Llibreria Llorens, 150 anys de paper viu al cor d’Alcoi
El seu actual propietari, José Ernesto Nadal, repassa un segle i mig d'història al carrer Sant Llorenç i defensa el llibre en paper davant de la digitalització
Al número 1 del carrer Sant Llorenç d’Alcoi, hi ha un raconet xicotet on el temps s’ha mesurat en llibres. La Llibreria Llorens compleix 150 anys, una xifra a l’abast de ben pocs negocis i que la converteix en una de les cases més longeves de la ciutat.
Va nàixer l’abril de 1876 de la mà de José Llorens Pericás, el mateix any del VI Centenari dels Moros i Cristians. Aquesta coincidència ha marcat la seua identitat: la columna de Sant Jordi n’ha sigut sempre la imatge corporativa. “Històricament, la llibreria sempre ha estat lligada a aquest centenari de Sant Jordi. Fins hui ha sigut una senya d’identitat”, explica José Ernesto Nadal, propietari actual.
Nadal va arribar a la llibreria als setze anys, com a repartidor de premsa, però el pas cap a l’interior va ser quasi immediat. “Pràcticament, des del minut zero vaig passar de repartir premsa a la gestió de la llibreria”, recorda. Al principi eren tasques logístiques, com rebre mercaderia i emmagatzemar. Allí va trobar la seua mentora, Pili Llorens, propietària i “l’alma mater” de la casa, de qui va aprendre l’ofici. “L’ofici de llibreter va calar molt fons en mi”, assegura.
El camí ha estat ple de reconeixements. L’any 2000, la llibreria va rebre el Boixerau Ginesta, que premia el llibreter de l’any, “el reconeixement més gran” que ha tingut la casa, segons Nadal. Aquest mateix any s’hi ha sumat el Premi de la Cambra de Comerç d’Alcoi. “Ens sentim molt afortunats”, afirma, i ho atribueix tant a l’actual gerència com a les anteriors, per la tasca cultural mantinguda durant tants anys.
Al llarg de la seua història, Llorens ha tingut altres sucursals, però sempre ha acabat tornant a l’origen. El local té pocs metres, però per a Nadal mantindre’s al mateix lloc és “imprescindible”. “Sempre hem acabat tornant als orígens d’aquest xicotet local del carrer Sant Llorenç 1, mantenint la nostra essència”, subratlla.
Sobre l’estat del sector, Nadal recorda els “angoixants” de principis dels anys 2000, que auguraven la desaparició del llibre en paper. “Us puc assegurar que el paper està més viu que mai”. A parer seu, el format físic i el digital són compatibles: gairebé tothom té llibres al mòbil, però això no ha frenat les compres en paper, un fet que els clients confirmen des de fa molts anys.
El llibre en valencià i els autors locals ocupen un lloc destacat en aquesta llibreria. “Són una de les nostres seccions imprescindibles”, afirma. Tot i que cada any naixen milers de novetats, hi dediquen una atenció especial. “Això cal conservar-ho, mantindre-ho i promocionar-ho, ja des de les primeres edats”, defén.
El gran repte de futur és, segons Nadal, la continuïtat. La llibreria ha procurat estar al dia i digitalitzar-se, però el propietari admet que la intel·ligència artificial “fa un poc de por”. “Continuem preferint tindre tot el tracte humà possible, tant per a atendre la clientela com en el nostre dia a dia”, explica.
Amb motiu de l’aniversari, Nadal ens conta que la llibreria, juntament amb l’Ajuntament d’Alcoi i el CAEHA, ha editat un llibre pòstum de Francesc Blay Meseguer (Paco Blay), mort fa poques setmanes. Es titula ‘Guia breu dels primers impressors valencians’ i l’autor el va deixar acabat. “Un honor poder donar continuïtat a la seua obra, encara que siga de manera pòstuma”, diu José. L’obra es va presentar el passat dijous 15 d’octubre a l’IVAM CADA.
Per a acabar, Nadal convida la gent a entrar en la llibreria, també en temps de digitalització creixent. “Entrar a les llibreries suposa entrar en un indret d’escapatòria, d’oxigenació, un parèntesi amb el dia a dia”, defén. I ho resumeix amb una idea: entrar en una llibreria és “sinònim de passar-ho bé”, i també un punt de trobada amb altra gent.
Julia: 
Arbre Agulló i Guerra: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi