Doriana Galliano: “El lindy hop és llibertat”
Aquesta professora de lindy hop en Tours (França) va començar a ballar a Nova York, compartint pista amb Frankie Manning, el rei del swing (...) El grup Little Black d'Alcoi la va convidar aquest passat març, amb motiu del seu segon aniversari (...)
“Ara mateix, escolte blues. Això és el que senc normalment”. És italoamericana. Es diu Doriana Galliano. Diu que el lindy hop, aquest ball de moda conegut com swing, li transmet “alegria, llibertat, interpretació musical”. No sé per què no vol que la seua edat es conega, encara que és una dona d’esperit molt jove, com a mínim això és el que transmet quan “mou l’esquelet”. Tot això ho vaig captar al vol quan es va desplaçar fins a Alcoi (Alacant), com a professora i ballarina convidada per Elisabet Monllor, amb motiu de l’aniversari de Little Black Lindy Hop, i que lidera aquesta última.
Doriana Galliano, actualment professora de lindy hop en Tours (França), ama Nova York. Ha viscut a San Secondo di Pinerolo (Torino), New York i Paris. Però, insisteix, el seu racó preferit en aquest món segueix sent la ‘Gran Manzana’. La ciutat on uns ballarins afroamericans van popularitzar aquest estil de ball -us acordeu del Savoy Ballroom?- i el lloc en el qual va coincidir amb l’Elvis Presley, és a dir, el Déu, d’aquest ball: Frankie Manning. “El meu primer curs de ball va ser amb Frankie; ensenyava en una escola de Nova York, la Sandra Cameron, que va tancar fa uns anys.” Dory, així li criden els seus amics, assegura que se’l trobava constantment. “A més, Frankie ensenyava un curs de ball cada dimecres a la nit en You Should Be Dancing Dance School, el mateix lloc on jo impartia classes també.” Encara que després es convertiria en un mite, en aquells moments era una persona “com qualsevol de nosaltres”, assenyala la italiana. “Balle el lindy des de 1997, més o menys”, recorda Dory. Setze anys cremant soles de sabata a cop de passió. Els seus primers passos, literalment, van ser en el Lincoln Center, al juliol del mateix any. “Aquell any el festival estava dedicat al swing”. Més sorpreses? Doriana controla també el balboa, el blues, el boogie woogie, el west coast swing. I un llarg etcètera.
“Els ballarins que he trobat a Alcoi tenen un entusiasme increïble” És clar que el lindy ja és més que una moda. Va començar a Suècia (el més famós és el Herräng Dance Camp), li va seguir Anglaterra, després alguna regió de França, i Barcelona. Itàlia està començant. Qui diria que arribaria fins a a Alcoi? Doncs sí. El grup Little Black Lindy Hop Dance va celebrar el seu primer any de vida el passat mes de març. Vam convidar a Doriana. “Els ballarins que he trobat a Alcoi tenen un entusiasme increïble, ganes de ballar, d’aprendre…Però, sobretot, d’estar junts, moure’s i divertir-se. Més swing que d’aquesta manera…impossible!”
Quan li pregunte sobre la nostra professora, Elisabet, tot són afalacs: “És estupenda perquè té una energia increïble…i una simplicitat, una senzillesa, extraordinàries. Sense oblidar el seu talent natural…m’atreviria a dir que el mateix que Frankie. L’admire molt com a persona i pel que aconsegueix transmetre.” En definitiva, Doriana conclou assegurant un futur molt prometedor “per a aquest grup” que donarà molt de què parlar…i de què escriure.

Alguns dels integrants del grup Little Black Lindy Hop, en la plaça de Dins./
Comenta i participa-hi