Alcoi viu la Sudbury Valley School en tres dies

Podeu trobar aquest article en la versió impresa de El Gratis de la segona quinzena de juliol (...) L'educador i psicolingüista Jordi Mateu Zorita es va desplaçar del 7 al 9 de juliol a l’EPA Oròsia Silvestre (Edifici Viaducte, antiga universitat) per mostrar què és allò de l'Educació Viva (...) Un total de 60 persones, principalment professors de secundària, es van apuntar als seus tallers (...)

Les primeres vegades poden ser impressionants. Sense exagerar. Intenses, si tenim poc temps per captar allò que ens estimula, per lògica. Aquest ha estat el cas de les jornades que es van desenvolupar del 7 al 9 de juliol a l’EPA Oròsia Silvestre (Edifici Viaducte, antiga universitat), de caire molt diferent a allò que Alcoi i els “temps moderns” dels illuminati estan acostumats.

El segon dia de les jornades em vaig apropar fins al Viaducte per –inicialment- fer un parell de fotografies. La segona sessió d’allò que forma part d’un curs anual em va encantar. El municipi es va airejar durant tres dies traslladant-se mentalment a l’alternativa de Sudbury Valley School, aquella on és el xiquet, l’alumne, qui diu què vol fer, allà on no es creen necessitats de més. Educació, llibertat, emocions. A l’entrar a l’aula on s’impartia el curs vaig percebre una sensació de bonrotllisme que em va fer quedar-me. Hi havia gent de Salamanca, Cartagena, d’Alacant –no érem els mateixos-. Trencant aquesta línia de retòriques, la realitat és que María Suárez i Lucia Ortiz han estat les encarregades de portar a la nostra ciutat allò que van aprendre fa un temps a Barcelona, al Centre de Recerca i Assessorament d’Educacio Viva (CRAEV), recolzades per l’Ajuntament. És un nou concepte que no s’explica parlant, sinò integrant i particularitzant, destrossant patrons generalistes. Se’n diu “educació viva” i podria explicar-se com una mena de viure la vida, vivint-la. És a dir, experimentar i comprendre per poder transmetre i educar.

Els dies 7, 8 i 9 de juliol un total de seixanta persones –un bon grapat, eh?-, dividides en un torn de matí i altre de vesprada, van –millor dit, “vam”- tenir l’oportunitat de conèixer al responsable d’aquesta nova manera d’enfocar el món: l’educador i psicolingüista Jordi Mateu Zorita. La majoria dels assistents, mestres de secundària. També hi havia pares.

Sincerament, Zorita m’havia semblat massa teòric després de veure una espècie de sneak peak del documental Educació Prohibida –busqueu, busqueu! no vos ho contaré tot-. Lucia i dos amigues que casualment em vaig trobar a Oròsia em van explicar: l’educador encarregat de dirigir els cursos havia pensat en fer uns tallers, per grups, amb els ulls tancats, en un intent de “lliberar el cos, aprendre a través d’ell, per poder transmetre allò que experimentem en primera persona –molt important- als nostres fills o alumnes”, em contava Lola Soa, entusiasmada amb el curs.

¿El tema? Els límits a l’educació, l’acompanyament emocional i l’aprenentatge autònom i vivencial, entre altres. ¿Les condicions? Descalçar-se i tornar-se a descalçar de prejudicis, desarrelar-se de creences massa arrelades. A la gent d’ara ens cal la passió, la filosofia d’aquest tipus, i de cap. Tenir present el futur, mirar-lo de reüll. De la teoria, pasar a l’acció. I després cremar alguns llibres – això si, llegir-se Más Platón y menos Prozac abans- i aprendre de debó. Doncs…podeu trencar aquest full i tornar a replantejar-vos la vida. Pense apuntar-me a les properes sessions d’educació viva.

“L’adolescent necessita sentir-se adult sense perdre l’autoritat” (Jordi Mateu Zorita, educador i psicolingüista)

Notícies que també el poden interessar

Donació per al Museu Arqueològic d’Alcoi

eBiblio arriba a les biblioteques alcoianes

De nou, la Plaça d’Al-Azraq