Foradia ajualcoitel

6 formes d’interpretar els atemptats de París

Els atemptats de París agafen al matrimoni Ripoll en el sofà de la seua casa • Quan donen la notícia, Paco està en la cafeteria de la universitat • La senyora Rosario s'assabenta l'endemà dels successos • Carla s'informa per internet de la catàstrofe • La senyora Consuelo està commoguda

Els atemptats de París agafen al matrimoni Ripoll en el sofà de la seua casa. No poden evitar sentir indignació pel succeït a l’una que compassió per les víctimes. Empaticen amb elles i amb les seues famílies. Els terroristes l’han pagat amb la redacció de la revista satírica, però podrien haver-ho pagat contra qualsevol, diuen en la televisió; fins i tot contra les seues filles, pensa el matrimoni. Tots estem en perill permanent, diu la tele. Després de diversos telediaris, tots dos senten inseguretat, i cert odi pels radicals islamistes.

Quan donen la notícia, Paco està en la cafeteria de la universitat. De sobte, li vénen a la memòria els atemptats de l’11 S del 2001. Va ser la fita que va portar Bush a inaugurar la guerra contra el terrorisme internacional. Els mitjans de comunicació van crear un clima de pànic que va justificar la “missió humanitària” (com diu la neollengua) de l’OTAN en Afganistan; i després a l’Iraq, encara que amb més de mitjan Espanya en contra. L’OTAN no va portar allí la pau ni la democràcia amb la seua “guerra preventiva” (concepte neolingüístic en conflicte amb el Dret Internacional): es va portar la riquesa, el petroli i l’esperança de futur de la gent. La població d’aquells països, segueix rumiant Paco, no ens té gens que agrair, doncs des de llavors està sumida en una espiral de violència (danys col·laterals, diria la neollengua). Igual que Líbia i Síria, entre uns altres. Quin serà la següent missió humanitària de l’OTAN?

La senyora Rosario s’assabenta l’endemà dels successos. Li’l comenta la seua amiga Lola en la taula braser donant-li tornades a la cullereta del cafè: “els musulmans no són gent de fiar, són fonamentalistes. Les dones porten la cara tapada. Els homes miren malament a la gent. No volen saber dels nostres costums. Volen que tots creguem en Al·là. Diuen en la tele que ens volen envair”. Rosario al final queda convençuda, fa falta mà dura contra ells, com està proposant a França Força Nova, el partit de Marine Le Pen o el moviment alemany islamòfob Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident). “La pena de mort, si fa falta”.

charles chaplinPer descomptat que estic a favor de la llibertat d’expressió, murmura Rubén per a sí mentre segueix la feina de l’oficina. Fins i tot a favor de la llibertat d’expressió d’una revista, com Charlie Hebdo, que de vegades aviva l’odi a l’altre i la xenofòbia. No crec que puga dir el mateix el govern del Partit Popular, que acaba d’aprovar la Llei Mordassa per a infondre por al fet que els ciutadans es manifesten pels seus drets. El mateix cal dir de l’Audiència Nacional, segueix parlant per a sí Rubén, que ha imputat a l’humorista Facu Díaz per realitzar una paròdia sobre el Partit Popular.

Carla s’informa per internet de la catàstrofe. S’ha alçat tota una onada d’alarmisme, pensa. Quan coneix que els principals dirigents europeus s’han manifestat a favor de la pau sent una profunda indignació i impotència. La població palestina (per no nomenar la de Iemen, Líbia, Síria o El Congo) està sent massacrada dia a dia des de fa anys (el mateix dia dels atemptats de París un atemptat va matar a 37 joves en Palestina), enguany van més de mil civils innocents morts per part d’Israel i cap dirigent Europeu s’ha manifestat en contra. Els morts europeus valen més que els d’altres països. Quina hipocresia d’Occident, conclou Carla.

La senyora Consuelo està commoguda. Tots som Charlie Hebdo, interioritza amb força en el seu sofà mentre escolta en televisió el relat dels més pròxims a les víctimes. Es tranquil·litza una mica quan escolta als dirigents europeus dir que cal adoptar mesures contundents contra els yihadistes. I més encara quan el govern del PP anuncia un pacte amb el PSOE. Cal controlar Internet, els aeroports, les xarxes socials. Cal tancar fronteres nacionals. Cal endurir el Codi Penal. Tot per la pau, la tolerància, la llibertat i la democràcia.

Font: Rodrigo Paños./


ajuntalcoi

ajualcoiturisme

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *