Paco Aura: Justicia i Dignitat
per Àngel Beneito i Francesc-X. Blay.
Aquestes dues paraules poden resumir el que en aquest moments pot afirmar-se de la inauguració del pont que porta el seu nom.
Àngel Beneito./
JUSTÍCIA, perquè li’n devíem una al senyor Paco, i amb ell a tots els deportats alcoians que van passar o morir en els camps de concentració nazis. Ell els representa a tots. És cert que l’Ajuntament d’Alcoi, amb motiu del 60é aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen, ja li va fer un reconeixement en el 2005. És cert també que el CAEHA ha recordat Francisco Aura i a tots els deportats alcoians en un parell de publicacions. Però calia un acte que garantira la seua presència en la ciutat de forma permanent. I aquest ha estat el nom d’un pont, amb la qual cosa el seu nom, Francisco Aura Boronat, queda incorporat al “nomenclàtor” local i al dia a dia dels seus paisans. Un encert, a més, recordar mitjançant un element urbà, juntament a la seua biografia, el nom dels alcoians que foren deportats, els quals s’incorporen així a la memòria col·lectiva de la ciutat. Ja ho va manifestar en la inauguració el senyor Paco: voldria que fora un pont de la Memòria. Ho serà. Eixa era almenys la intenció i el desig dels que sempre hem estat al vostre costat.
Paco Blay./
Sobretot perquè, com ja va escriure Paco Aura fa més de vint anys, “els deportats hem conegut l’empresa més gran de deshumanització i extermini de la història: milions d’homes, dones i xiquets han mort en l’infern dels camps de concentració… una empresa d’enviliment de l’home meticulosament estudiada en les altes esferes”.
Era de justícia, doncs, que el poble d’Alcoi col·laborara en el compromís que van contraure els supervivents de l’horror nazi, d’explicar a tothom el que havien vist i sofert perquè “mai més!” tornara a passar. El pont cap a la Memòria és l’aportació dels alcoians a reconèixer el seu sacrifici i el seu patiment i dir com ells “mai més!”.
I DIGNITAT perquè és la qualitat que més hem admirat sempre en Paco Aura al llarg dels seus 95 anys. En la extensa nit del franquisme, durant la transició explicant a tothom la necessitat de pau al món, en la tasca de pujar a la família, en els moments de crisis de salut -té una delicada salut de ferro-, en el moment dels homenatges, en la paciència i generositat amb qui va a sa casa pel qualsevol motiu. Sempre és el mateix: digne, sobretot, però també senzill, coherent, vital, amable, fidel, educat, compromès. Adrián Miró afirmava en un memorable article publicat al Ciudad: “Esperem que Paco Aura mantindrà la seua vitalitat i la seua veu testificadora per molts anys”. Se sumem al desig d’Adrián: Per molts anys!
Felicitats, Paco. El teu exemplar testimoni estarà sempre present per a les futures generacions.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi