L’etat c’est moi

Per Rafael Terol Gisbert

“Erase una vez  un sanguinario dictador, que se hacía llamar Caudillo de España por la gracia de Dios.”  Aquell  sicópata s’hi fonamentava en la teoria de l’origen diví dels reis , malgrat no hi ser de sang reial. Exercia el poder sense aturador ni contrapoder, despoticament. Anys i segles abans ja  ho  havien fet els borbons, seguint les doctrines de l’ultra conservador  Bossuet.  El més eminent  d’aquella  praxi  absolutista fou  Lluís XIV  de  França, que arribà a dir  que l’Estat  era  ell ,de la seua propietat. El net d’aquest, Felip V de les Espanyes, transformà  l’Estat  Confederal  dels  Austries en un altre de tipus unitari, centralista i absolutista.

La qüestió  és  que a hores  d’ara seguim igual.  Amb la mateixa política borbónica. Tenim un President, un altre cabdill – sense cap gràcia- però amb el mateix tarannà centralista i absolutista (L’Estat és ell). S’ha cregut l’amo de la Constitució i l’aplica al seu caprici. S’en riu de la separació de poders, doncs domina  l’executiu, el legislatiu i el judicial. Instrumentalitza  i domestica el Tribunal  Constitucional. Censura actes culturals. Utilitza els funcionaris de l’Estat per atacar els adversaris polítics. Subvenciona i compra mitjans de difusió per calumniar aquells (tècnica del KOMPROMAT  rus). Practica la intolerància front els drets d’expressió , participació i manifestació.  Tanca ràdios i televisions perquè no  s’expresen  en la llengua del  “imperio” . Ataca la llengua dels Països  Catalans (despreciant   l’art. 3 de la Constitució). Discrimina aquestos  als  presupostos anuals , seguint la política colonialista dominant des d’el  segle XVIII. Les  “errades”   empresarials  (Caixes, Autopistes de Madrid, Castor de Florentino Pérez….) les repercutix als  consumidors.

En fi, el Govern de l’Estat entén la Constitució com si fós el “Fuero de los Españoles”. Es clar, la gran majoria dels  fundadors del  PP  no hi estaven pel canvi de règim. Ni tan sols votaren  la  Constitució que ara tan utilitzen  per  frenar  iniciatives d’altres. Assolit el poder,   molts d’ells  la respecten  enriquint-se.

Però, ara que pense, no sé si dec  publicar aquest escrit. Podria no  ser constitucional.

Notícies que també el poden interessar

Màrius Ivorra: “Compromís ha aconseguit que Alcoi aposte fermament per la innovació”

Compromís enceta la seua programació cultural

Compromís fa una crida a la col·laboració ciutadana