Jordi Gil, la veu de vellut
Cantautor alcoià
Es considera un profund admirador de l’obra de l’Ovidi, així com també de la Nova Cançó. El Jordi forma part d’esta fornada de cantautors que va veure en la figura del cantautor l’espill que havia d’orientar a partir d’aquell moment la seva música. Ara, el 2014, la figura de l’autor de cançons com Teresa, La Fera Ferotge, Si Senyor i tantes d’altres el segueix inspiran.
Jordi Gil declama amb una veu greu i sense cap artifici, només deixa lloc a una fina ironia que reforça el seu poemari. Dalt de l’escenari la figura es torna més jovial, més íntima, més pròxima. La transformació de la realitat dins d’un projecte més democràtic i utòpic, de la seva capacitat per crear vicles d’identitat, per reforçar la idea d’un poble amb cultura pròpia.
“ Però, com no podia ser d´una altra manera, la música, la veu de Jordi,
la cançó una vegada més s´ha posat de banda del més feble i
ha eixit al carrer, per a cantar i denunciar les malifetes del poderós.
La cançó en la veu de vellut de Jordi Gil, serà veu
germana dels indignats i dels aturats i d´aquesta joventut nostra
sense futur”
(Vicent Camps, pròleg a Poemes i Cançons)
Jordi Gil apropa el vers i la cançó a l’home explotat per l’home, a la dignitat dels homes i dones sense feina. La seva veu i el seu missatge ens ofereixen imatges que retraten una realitat coneguda per tots i que ell defineix com el poder dels “llangardaixos, gripaus i lladregots”.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi