Foradia ajualcoitel

Carla i gaucho “procure consumir productes espanyols”

El treball és un dret fonamental humà marcat tant en la Carta Magna espanyola, com en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 • Es tracta d'un dret fonamental perquè és un dels instruments que permeten la realització de les persones • És el treball, un dret humà oblidat?

El treball no solament ofereix una remuneració amb la qual poder satisfer les condicions de vida material, sinó que, en la nostra societat, també ofereix a les persones la identitat, l’autoestima i la capacitat d’integració en el sistema econòmic.

Aquest fet, no obstant açò, no es tradueix en una millora humana (podríem viure millor treballant menys hores), sinó en una desigualtat global sense precedents. Els propietaris de grans capitals financers acumulen la capacitat de generar treball i tots els beneficis de la productivitat, que ells reparteixen de forma desigual.

O a cas és equitatiu que una Belén Esteban cobre 100.000 € mensuals, mentre hi ha milers de famílies amb tots els seus membres en atur? Està ben plantejat que un directiu cobre 366 vegades més que els seus treballadors, com és el cas de Pablo Isla, d’Inditex?

Avui ens proposem parlar amb els nostres veïns d’Alcoi sobre aquesta gran qüestió: el treball, un dret humà oblidat?

carla i gaucho el poble es savi

Carla i gaucho./

Anem passejant cap a la via verda quan ens trobem a Carla passejant amb el seu simpàtic Gaucho. Li proposem conversar uns minuts amb nosaltres, cosa que accepta amb molt de gust.

Carla, veïna d’Ontinyent, és auxiliar veterinària des de fa 15 anys. “En Ontinyent”, ens comenta, “abans no hi havia més de dues clíniques veterinàries, però ara hi ha al voltant de sis. La gent es mou i aconsegueix guanyar-se la vida”. No obstant això, reconeix que no és senzill trobar un treball, abans hi havia molta indústria, tèxtil per exemple, però ara ja no”.

Igual que en Alcoi, la industria d’Ontinyent s’ha deslocalitzat, és a dir, s’ha desplaçat cap a països en els quals les condicions laborals de la població són més precàries. Països asiàtics, normalment. Segons Carla, la responsabilitat és també en part nostra, dels ciutadans, perquè hem de fer el que pugem per tal de fomentar el treball en el nostre país, encara que reconeix “jo procure consumir productes espanyols, però costa molt de trobar-los”.

Segons Carla, les condicions laborals en Espanya estan estancades. El salari mínim, per exemple, és prou baix; al mateix temps, hi haja gent que cobra 200 vegades un salari mínim, cosa que Carla no veu amb bons ulls. En este sentit, diu que sempre ha pensat que seria convenient, igual que existeix un salari mínim, establir un salari màxim que equipare millor l’economia de la societat. Encara que no ho considera fàcil d’aconseguir.

Font: Rodrigo Paños./


artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *