La programació que avui escoltarem no és casual. Tenint en compte l’evolució diacrònica que ha caracteritzat sempre a aquesta entitat, el concert tracta de ser un viatge musical on es fa present que, a banda dels records, la porta de la música festera actual també roman oberta.

Es tracta d’un encontre cultural on la música estableix forts lligams amb l’ètica personal. I com a exemple, el valor de la unitat i del recolzament entre iguals. El pas-doble Pare i fill mostra com és possible fer un treball familiar conjunt on Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor representen aquest rol respectiu. Han passat cent catorze anys i ens trobem amb una peça emblemàtica carregada de reminiscències de dos estils diferents que han significat molt per a l’història d’aquesta entitat.

I de la unió, a l’agraïment. Mitjançant el pas-doble Gratitud, Jaime Lloret Miralles, director de la Vella des d’abril de 1974 fins a novembre de 1978, vol homenatjar la que ha sigut la seua llar musical durant molts anys. En aquest sentit, cal recordar que els seus inicis al cim de l’Escola de Música es remunten a l’any 1941.

Altre dels moments clau arribarà amb la marxa Genna al Ariff, peça que Evaristo Pérez Monllor va composar en 1924. L’ornamentació trinada d’alguns instruments inicials ens porta a un ambient misteriós que poc a poc s’estén fins a aconseguir un clímax que recorda el desig de poder per part de les tropes muslims. Amb una gran vinculació amb la música Vella és, sense dubte, la seua composició oriental més coneguda.

Però estem convençuts de que, tal vegada, l’eclosió final de l’espectador arribe amb la nostra benvolguda L’entrà dels moros (Uzúl el-msélmin), de Camilo Pérez Monllor. És impossible explicar amb paraules tota l’estima que tant músics com festers tenim envers aquesta marxa. Enguany s’acompleixen cent anys d’aquesta composició festera i l’emoció interna esclata des de l’emissió dels primers sons. Pentagrama a pentagrama, els sentiments s’avantposen front a la polifonia instrumental, aconseguint una eclosió musical que difícilment es pot superar.

Juntament amb aquestes línies, no podem oblidar-nos del nostre benvolgut Ernesto Valor Calatayud, que malauradament ens va deixar el passat 3 de març. Músic Emèrit d’aquesta entitat musical i Soci de Mèrit del CIM Apolo, durant molts anys va desenvolupar una àmplia activitat a favor de la música alcoiana. La seua interdisciplinarietat s’ha manifestat des de distintes vessants: com a cronista, com a arxiver, com a musicòleg,… Ernesto: ens has deixat, però continues present als nostres cors.

Tot i això, és Diumenge de Rams i, per tant, és un moment d’alegria per a tots. La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi agraïx la seua presència i desitja, de tot cor, que gaudisquen amb aquest concert. Sense el venerable públic, la música no seria el mateix.