L’alcoiana M. Àngels Francés assumeix la presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
La catedràtica de la Universitat d’Alacant es converteix en la tercera dona que presidix l’AVL i situa entre les seues prioritats l’impuls de l’ús social del valencià i l’adaptació als nous entorns tecnològics

L’alcoiana M. Àngels Francés Díez ha assumit la presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), després de ser elegida per unanimitat pel Ple de la institució. La nova presidenta ha pres possessió del càrrec en un acte solemne celebrat al Palau de la Generalitat, davant del president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, i amb la presència d’autoritats, representants institucionals i membres de l’Acadèmia.
Francés es convertix així en la tercera dona que ocupa la màxima representació de l’AVL, després d’Ascensió Figueres i Verònica Cantó, a qui succeïx en el càrrec. La nova Junta de Govern estarà integrada també per Rosa Agost, com a vicepresidenta; Immaculada Cerdà, com a secretària, i Vicenta Tasa i Carles Segura, com a vocals.
Nascuda a Alcoi l’any 1976, M. Àngels Francés és catedràtica de Literatura Contemporània a la Universitat d’Alacant, llicenciada i doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Filologia Anglesa. Compta amb més de trenta anys de trajectòria universitària dedicada a la docència, la investigació científica i la gestió acadèmica, i forma part de l’AVL des de l’any 2021.
En les seues primeres paraules com a presidenta, Francés ha recordat el vincle personal que manté amb el valencià, “la llengua que em van ensenyar a casa i a l’escola, a través de la qual comprenc i estime el món”, i que, segons ha remarcat, ha vertebrat tota la seua trajectòria professional.
El valencià com una peça necessària
La presidenta ha utilitzat la paraula trencadís com a fil conductor del seu discurs per a explicar la diversitat lingüística del món. “Així és com m’imagine les llengües: una amalgama de colors, formes i textures, encaixant en un difícil equilibri, on el valencià és una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària”, ha expressat.
Francés ha reivindicat el dret del valencià a ocupar el seu espai dins d’este mosaic i a “perdurar des de les arrels, com una llengua unitària i diversa, pròpia i compartida”. En este sentit, ha defensat la necessitat d’enfortir l’autoestima lingüística i el prestigi social de la llengua, especialment entre les generacions més joves.
La nova presidenta ha advertit que, malgrat que el coneixement del valencià es troba en màxims històrics gràcies a l’ensenyament, el seu ús social travessa “moments difícils i preocupants”. Per això, ha apostat per reforçar la difusió del patrimoni escrit i oral, facilitar recursos a la ciutadania i col·laborar amb altres institucions per a frenar la substitució lingüística.
Una Acadèmia pròxima i adaptada al futur
Entre els principals reptes de la nova etapa, Francés ha assenyalat la consolidació d’una normativa clara, útil i pròxima, tant per als parlants habituals com per als nouvinguts. “Apostem per una Acadèmia clara en la norma i també pròxima, útil i al servici de la ciutadania”, ha afirmat.
Un altre dels objectius serà modernitzar la difusió dels recursos de l’AVL i adaptar-los als nous entorns tecnològics, amb una atenció especial a la intel·ligència artificial i a les necessitats de les generacions més joves.
En este àmbit, Francés ha destacat ferramentes com el Diccionari Normatiu Valencià, les gramàtiques normatives, el Nomenclàtor Toponímic Valencià, el Corpus Informatitzat del Valencià i el Portal Terminològic Valencià. La presidenta ha defensat que estos recursos han d’arribar de manera més eficaç a la societat per a ajudar les persones a utilitzar el valencià amb seguretat i naturalitat en tots els àmbits de la vida.
Francés afronta esta nova etapa amb la voluntat de consolidar el treball desenvolupat per l’Acadèmia durant els seus vint-i-cinc anys d’història i de convertir-la en una institució més visible, pròxima i preparada per als reptes de futur.








Comenta i participa-hi