Més enllà de partits polítics: Una alternativa per ser majoria i governar
“Apostem per la creació d’un espai més ampli. Per això, fem una crida a forjar una nova aliança social i política a Alcoi, per connectar lluites i propostes”. EU aposta per construir una alternativa “més enllà de partits polítics” per “ser majoria i governar”
L’assemblea d’Esquerra Unida ha acordat participar d’un gran procés de convergència política i social, per fer d’Alcoi “un símbol del canvi, del nou País Valencià i de les noves formes de fer política”. L’informe polític que us adjuntem, fa una crida a construir “hegemonia” amb l’aspiració de “ser majoria i governar”.
Convençuts que el sistema no té refundació possible perquè no fa més que aprofundir les desigualtats, l’abisme entre la minoria més rica i la immensa majoria cada vegada més empobrida. L’organització d’esquerres es mostra partidària de buscar àmplies aliances. “Més enllà dels partits polítics” hi ha un entramat social que bull, que resisteix des de l’àmbit local a les polítiques neoliberals i que crea des de baix una nova manera de fer política.
L’objectiu últim no és, ni tan sols, abastar l’alcaldia. Es tracta de construir “una ciutat amb poder popular, en mans de la gent. Amb una nova política de la quotidianitat, radicalment democràtica, transparent i amb una ciutadania participativa i compromesa”.
“Front a les polítiques antisocials del PP, EUPV ha estat la força més combativa”, però tal i com hem pogut comprovar aquesta legislatura, no és suficient. “Sense compartir el pessimisme enarborat pels que afirmen que aquesta legislatura es pot donar per perduda, sí que hi ha que ser crítics i autocrítics” perquè amb l’actual equilibri de forces “no s’han assolit, ni de bon tros, totes les iniciatives programàtiques que preteníem”.
Alcoi ha patit especialment el canvi de paradigma del capitalisme productiu al capitalisme especulatiu. El resultat són 10 punts per sobre de l’atur registrat al conjunt de l’estat, una educació pública convertida en subsidiària de la privada, una sanitat en retrocés, la desaparició de les ajudes més bàsiques als dependents, la pèrdua –fins i tot– del sostre i els recursos de subsistència bàsics per a milers de famílies.
I front a això s’alça amb força “tot un entramat social que ha emergit en defensa de la dignitat, els equipaments i els serveis públics, el dret a l’habitatge contra cada desnonament, el treball digne, l’emancipació, el transport públic i l’aigua com a dret humà, les llibertats, els drets civils i la democràcia real”.
Informe polític aprovat per l’assemblea d’EU d’Alcoi
A Alcoi , tots junts podem
Assistim a una realitat política, econòmica i social molt convulsa. La crisi del vell sistema està provocant l’augment de les desigualtats entre els ciutadans i l’eliminació dels seus drets més bàsics. El vell sistema es resisteix als canvis necessaris per donar pas a un nou sistema de valors i relacions socials on la igualtat, la justícia social i els drets ciutadans siguen l’eix vertebrador d’una nova forma de viure en plena llibertat i autèntica democràcia.
En aquest marc genèric de crisi global, la nostra ciutat ha estat especialment perjudicada per la seua pròpia característica i essència de ciutat històricament industrial. La reconversió del sistema econòmic de productiu a financer, de la creació de la riquesa basada en la fabricació de bens de consum a la creació de la riquesa en operacions financeres especulatives, ha tingut a Alcoi unes conseqüències devastadores. L’activitat fabril manufacturera que ha donat treball a generacions d’alcoians i alcoianes al llarg de la nostra història, s’ha desmantellat quasi per complet i l’atur s’ha disparat fins a nivells insostenibles. La ciutat perd habitants de manera accelerada. Alcoi està per damunt de la mitja estatal en quant a treballadors i treballadores desocupats de llarga durada. Els nostre joves emigren perquè la ciutat no dona les suficients possibilitats d’activitat laboral i sostén econòmic. Els impactes de la crisi i de les polítiques neoliberals sobre la majoria social de la nostra ciutat són duríssims.
Conseqüentment, la quantitat de famílies amb perill d’exclusió social augmenta. S’incrementen els desnonaments, les dificultats econòmiques per fer front al pagament de les necessitats bàsiques com l’aigua i la llum, i fins i tot dels aliments. Milers de famílies no tenen prestacions de dependència. Malgrat l’augment de les partides en serveis socials de l’Ajuntament i de la tasca d’organitzacions solidàries, les necessitats van creixent. Els sostenidors del sistema, els conservadors que governen la Generalitat, l’Estat i Europa, anuncien la fi de la crisi al temps que la majoria social va empobrint-se cada cop més. La riquesa d’uns pocs augmenta en proporció directa de l’empobriment d’una immensa majoria.
Amb aquests condicionants, més els que la nefasta gestió dels anteriors governs de la dreta local ens han deixat, ha tingut que treballar contracorrent l’actual govern. Efectivament al llarg de més d’una dècada de governs PP a la nostra ciutat, els projectes urbanístics especuladors, les malifetes en la gestió dels recursos públics, les privatitzacions, l’arbitrarietat en les decisions i la governança a esquenes dels ciutadans, ens han deixat un deute econòmic i polític que ha condicionat pràcticament tota la legislatura. I si a aquesta realitat li afegim que el govern, des de la desfeta de Compromís, ha tingut que treballar en minoria, tenim tots els ingredients per qualificar la situació d’aquests últims quatre anys d’extrema dificultat.
Les conseqüències són evidents: hem viscut una legislatura que no ha pogut desenvolupar totes les potencialitats i esperances que una opció progressista ha d’assolir per demostrar-li a la ciutadania l’eficiència d’una alternativa veritablement progressista.. Si bé en algunes temàtiques hem pogut avançar (major participació ciutadana, increment de les partides de gestió social i atenció a les persones, de promoció econòmica amb la creació de tallers d’ocupació i de formació, enfrontament al projecte de La Canal com a zona industrial, increment de l’activitat cultural com a referent de la ciutat, neteja del dèficit municipal, actualització del pagament als proveïdors, etc…), en moltes altres (recuperació de més serveis públics privatitzats, major dedicació al tema dels habitatges socials, més agilitat en la gestió quotidiana, millor gestió en el TRSU, etc…) no s’ha pogut intervindre conforme és necessari. Sense compartir el pessimisme enarborat pels que afirmen que aquesta legislatura es pot donar per perduda, sí que hi ha que ser crítics i autocrítics perquè no s’han assolit ni de bon tros totes les iniciatives programàtiques que preteníem.
Però no ens resignem. Lluitem i volem construir un nou Alcoi. Com ho vol molta gent que està activa a la nostra ciutat. La gent que des de la indignació provocada pel sistema imperant s’ha organitzat per reclamar un canvi radical de la política hegemònica i de la forma de fer política, com és el cas de Les Marxes de la Dignitat. O la gent que des de les plataformes d’afectats pels permanents atacs als drets socials han lluitat enèrgicament i sonora per defensar allò que és vital en un estat de dret, com és el cas de la PAH, La Dependència, i altres. O els sindicalistes que s’han mobilitzat contra les reformes laborals dels retalls en drets laborals, o les diferents marees ciutadanes que en cada sector i tots plegats han posat en evidència la injustícia de les retallades en sanitat i educació. O aquells que s’han organitzar per defendre el nostre territori i el futur sostenible dels nostres bens naturals, com és el cas de Salvem el Molinar. Aquests, i tots els ciutadans crítics a l’actual estat de coses, són als que nosaltres hem de dirigir la nostra atenció i la nostra crida a la participació i a la unitat per canviar-ho tot. Tot un entramat social que ha emergit en defensa de la dignitat, els equipaments i els serveis públics, el dret a l’habitatge contra cada desnonament, el treball digne, l’emancipació, el transport públic i l’aigua com a dret humà, les llibertats, els drets civils i la democràcia real.
El subjecte del canvi és aquesta gent que comparteix valors d’igualtat i fraternitat, de llibertat de fer possibles tots els projectes de vida. Aquests últims temps s’han desplegat a la ciutat moltes energies ciutadanes, en clau de resistència i mobilització, també de pràctiques socials alternatives. Molts espais de construcció de vincles solidaris en clau transformadora. La gent d’EU en formem part i hem de ser part activa cada vegada més. Amb aquesta xarxa de compromisos i somnis hem de construir un nou Alcoi. Perquè Alcoi pot ser un referent per a tot el País Valencià.
EUPV d’Alcoi té una trajectòria de treball al carrer i a les institucions que és un valor a afegir als nous models emergents que també es reclamen transformadors. Tenim una història alternativa a les polítiques de la dreta molt digna, de la que ens sentim orgullosos i que s’ha forçat en anys de presència en tots els àmbits de la ciutat. Front a les polítiques antisocials del PP, EUPV ha estat la força més combativa. Hem segut determinants per desbancar-los de l’alcaldia i hem apostat amb valentia per treballar incansablement pel nostre poble des de la nostra opció programàtica. Front a les indecisions i debilitats ideològiques del PSOE, EUPV ha estat contundent i enèrgica, malgrat la nostra situació minoritària, per forçar una dinàmica en la política municipal ben distinta a les d’anteriors legislatures. Amb totes les dificultats i entrebancs d’una legislatura prou complicada, podem afirmar amb vehemència que EU ha estat determinant per defensar les propostes progressistes a la nostra ciutat.
Però ara tenim el repte d’anar molt més enllà, de construir políticament l’Alcoi de l’alternativa social que reclama l’entramat de la societat activa i reivindicativa que es mou a tot arreu. Tenim el gran repte de guanyar la ciutat com a alternativa democràtica. Una ciutat construïda des de baix, que articule aspiracions diverses i convoque totes les il·lusions, amb un relat compartit que el dote de sentit col·lectiu. Un projecte escrit per la ciutadania. Un espai d’entesa programàtica. I en aquest sentit EUPV té molt que aportar des de l’experiència i el treball ja fet. Hem d’aportar les nostres propostes per fer-les confluir amb les del conjunt de la societat, arribar a una síntesi i un acord programàtic que identifique a una majoria social que puga il·lusionar-se en un projecte polític veritablement alternatiu. L’objectiu: fer un Alcoi humà i habitable. Una ciutat amb poder popular, en mans de la gent. Amb una nova política de la quotidianitat, radicalment democràtica, transparent i amb una ciutadania participativa i compromesa.
La política emancipadora del segle XXI no tindrà en l’acció institucional l’espai únic ni principal de transformació. Només podrem derrotar el model neoliberal si socialitzem la política, des d’un espai públic compartit. Vivim un canvi d’època que ens demana solidesa i audàcia alhora. Volem una EUPV més forta i activista, però no com a refugi de les nostres certeses, sinó per anar més enllà de la nostra fortalesa. Des del que som, apostem per la creació d’un espai més ampli. Per això, fem una crida a forjar una nova aliança social i política a Alcoi, per connectar lluites i propostes, per fer d’Alcoi un símbol del canvi d’hegemonia social, del nou País Valencià i de les noves formes de fer política. El repte immediat és convertir la fragmentació de les resistències a la confluència en l’alternativa, de les mobilitzacions socials a l’articulació política d’aquestes. No es tracta només de tenir un bon resultat electoral, o fins i tot d’aconseguir l’alcaldia. El procés va de construir hegemonia: amb la lluita al carrer i la construcció d’espais cooperatius, que canvien consciències pràctiques; i amb l’aspiració de ser majoria i governar, per canviar la política i les polítiques, per construir el nou Alcoi de la gent.
Tots junt podem!
Alcoi, a 3 de juliol de 2014
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi