llei de la Dependència per tots els territoris espanyols. També a l’Alcoià i El Comtat. “Gràcies a aquestes plataformes hem pogut continuar endavant i lluitar per una millora dels serveis de les persones dependents, en el nostre cas del nostre fill. Especialment cal agrair la tasca realitzada per persones com Mari Carmen Prats (coordinadora de les plataformes de la Comunitat Valenciana), que desinteressadament sempre ha mostrat el seu recolzament incondicional”.
A més de pressió i persuasió als polítics, als carrers i a les institucions, els membres de les plataformes han ajudat a resoldre casos judicials.
La família Agulló es va veure obligada a recórrer, en 2009, al Tribunal Suprem per a rebre les seues legítimes ajudes. La resposta del Secretari Autonòmic de la Generalitat, governada pel PP, va ser una carta dient que la família havia de demostrar que abans que isquera la llei ja cuidava Pau. Després de dos anys de lluita, els tribunals els van donar la raó.
Anys després, el Govern del PP va realitzar retallades en les ajudes. La família Agulló va tornar a començar una lluita judicial que finalment han guanyat: el TSJ va declarar que les retallades van ser indignes i il·legals.
Aquesta ha sigut per a la família Agulló “una victòria moral, que a més, dona esperança a moltes altres famílies a aconseguir que es complisquen els seus drets”.
Projecte Somriures
Els joves amb discapacitat de l’Alcoià i El Comtat tenen dos col·legis públics d’educació especial que els obrin les seues portes durant l’horari escolar, el Tomàs Llàcer d’Alcoi i el Sanchís Banús d’Ibi. Però quan arriben als 21 anys, els recursos existents a les comarques són insuficients per poder atendre’ls i ajudar a desenvolupar la vida amb un mínim de dignitat.
Aquesta és la reivindicació que està duent a terme el projecte Somriures, amb el suport inicial de les AMPAS dels dos centres: “una atenció des de l’administració pública a les persones dependents de més de 21 anys de l’Alcoià i El Comtat”.
Des de la nova associació Somriures, integrada per vora 80 famílies, s’està impulsant la creació i promoció d’espais públics de suport a la diversitat així com l’optimització i ampliació dels recursos ja existents a les comarques per als joves amb diversitat funcional una vegada acaben l’etapa escolar obligatòria.
“Estem molt esperançats amb aquest projecte, perquè veiem que n’hi ha voluntat política per a dur-lo a terme, ja tenim el suport de la Mancomunitat i de tots els alcaldes dels municipis, i perquè és un servei necessari”, ens comenta Hipòlit amb optimisme.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Ens agradaria que la justícia de tant en tant fora inteligible per a la societat, com ara, i es posara més sovint al nostre nivell. Això que ha fet la justicia amb la familia de Pau Agulló havia de ser el dia a dia en tots els altres casos bruts que hi han oberts. Potser que així confiariem més en el poder judicial. Molta felicitat!