Alba Galdón, “El desastre personificat”
L’alquímia de la terra i el traç en l’Art Contemporani Valencià
Muro d’Alcoi no és només un punt geogràfic en el mapa del Comtat; és el bressol d’una sensibilitat que ha trobat en Alba Galdón Torregrosa una de les seues veus més autèntiques, punxants i necessàries en el panorama cultural actual. Recorde perfectament els corredors de l’IES Serra Mariola, aquells dies on la creativitat ja bategava amb una força inusual en les mans d’Alba, qui des d’aquell moment ja tenia absolutament clar que el seu destí estava lligat a les Belles Arts. Observar la seua evolució hui no és només un exercici de nostàlgia entre antigues companyes de classe, sinó la constatació de com una vocació ferma es transforma en una carrera de prestigi, coherència conceptual i un domini de la matèria que traspassa la pell.
La seua trajectòria acadèmica i professional és el testimoni d’una recerca conscient de la mestria. Després de marcar els seus primers passos artistic-acadèmics a Alcoi, Alba es va traslladar a la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) per a cursar el Grau en Belles Arts, un entorn on va poder absorbir tant la tradició pictòrica com les ruptures de l’avantguarda valenciana. Tanmateix, el seu mèrit més gran com a artista resideix en la seua naturalesa profundament multidisciplinària i en la seua negativa a deixar de provar coses noves. Alba ha entés que l’art contemporani exigeix una hibridació de llenguatges, i per això ha transitat amb èxit pel gravat, la serigrafia, la joieria, el tatuatge, la fotografia i el vídeo, inclús per la disciplina de maquillatge d’una festa tant nostra com son els “moros i cristians”, amb resultats merament espectaculars, entenent cada disciplina no com un compartiment estanc, sinó com un aprenentatge que alimenta la següent peça.
En l’actualitat, la seua obra s’ha convertit en un manifest de resistència davant la fredor de l’era digital. A través de projectes de gran envergadura com la del mural al col·legi de el Bosco a Cocentaina, Alba proposa una tornada a l’artesania conscient i al valor de l’obra feta a mà, un repte directe a la immediatesa que ens envolta. El seu estil es defineix per un llenguatge visual poblat de formes orgàniques que brollen de la seua pròpia intuïció, on espirals, fulles i arbres actuen com a símbols d’una connexió sagrada amb la naturalesa i el territori. Aquesta recerca l’ha portada recentment a la ceràmica, que descriu com un procés terapèutic de fluir constant, i al muralisme, on la seua capacitat de modelar en tres dimensions i el seu domini del traç s’uneixen per a transformar l’espai públic en un refugi emocional.
El prestigi d’aquesta artista no es mesura únicament en la qualitat del seu acabat estètic, sinó en la integritat del seu missatge reivindicatiu. Per a ella, l’art ha de ser una ferramenta per a cuidar la terra, les nostres arrels, la nostra llengua i el nostre poble; el lloc d’on som, d’on venim. Cada pinzellada i cada peça de fang modelada és un acte de cura cap als altres, buscant que l’espectador es veja reflectit en les por i inseguretats que tots compartim, generant així una xarxa d’empatia col·lectiva. La seua maduresa artística es manifesta també en la preparació d’un pròxim còmic, on la seua capacitat narrativa promet elevar encara més el seu discurs sobre la condició humana.
Aquelles que vam compartir aula amb ella al IES Serra Mariola, jo mateixa, no puc més que sentir un orgull profund en veure com aquella determinació adolescent, quan a classe dibuixava envés d’estudiar equacions, s’ha convertit en una de les propostes més sòlides de l’art emergent valencià. Alba ens ensenya que l’èxit no resideix en la fama buida, sinó en la capacitat de fer que el temps s’ature davant d’una obra, permetent que la reflexió i l’emoció calen en la gent. Com a antiga companya de rises i treballs apoteòsics, de classes apoteosiques, com a admiradora de la seua trajectòria, és un privilegi veure com el seu talent segueix brollant de les arrels de Muro per a projectar-se cap al món amb la força d’un bosc que mai deixa de créixer.
Segueix creant, Alba, perquè les teues mans ens recorden que l’art, quan és de veritat, ens fa més humans.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Comenta i participa-hi