Fernando Pascual: “Vint-i-cinc anys de filà, un any de càrrec”
El Mudéjar assumeix enguany el càrrec de Capità Moro, un repte que afronta amb il·lusió i responsabilitat
Per a Fernando Pascual, saber que seria el Capità Moro d’enguany va suposar “una alegria i una responsabilitat al mateix temps”. La candidatura es va decidir per sorteig davant d’un altre company que també optava al càrrec, i des d’aquell moment, fa ja temps, Fernando assumeix el repte amb la il·lusió de representar de la millor manera possible una filà que, com ell mateix diu, “ha tingut la sort de créixer molt últimament”, i de la qual és soci des de fa vint-i-cinc anys.
Enguany, el càrrec pren un significat encara més profund. Fernando el dedica especialment a sa mare, qui li va inculcar l’amor per la festa i les tradicions de Cocentaina, i que fa pocs dies ens ha deixat. Havent format part activa de la festa durant tota la vida, sa mare li va repetir en moltes ocasions que, passara el que passara, “la festa ha de continuar”. Per això, Fernando afronta l’Entrada amb sentiments contraposats: la il·lusió de sempre, ara doblada, i el desig de mantindre la temprança necessària per a viure i gaudir el moment com ella hauria volgut.
A banda de l’Entrada, considerada com el moment més àlgid i emotiu de totes les Festes de Cocentaina, Fernando espera també amb especial il·lusió el Dia de l’Alardo, un altre dels grans actes que marquen el calendari festiu i que, cada any, ompli els carrers del poble d’història, pólvora i tradició.
Eixirà amb la Banda de l’Ateneu de Cocentaina, interpretant la marxa ‘Maria Peremarch’, de Saül Gómez Soler. El disseny del trage és obra de Juan Climent, d’Alcoi, mentre que la confecció ha anat a càrrec del Molinar, també d’Alcoi.
Sobre el significat del seu càrrec, Fernando explica que els Mudéjares representen aquells àrabs que, després de la Reconquesta del Regne de València, van poder quedar-se pagant una sèrie d’impostos. La filà busca reivindicar eixa societat de convivència: persones amb coneixements en infraestructura hidràulica, tintatge i oficis tradicionals, que compartien territori amb harmonia i respecte mutu, en una societat plural on cadascú mantenia les seues creences i principis.
De cara al poble, Fernando convida a tothom a gaudir d’unes festes que, com ell defensa amb orgull, són “de les més tradicionals” que es fan, malgrat tractar-se d’un poble relativament xicotet. Un esforç important, diu, que paga la pena vindre a veure i gaudir.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Comenta i participa-hi