L’esperança d’Europa
S'escolten amenaces des d'Alemanya: tirar a Grècia de l'Eurozona en el cas que guanye Syriza (...)I tot perquè Syriza té altes probabilitats de guanyar les eleccions gregues de forma democràtica (...) a Grècia s'obrirà un procés de negociació entre la troica i els nous representants del poble grec (...)
S’escolten amenaces des d’Alemanya: tirar a Grècia de l’Eurozona en el cas que guanye Syriza les eleccions del 25 de gener. Quan al febrer del 2014 un partit neonazi, Svodoba, va prendre el govern d’Ucraïna no es van escoltar veus d’alarma; tot el contrari, tant Alemanya com la UE (i per descomptat la majoria de grans mitjans de comunicació) li van donar la benvinguda al govern que va arribar al poder a través del terror i la massacre de la població civil.
Però ara sí s’alça l’alarma (de fet, el FMI ha paralitzat el segon rescat financer que se li va concedir a Grècia). Alarma davant un partit que posa en qüestió la política d’austeritat (austericidi ho han anomenat alguns premis Nobel en economia), que posa en qüestió la política financera de la Unió (aqueixa que es basa a rescatar bancs amb diners públics a canvi de sacrificis socials) i que posa en qüestió la legitimitat i viabilitat de part del deute públic (deute que tant ens recorda al deute extern dels països del tercer món). Alarma davant el que és raonable. I tot perquè Syriza té altes probabilitats de guanyar les eleccions gregues de forma democràtica.
No cap el menor dubte: són radicals. Si no se segueix jugant al austericidi de la troica, la qual va sembrant al seu pas atur (a Grècia ja estan pel 40%), fam, precarietat i injustícia, es trenca la baralla. Sota el xantatge del “si no segueix el camí que fins avui us ha portat a l’empobriment, us ho farem més complicat, si cap”, què és més correcte?, parlar de llibertat d’elecció, o de llibertat d’extorsió?
Però no arribarà la sang al riu. Es tracta simplement de l’estratègia d’infondre por a la població per a restar suports a Syriza. Com sosté Vicenç Navarro, a l’establishment alemany (el centre de poder financer europeu) l’últim que li interessa és que Grècia se’n vaja d’Europa, ja que açò significaria que Grècia deixaria de pagar-li tot el deute.
De manera que, si finalment Syriza ix electe, a Grècia s’obrirà un procés de negociació entre la troica i els nous representants del poble grec. Negociació de les condicions dels rescats financers, els quals han sigut concedits a condició de sacrificis socials descarnats (retallades socials, acomiadaments públics, privatitzacions…); de les polítiques austericides; així com de la quantia i els terminis de pagament del deute públic (estaria bé que Alemanya recordara el Pacte de Londres de 1953, en el qual la comunitat internacional, incloent-hi a Grècia i Espanya, va condonar el seu deute perquè poguera eixir a flotació).
En realitat la possibilitat que Syriza isca electe en les pròximes eleccions no solament constitueix l’esperança de la societat Grega, sinó també de la possibilitat que els europeus puguem transitar de l’Europa dels mercats cap a l’Europa dels pobles. L’esperança que canviem de rumb i passem de rescatar als bancs a rescatar als ciutadans. L’esperança de la democràcia europea.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi