Foradia

L’exposició de Tomàs Ferrándiz inaugurada a Alcoi viatja a València

Hui 20 de juny el Cente Cultural Octubre s'inaugura aquesta exposició dedicada a l'escultor i dibuixant alcoià Tomàs Ferrándiz Llopis (Alcoi 1914-Madrid 2010). La mostra, que al mes de Maig va ser inaugurada a Alcoi viatja a València,

imagen128293m

No és una història única, per desgràcia. Possiblement no serà l’última. Sí la més recent.

La mostra, que al mes de Maig va ser inaugurada a Alcoi viatja a València, té per títol Tomàs Ferrándiz: Temps de guerra (1936-1939), ha estat organitzada amb l’Ajuntament d’Alcoi i ha tingut com a director tècnic a Antoni Miró i coordinador a Francesc Agulló, a més de comptar amb la col·laboració del museu de la Universitat d’Alacant.

Hui 20 de juny el Cente Cultural Octubre s’inaugura aquesta exposició dedicada a l’escultor i dibuixant alcoià Tomàs Ferrándiz Llopis (Alcoi 1914-Madrid 2010), un artista poc conegut, d’escassa obra , amb una relativa importància en els anys anteriors de la Guerra Civil i una molt discreta vida artística després

Re descobrir l’obra de guerra de Ferrándiz amagada fins a la mort de l’artista, en ella comença a emergir no l’ombra que fins ara era l’alcoià sinó la veritable figura d’un escultor i dibuixant de primer ordre, un talent únic al qual no ha pogut fer callar el silenci imposat per la por i l’odi que van sembrar la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

Ferrandis_octubrecccLa seua obra de referència Clam de Guerra es conserva actualment a l’ombra del Guernica en el Reina Sofia de Madrid, on va ingressar en 2012. En certa manera és la millor prova de com Ferrándiz, finalment, comença a ocupar el lloc que es mereix en la història de l’art espanyol del segle XX. De com la seua obra ha vençut a l’oblit i el silenci que ell mateix es va imposar després de l’horror, obligat per les circumstàncies. L’art, de vegades, s’obre camí.

Per què un creador com ell havia passat pràcticament a l’oblit? Què havia succeït perquè la seua carrera la seua interrompés? Part d’aquest misteri va quedar resolt poc després de la seua mort. A la seua casa van aparéixer desenes de dibuixos i treballs fins ara inèdits. Com molts altres artistes de les avantguardes espanyoles prèvies a la Guerra Civil, la famosa Edat de Plata, Ferrándiz va ser devorat per l’exili interior

D’ell fins ara només es coneixien un parell de coses, anotacions que avançaven del seu talent però no concretaven molt. Així, se sabia que havia estat un dels il·lustradors del mític i poc conegut lliure Versos en la guerra va ser publicat a Alacant en 1938 amb poemes de Miguel Hernández, entre uns altres, i que havia participat en el pavelló de la República en la famosa Exposició Internacional de París de 1937, exhibint al costat de Pablo Picasso, Josep Renau, Joan Miró, Julio González…

En certa manera és la millor prova de com Ferrándiz, finalment, comença a ocupar el lloc que es mereix en la història de l’art espanyol del segle XX. De com la seua obra ha vençut a l’oblit i el silenci que ell mateix es va imposar després de l’horror, obligat per les circumstàncies. L’art, de vegades, s’obre camí.

Font: Redacció, lesmuntanyes.com


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *