lasarga ajualcoitel

Ignacio Herrero: Alferes cristià 2015 filà Mossàrabs

Ignacio Herrero: “L'Entrà és l'acte que més m'agrada. Ara jo tinc en el cap el moment d'estar en el Partidor, que tothom diu que és impressionant, però jo del que estic segur és que quan baixe de la carrossa, encara que ho intente explicar, seré incapaç perquè aquestes coses cal viure-les”

SONY DSC

Ignacio Herrero Matarredona serà l’Alferes cristià per a la filà Mossàrabs./ lesmuntanyes.com

Ignacio Herrero Matarredona, alcoià de 40 anys serà el pròxim Alferes cristià per a la filà Mossàrabs. Encara que actualment resideix a Almansa, la seua passió per la festa no li impedeix viure entre aquestes dues poblacions. De professió farmacèutic i president de la Unió Esportiva Almansa, confessa estar entusiasmat pel càrrec el qual, a data d’avui, està pràcticament tot preparat. En aquest moment tan màgic en la seua vida li acompanyaran en la carrossa la seua dona, la Favorita, i el seu fill com Rodella. També comptarà amb la calor de tots els seus amics com a cavallers.

Mossàrab de cor
No pot dir-se que Ignacio porte sent Mossàrab des de sempre, però sí ho és de cor, doncs segons compta “encara que porte assistint i participant en la filà tota la vida, no vaig començar a eixir a festes realment fins que no vaig cobrar la meua primera nòmina i vaig poder pagar-me la fulla, perquè en cap cas se m’ocorria demanar-li-ho al meu pare”. D’aquesta manera, ja són 12 anys els que te d’experiència en la filà, a la qual confessa haver-se apuntat pels amics de tota la vida, com ocorre en molts casos.

“se que quan baixe de la carrossa, encara que ho intente explicar, seré incapaç perquè aquestes coses cal viure-les”

La il·lusió pel càrrec
Representar un càrrec com l’és el d’alferes o capità sempre és motiu d’una il·lusió que resideix dins de tot bon fester. Així ho era per al nostre Alferes Cristià, qui per fi ha vist el seu somni complit. “Fa uns anys, en el grup d’amics decidim intentar anar a per un dels dos càrrecs i en principi era un altre de nosaltres amb mes antiguitat en la filà qui volia realment, però per circumstàncies va decidir finalment tirar-se arrere i llavors vaig ser jo qui vaig dir que cap a davant”, compte Ignacio amb gest d’il·lusió en el seu rostre.
La decisió final va tenir alguns contratemps, ja que segons compte el nostre protagonista “es va plantejar al principi anar a per el capità al que es presenten tres persones, però al final la filá no té alferes i en una assemblea en la qual s’anava a votar, em reunisc amb la junta directiva i em proposen fer-me amb el càrrec d’alferes. Llavors en la següent assemblea jo renuncie com a possible capità i em presente com a alferes”. Una decisió meditada, en qualsevol cas, de la qual el nostre protagonista afronta amb gran entusiasme i dedicació.

El càrrec

Els aspectes d’un càrrec són molt medits i trebats fins i tot anys abans que aquest se celebre. Aquest és el cas d’Ignacio, un alferes que sempre va tenir clara la idea que regiria el seu càrrec si arribava algun dia a fer-se realitat. D’aquesta manera, en preguntar-li sobre tots els aspectes de la alferecía cristiana, que els alcoians podrem veure en aquestes pròximes festes, explica que “està basat en Alfonso VI de Toledo, llavors va sobre els Mossàrabs en aquesta població, que estan distribuïts en quatre jerarquies: muladíes, el clergat, la noblesa i la burgesia. I a partir d’ací es mou tot el que és el boato, els meus cavallers, l’esquadra i jo. Va tot en conjunt”.

Pel que fa a la distribució plantejada constarà de dues carrosses: la seua al costat de la seua dona, la Favorita, i el seu fill com Rodella; i una segona amb els cavallers, que són els seus amics de tota la vida de la filà. En aquesta ocasió, sembla ser que no hi hauran dames, perquè segons ens explica el nostre protagonista no va haver-hi un acord, així que les dones que han volgut eixir ho faran en el boato. Per tant, en aquest moment tan màgic i especial en la seua vida, Ignacio estarà envoltat i acompanyat per la calor de la seua família i amics.

Ignacio amb la seva dona./

Ignacio amb la seva dona./

Un boato a punt
Aprofundim de ple en els dissenys i tots els detalls relacionats amb el boato. “Era una idea que tenia preconcebuda fa temps, en la qual vaig haver de descartar una cosa perquè va eixir en les festes de Cocentaina de l’any passat i al canviar-la, ha quedat fins i tot millor del que havia pensat al principi”, explica Ignacio com ha sigut la intenció dels dissenys, dels quals afirma sentir-se molt orgullós pel ben que ha aconseguit plasmar Juan Climent la seua idea. Així, els tallers ‘El Molinar’ duran a terme la preparació i posada a punt de tot el boato.
Les carrosses han sigut dissenyades per l’empresa ‘El Llombo’ d’Ontinyent i segons sembla van a ser “expectaculars” sobretot la de l’alferes en qüestió, apunta el nostre protagonista. “La meua carrossa va a sorprendre, perquè quan vaig visitar l’empresa per a veure-la, em van dir que ja l’havien llogat en 11 llocs, únicament veient l’esbós perquè no està acabada”, explica entusiasmat. Tot apunta estar pràcticament llest i lligat, en un procés de mesos en el qual s’ha invertit gran treball i dedicació per estar a l’altura de les circumstàncies.

Música en homenatge
La música no és menys important en un càrrec d’aquestes característiques. És l’element clau que deslliga l’aplaudiment del públic, que ho emociona i acompanya la posada en escena de la desfilada. Sobre aquest tema, Ignacio ens explica que “el primer ballet va amb la marxa ‘Benditos’ de Paco Valor, però jo vaig a inaugurar marxa que s’escoltarà per primera vegada el 29 de març en l’assaig de la Primitiva en L’Apol·lo. La marxa es va a cridar ‘Acracio’ com el meu avi, en homenatge a ell”. Una marxa que també és composada pel músic Paco Valor, del que cal esmentar com a curiositat que és cosí d’Ignacio, per la qual cosa tot sembla quedar en família. D’aquesta manera, la música serà una marxa mora amb tints cristians, és a dir, amb percussió i referència cristiana.

Actes relacionats

Com és habitual, en els mesos previs a les festes se succeeixen actes relacionats amb el càrrec. En aquesta ocasió, no hi ha prevista una programació, encara que el nostre Alferes Cristià explica que “com a acte important, el de la Primitiva en el qual inaugurarem la meua marxa, per que d’altra banda jo crec que està tot ja molt vist i també són diners i temps. Però bé, com a acte solidari els càrrecs anem a fer actes amb diferents associacions”.

logoalferescristiaOpinions i preferències festeres
Aprofitem per a preguntar-li sobre algunes qüestions i preferències a prop de les festes ara que, a més de ser fester, també és alferes. Ens explica que, a diferència de la gran majoria, el seu acte preferit és l’Entrà: “És l’acte que més m’agrada. Ara jo tinc en el cap el moment d’estar en el Partidor, que tothom diu que és impressionant, però jo del que estic segur és que quan baixe de la carrossa, encara que ho intente explicar, seré incapaç perquè aquestes coses cal viure-les”.

Fent un balanç de l’actualitat més fervent de les festes, parlem amb Ignacio sobre la possibilitat d’incorporar a la dona de forma total en la festa, opina que és alguna cosa que ha d’anar introduint-se a poc a poc, perquè “jo crec que els canvis bruscos no són bons, ni per a les festes ni per res. I al final, si s’introdueix amb coneixement doncs em sembla correcte. Però també cal veure que Alcoi té la seua idiosincràsia i, per exemple, alguna cosa que no veig són les esquadres mixtes però sí per separat. En aquest aspecte jo crec que les festes d’Alcoi, a part de ser la tradició, marquen la diferència amb açò”.

Finalment, debatem a prop de la polèmica que porta cada any estipular els dies de celebració de les festes, i més concretament enguany que cauran en cap de setmana. Sobre aquest tema, ens confessa que “si no tinguera càrrec, jo crec que unes festes i més aquestes que són d’interès turístic internacional, han de marcar-se amb unes dates clares com són 22,23 i 24. Tenint càrrec i sent una mica egoista sí preferisc que l’entrada siga dissabte perquè es nota molt l’afluència de gent, potser seria convenient, per exemple, l’últim cap de setmana d’abril i ja no moure-ho”. Siga com siga, enguany, el nostre alferes cristià espera amb més il·lusió que mai les festes, unes que mai oblidarà.

Font: Beatriz Sánchez, publicat en El Gratis./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *