lasarga ajualcoitel

El paper de la dona en la política

Per Lídia Chàfer

lidia chafer

Lídia Chàfer./

Sempre ha estat motiu de debat a Compromís el paper de la dona en la política, així com la efectivitat de la llei de paritat per a fomentar la participació de les dones en política a tots els nivells, sobre tot en la municipal. Encara que les dones han aconseguit avanços notables en moltes professions, la política no és una d’elles. De fet, a tot el món, les dones han brillat per la seua absència en l’adopció de decisions i en la formulació de polítiques públiques. A la Primera Conferència Mundial sobre la Dona, celebrada en la Ciutat de Mèxic en 1975, es va recordar a la comunitat internacional que la discriminació contra la dona seguia sent un problema persistent en nombrosos països; i encara que es va exhortar als governs a desenvolupar estratègies per a promoure la participació igualitària de les dones, la seua participació política encara no s’identificava com una prioritat. Des de llavors, encara que hi ha hagut un creixent interès per la representació de les dones i les seues repercussions per a les estructures de presa de decisions, aquesta major atenció no ha produït resultats immediats. Per exemple, en 1975 les dones representaven el 10,9% dels parlamentaris de tot el món; deu anys més tard aquest percentatge solament havia augmentat un punt percentual, fins a l’11,9%, molt lluny del percentatge ideal per aconseguir un equilibri.

“El concepte de democràcia només tindrà un significat vertader i dinàmic quan les polítiques i la legislació nacional siguen decidides conjuntament per homes i dones i presten una atenció equitativa als interessos i les aptituds de les dues meitats de la població, ja que no de ser així les estaràs deixant de costat .”

Al setembre de 1997, la UIP (Unió interparlamentària) va aprovar la Declaració Universal sobre la Democràcia, en la qual es va articular el principi que la democràcia pressuposa una autèntica associació entre homes i dones que reconeix les diferències i s’enriqueix amb elles, i en la qual els homes i les dones treballen com a iguals i es complementaven mútuament. Aquests principis impregnen tot el treball de la UIP, assegurant que l’associació entre els gèneres seguisca estant en el centre de totes les seues activitats.

No és d’estranyar que en compliment del seu compromís amb la igualtat de gènere i l’associació dels gèneres, la UIP haja participat en dues activitats relacionades i complementàries: primer va contribuir a recolzar als homes i les dones en la seua funció com a parlamentaris, fins i tot a promoure a les dones en l’adopció de decisions polítiques; i més recentment va contribuir a mobilitzar als parlaments a fi que prenguen mesurades per a eliminar totes les formes de violència contra la dona. Hui en dia es reconeix universalment que la violència contra la dona és la pitjor forma de discriminació contra la dona i un afront a la igualtat. Constitueix la negació dels drets humans fonamentals de les dones i, en conseqüència, és un problema que afecta als homes com a les dones. Per tant, ambdues iniciatives tenien per objecte reforçar la democràcia parlamentària i van comprometre a responsables polítics, homes i dones, a fi de generar el canvi necessari en la política i en tots els àmbits del dia a dia de les nostres vides com a ciutadans.

Els resultats d’aquesta atenció mundial a la necessitat d’una major participació de les dones en la política són encoratjadors. En l’actualitat, el 18,6% dels escons en els parlaments estan ocupats per dones, la qual cosa constitueix un augment del 60% des de 1995. No obstant açò, en la quarta part dels parlaments la participació de les dones encara és inferior al 10%. S’estan fent progressos, però el ritme ha sigut lent i no s’estan aconseguint en tots els països. Els prejudicis i les percepcions culturals sobre les funcions de les dones, la falta de recursos financers i la indiferència de les institucions segueixen impedint l’accés de les dones a la política i la seua participació en ella. Com podem tolerar una situació on la democràcia encara no reflecteix la paritat entre els gèneres? És evident que encara queda molt per fer, i per això estic en Compromís.

Font: Lídia Chàfer, militant de Compromís al col·lectiu d’Ontinyent./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *