Foradia ajualcoitel

L’affair PP-PSOE

per Diego Luis Fernández Vilaplana

diego-fernandez eu_alcoy

Diego Fernàndez

Quan va esclatar lehman brothers al 2008, els amos del planeta es van conjurar perquè foren els de sempre, la immensa majoria, qui pagara la festa dels més rics. El sistema es va enrocar per salvar els beneficis d’uns pocs. La factura ja la pagarien la resta. És així com la crisi financera va esdevenir una estafa global.

Zapatero prompte es va rendir a la troika financera que conforma la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. Aquell fatídic maig de 2010 la socialdemocràcia espanyola va optar per fer-se l’harakiri i rendir-se a l’Imperi Galàctic del “costat fosc”.L’any següent, PP i PSOE forçaven la sacrosanta Constitució espanyola perquè els diners de la sanitat, de l’educació i del benestar social anara a tapar l’hemorràgia del bancs.

Al temps que els retalls criminals hipotequen el futur del nostres fills i el present de milions de treballadores i treballadors, desfilen pels jutjats lladres de tota condició i color polític. Del Partit Popular en primer terme, però també destacats membres de la Casa Reial i del PSOE són encausats per corrupció. I així és com ens adonem que els diners dels serveis públics han anat a la butxaca d’un grapat de paca vergonya sense escrúpols.

Aquest és el context on cal entendre la limitació de salaris de càrrecs públics promoguda pel govern de Rajoy als ajuntaments. Una reforma insuficient, que posa límit al nombre de salaris però no a les quantitats econòmiques. A Alcoi, una ciutat de més de 50.000 habitats només poden percebre un salari 15 dels 25 regidors. Fins ací la literalitat de la norma.

Quan aquesta llei ha d’entrar en vigor, el portaveu municipal del PP, Fernando Pastor, s’adona que això posarà en risc els salaris dels seus, i pot fer perillar també les seues lleialtats. Temptats a saltar del vaixell i agafar-se al clau del transfuguisme sedanista.

En aquest moment, posa en marxa la imaginació i troba com forçar la norma per salvar la situació. L’estratègia no és fàcil, necessita l’acord amb l’alcalde i el silenci còmplice de la resta. Però Esquerra Unida no accepta el xantatge i posa llums i taquigràfics sobre l’acord PP i PSOE, i l’aquiescència de Compromís.

Es tracta d’un pacte entre partits en crisi (els del bipartidisme), més enllà d’aquesta legislatura, per repartir-se sous (18, tres més dels que permet la llei) de manera immoral. No siga, pensaran, que el tsunami de les europees arribe fins a les eleccions municipals.

I per això han reaccionat com ho hem vist: amb mentides i desqualificacions. Esquerra Unida ha paral·litzat un acord entre el PP i el PSOE a nivell local que malauradament s’assembla a l’affair del bipartidisme de l’establhisment polític global, i això no estan disposats a consentir-ho sense oferir resistència.

 

Font: Diego Luis Fernández Vilaplana, Coordinador d’Esquerra Unida d’Alcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *