Foradia

Antonio Matarredona, representant a Alcoi dels pensionistes: “això no ha fet més que començar”

• "El que reivindiquem no és més que el compliment de l’article 50 de la Constitució espanyola" • “No som a soles els jubilats”, comenta Matarredona, “cada dia s’apunta més gent a la nostra plataforma"

Continuen les reivindicacions dels jubilats per unes pensions dignes Un moviment social que està avançant i creixent obligant, així, al Govern a millorar el sistema públic de pensions. Parlem sobre el tema amb Antonio Matarredona, representant a Alcoi de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions.

Els efectes de les reivindicacions ja han arribat al Congrés dels diputats, inclús el Govern del PP, espantat pel creixement d’unes protestes transversals i intergeneracionals, s’ha vist obligat a dir, entre altres, que vincularan les pensions més baixes a l’IPC.

Això no ha fet més que començar, ens comenta Antonio, recordant-nos el maltractament que han fet els darrers governs estatals amb el sistema de pensions públiques: “els jubilats estan perdent poder adquisitiu des que en 2011 el PSOE va congelar les pensions i des que en 2013 el PP les va separar de la pujada de l’IPC“.

D’aquesta manera, ara com ara, són vora 5 milions els jubilats espanyols que viuen en risc de pobresa. Un problema que s’accentua amb el temps, ja que el cost de vida continua pujant sense treva.

Les conseqüències d’aquest empobriment són moltes: “això es tradueix en el fet que n’hi ha jubilats que estan passant fam, que pateixen pobresa energètica, que no poden fer front als seus medicaments…”.

Els pensionistes han sigut la base econòmica fonamental de moltes de les famílies que han patit la crisi del 2008. I en aquest sentit, l’empobriment dels jubilats significa l’empobriment de la societat en general.

És, per tant, tota la societat la que es veu apel·lada a reivindicar un dels pilars de l’Estat de benestar que està sent retallat i privatitzat per part dels poders públics: “si les coses no canvien, les futures generacions arribaran a la jubilació (que cada cop se situa a major edat) amb un sistema de pensions públic raquític”.

“Els mateixos que parlen tant, quan els interessa, de la Constitució espanyola són els que ens estan empobrint, el que reivindiquem no és més que el compliment de l’article 50 de la Constitució”.

Recordem què diu l’article 50 de la Constitució:

Els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Així mateix, i amb independència de les obligacions familiars, promouran el seu benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els seus problemes específics de salut, habitatge, cultura i oci”.

 

Però al poder l’interessa que les pensions públiques siguen baixes per a beneficiar al sector privat, els bancs i les asseguradores, amb les quals comarteix deutes i favors.

En aquest context, els pensionistes continuaran amb les reivindicacions al carrer. Però “no som a soles els jubilats”, comenta Matarredona, “cada dia s’apunta més gent a la nostra plataforma: les organitzadores de la vaga del 8 de Març, treballadors, estudiants… gent de tot tipus, sense cap adscripció política“.

Algunes demandes concretes del moviment són: la vinculació de les pensions a l’IPC, la derogació de les reformes de les pensions que van dur a terme el PSOE i el PP i tornar la jubilació als 65 anys. L’objectiu, a grans trets, és acabar amb unes polítiques que estan creant pobresa i exclusió en una gran part de la societat de manera estructural.

Veiem com avança, així, un moviment social transversal i intergeneracional que, tenint en compte la seua trajectòria disruptiva i raons irrefutables, pot tindre molt de recorregut.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *