Anna Serrano: “els governs hauran de ser colorits”
Anna Serrano té 51 anys i, actualment, és regidora a l'Ajuntament d'Alcoi pel grup municipal de Compromís. Va estudiar Magisteri a València i forma part de la primera promoció de l’especialitat de valencià i castellà. Només acabar la carrera, de ben jove, va ser professora dels cursos de Valencià de l’ICE (reciclatge del professorat). La seua carrera política va començar just l'any que el PP la va fer fora del Gabinet.
Anna Serrano: “al País Valencià ja són un referent”
Anna Serrano té 51 anys i, actualment, és regidora a l’Ajuntament d’Alcoi pel grup municipal de Compromís. Va estudiar Magisteri a València i forma part de la primera promoció de l’especialitat de valencià i castellà. Només acabar la carrera, de ben jove, va ser professora dels cursos de Valencià de l’ICE (reciclatge del professorat). Es presentà a les oposicions de profesora-traductora de Valencià de l’Ajuntament d’Alcoi i es va incorporar al treball en gener de 1988. Va treballar en açò fins al 2002, quan el govern local del PP va fer una remodelació del Gabinet Municipal de Normalització Lingüística i la van fer fora del seu lloc. Així doncs, la va ser traslladada a l’àrea d’Educació, Joventut, Dona i Normalització Lingüística. Va treballar en aquella oficina fins a 2011, any en què entrà a l’Ajuntament com a regidora.
Què la va motivar a entrar en política?
La seua carrera política va començar just l’any que el PP la va fer fora del Gabinet. Anna Serrano, “com a funcionària i persona que treballa per a la gent es creu la cosa pública i entén que l’administració i les institucions han d’estar al servei de les persones.” Uns anys abans havia constituït amb alguns companys la secció sindical de l’STAS-IV, una branca de l’STEPV-Intersidincal Valenciana, per als ajuntaments i el personal funcionari.
En aquella època, la seua relació amb el BLOC (ara Compromís) era només a través del seu marit, que ja hi militava. Ella compartia la vida del partit, però no va voler sumar-s’hi fins un temps més tard, quan es va fer simpatitzant del partit.
Abans de les eleccions de 2011, Rafa Carbonell li va proposar d’anar a la llista per la ciutat d’Alcoi com a número 2 i, a més a més, com a independent; després de molt de temps de pensar-ho, hi va accedir. Aquell va ser l’any en què Compromís va traure 5 regidors, entre els quals estava ella. Mesos després de la seua entrada com a regidora, finalment es va afiliar al partit perquè va vore que el bloc s’identificava prousí que era el que volia i que pagava la pena.
“Crònica d’una mort anunciada”
El tripartit (PSOE, Compromís i EU) del 2011 com a govern per a la ciutat d’Alcoi, va ser per a nosaltres una gran il·lusió, l’oportunitat de fer política per als ciutadans d’una altra manera, més pròxima i en contacte amb els alcoians, després dels anys de govern del PP. Però va començar amb mal peu. Podia haver representat un gran canvi per a la ciutat i un model a seguir, però ja des del principi la cosa no va funcionar massa bé. Va ser el govern de la desconfiança, hi havia una falta d’enteniment dels tres caps de llista, no hi havia comunicació entre els membres del govern, ni tampoc unitat ni cohesió. Gairebé ningú no s’esperava l’èxit de Compromís en aquelles eleccions, ni tan sols ells mateixos, ni molt menys el PSOE i EU. Esquerra Unida va pujar el seu nombre de vots i va eixir prou ben parat. Però els resultats del PSOE a Alcoi havien sigut els pitjors de la història, amb només 7 regidors, la qual cosa frustrar molt als mateixos socialistes.
Quan es va conformar el govern de coalició, hi havia regidories molt potents i vistoses que els tres partits volien tindre i, ja només amb això, hi va haver un poc de problemes entre els tres socis de govern. Finalment, Compromís va aconseguir tindre algunes d’aquestes bones regidories (Esports i Cultura, entre d’altres), cosa que, unit a la gran capacitat de treball que vam demostrar, ens va ajudar moltíssim a tindre una gran presència i treball directe entre la població. No hi havia setmana que Compromís no isquera en la premsa i, en canvi, la resta de partits del govern no tenia tanta presència mediàtica. I això, ja va provocar recels i desconfiances.
Un detall, entre d’altres, que li van fer veure que el govern, tal com estava organitzat, no tenia futur, va ser el tema dels assessors. El PSOE i EU tenien els seus assessors i càrrecs de confiança en les seues regidories, triats per ells mateixos, com és bastant lògic. Però, contràriament, a Compromís els van adjudicar assessors dels altres dos partits, per tindre’ls vigilats. “Buscaven la manera de tirar-los del Govern”. I això va arribar després de l’èxit del concert de Serrat i Sabina a Alcoi —ja feia anys que Alcoi no vivia un concert d’aquesta categoria i dimensions.
L’alcalde va triar el moment “idoni”: l’excusa d’uns suposades i falses irregularitats en la contractació del concert per a destituir-la. La mateixa Anna Serrano es va assabentar que l’alcalde l’havia feta fora del seu càrrec a través dels mitjans de comunicació. En cap moment li ho va comunicar personalment.
Així que, per tot el que havien aguantat en el govern des que començà la legislatura, decidiren marxar tots els seus companys després del colp que li feren a ella. Potser s’hi van precipitar, diu Anna Serrano, però la seua decisió va ser totalment encertada perquè allò no podia durar.Per parlar un poc de l’actualitat alcoiana…
Tant Anna Serrano com a militant de Compromís, com la mateixa coalició, aposta per fer una política de carrer, que arribe a tothom i que es faça de baix cap a dalt. Volen fer una política de la gent, d’una manera diferent, com ja s’està veient a les Primàries de Compromís on no cal ser militant ni simpatitzant per poder votar les persones que encapçalaran les llistes a les alcaldies i a la Generalitat Valenciana.
Una de les propostes que han tingut ja, ha estat projectar el partit cap a la societat i, des que començaren fort el passat octubre, no han parat de fer activitats en la seua seu per a qualsevol persona que hi vulga anar. Tot açò ho han fet per tal d’arribar a la gent i canviar la perspectiva que té la gent del carrer dels polítics i dels partits locals, que no només sàpiguen com va la política les poques persones que van als plenaris; que, de fet, hi ha més gent que va a les assemblees de Podem que als plenaris de l’Ajuntament.
Compromís per Alcoi, com a oposició, sempre que s’han oposat a una proposta feta per l’Ajuntament o pel Govern, no han dit que no perquè no, sempre ha presentat propostes alternatives, com ha demostrat amb els temes de l’autobús, de la brossa, de l’escorxador, de la publicitat…
Segons Anna Serrano, s’haurien de fer contractes amb empreses de serveis i no concessions amb grans empreses i multinacionals; que els contractes duraren, com a molt, una legislatura. Perquè fent concessions, a la fi, la gran empresa es blinda i és molt difícil negociar amb elles (com ha sigut el cas de la brossa i dels autobusos, per exemple).Pel que fa al nou partit Guanyem, per a Anna Serrano no és més que la marca blanca d’Esquerra Unida, un succedani. Diu la regidora que ací no és coma Barcelona, on està Ada Colau i la PAH, que de veritat representen plataformes ciutadanes. Però a Alcoi, la gran majoria dels seus representants són militants d’EU o gent que fa anys se’n va eixir disgustada d’EU i del PCE.
I per a les properes eleccions què?
Ja no hi poden haver majories absolutes i el govern d’Alcoi i els grans partits, en general, han d’assumir-ho; a partir d’ara els governs hauran de ser colorits, on la majoria siga el poble i no un simple color o unes sigles només.
Segons la visió d’Anna Serrano, no se sap ben bé quin serà el seu resultat (de Compromís) en les properes eleccions, però sí que és cert que al País Valencià ja són un referent. “Són un partit que es creu el que fa, no són persones aferrades a cadires ni càrrecs que fora de la política tenen les seues professions, que estan en política per servir al poble i a la gent.”
Confia que sí que tindran un bon resultat en les properes eleccions i que la gent veurà i serà conscient de l’esforç que han fet durant este temps.
Font: Yaiza Ferrer Alonso./
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi