Sensacional posada de llarg Veterans del C.D. Alcoyano
Un mereixcudíssim homenatge al "Sorro" Manolo Cano, i una causa solidaria, Càritas, es van encarregar de la resta. A més a més un bon Valencia de veterans amb Ferran Giner al capdavant. La presencia al sopar de Juande Ramos, va possar la guinda a una gran nit del C.D. Alcoyano.
La presència de mítics ex jugadors del Alcoyano, com Pancho, Miguel, etc… varen fer de la presentació de l’associació de veterans del C.D. Alcoyano, una autèntica festa; a més a més un bon Valencia de veterans amb Ferran Giner al capdavant, un mereixcudíssim homenatge al “Sorro” Manolo Cano, i una causa solidaria, Càritas, es van encarregar de la resta. La presencia al sopar de Juande Ramos, va possar la guinda a una gran nit del Alcoyano, en el que hem de destacar la tasca encomiable de Toni Castillo i Rafa “Popi” Doménech, per a possar en marxa, allò que l’Alcoyano i la seua Fundació necessitaven.
Mitos de Deportivo Pancho i Miguel./
La nit del Dissabte al Collao va ser màgica, perqué juntar ací al que possiblement ha sigut el seu porter més emblemàtic, José Olivares “Pancho“ i al màxim golejador de la història del Alcoyano, Miguel Pascual, “Sabata”, entenc que allò que no te preu. Tots dos delicats de salut, però al Collao, a sa casa, veritablement no sols dels, sinó dels més de 100 jugadors que han passat per l’Alcoyano i van demostrar que tenen a la primera entitat esportiva d’Alcoi, al seu cor.
No vull oblidar del grapat de jugadors, quasi tots d’Alcoi, que quan l’Alcoyano estava en hores baixes van tirar del carro, cobren 25.000 pessetes prop de l’any 2000, i damunt es van deixar 3 mesos a deure; aquests xicots varen jugar la promoció per a pujar a Segona B, i L’Alcoyano està viu també gràcies a aquesta trentena de jugadors que Dissabte varen tornar al Collao.
Hi Havia un denominador comú a quasi tots aquests jugadors, l’home quals recuperava de les lesions, quals aconsellava, no era altre que Manolo Cano, que també va rebre el reconeixement a tantes hores de treball i dedicació al club; i a part del President del Alcoyano, del President dels veterans, el Sorro, necessitava allí al seu amic, al seu jugador emblema, al seu capità, “El sultán“, Eduardo Barrios, que evidentment va agafar a la seua dona, Mari, i es van plantar una vegada més en Alcoi, on va néixer Oscar, un dels seus dos fills, i li van donar al bo de Manolo Cano, una forta abraçada.
El de menys tal volta va ser el partit, que tot siga dit, va ser molt bonic, donat qual València veterans, va dur un bon conjunt, amb el porter Sempere, Carboni, Subirats, Giner, Albelda o Juan Sánchez entre altres, i van guanyar al Alcoyano de Castillo, Cambra, Edu, Eduardo, Toto, Mundo i així fins a vora 50 jugadors, per tan sols 3 gols a 4.
Juande va estar amb els veterans./
Als alcoyanistes els va dirigir un dels tècnics més recordats dels últims 30 anys, Juan Muñoz, qui també va voler unir-se a la festa, i que en la grada, tenia altres jugadors un poc més majors o que estaven lesionats, i que per tant no es varen canviar, el cas com hem dit de Pancho, Miguel, però també estava Paredes, Navarro, San Félix, Rielo, Lillo, Evaristo, Paqui, Antolí, Edo, company, Vańó, Saoro, Gandía, Ramonet, Narro, Sabater, Jorge, Paco Soler, Ruiz, Barrios, Murcia, Romà, Rojo, Antonio, Popi, o el mateix Juande Ramos. (Al tinter se n’han quedat uns quants, disculpeu me).
Però quin goig donava això, després tots junts i amb els veterans del València, varen sopar al Restaurant Lolo de la nostra ciutat, on de nou els reconeixements a Manolo Cano, varen tornar, ah!… i també al Dr. Rubio, el traumatòleg que fa vora 30 anys que està al servei del Alcoyano, pel mòdic preu d’1 € per temporada. No cal dir que sopar va ser una festa, quals ex jugadors so van passar molt bé, i tan sols ens queda als que volem al Alcoyano, que agrair a l’associació de veterans del Alcoyano, la nit tan màgica que vam viure.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi