lasarga ajualcoipresuparticipa

El pla de creació d’ocupació de Podemos

Aquest és un pla de regeneració democràtica que està proposant Podemos, i que està recolzat per diversos economistes de prestigi, des de Juan Torres i Vicenç Navarro, fins a premis Nobel com Krugman o Stiglitz • Com potenciem la qualitat de vida dels ciutadans? Podemos ho té clar, però pareix que a alguns no els interessa

podemos logoHo diuen els experts econòmics, la crisi espanyola es basa en el dèficit de demanda de consum intern: les famílies no tenen diners per a consumir productes ni contractar serveis; les empreses no tenen vendes i no funcionen com deurien. No hi ha consum, no hi ha treball, no hi ha recuperació, no hi ha prosperitat. Sense un pla que revitalitze l’economia de les famílies l’eixida de la crisi és una fantasia.

En aquest sentit, cal apuntar que uns dels sectors estratègics per a fomentar, no a soles l’activitat econòmica familiar i empresarial, sinó també la qualitat de vida de les persones, és el sector dels serveis socials. Llavors, expandir la infraestructura social del país, enfortir l’Estat de benestar, és un pla estratègic que s’ajusta perfectament a les necessitats i els interessos del moment històric que vivim.

L’Estat de benestar d’Espanya històricament no ha gaudit d’un desenvolupament tan avançat com, per exemple, el dels països nòrdics de la Unió Europea (Suècia, Noruega, Dinamarca…). Tenim tres pilars de benestar assentats: la sanitat, l’educació i les pensions (encara que debilitats i retallats per una mala gestió de la crisi). Però en els països socialdemòcrates hi ha un altre pilar de benestar que encara no està desenvolupant en el nostre país: el pilar dels drets familiars.

Aquest quart pilar del benestar es basa a enfortir els drets i serveis que afavoreixen la conciliació i qualitat de vida de les famílies. En aquest sentit seria imprescindible crear un sistema d’atenció públic a les persones dependents (incloent-hi a les persones majors); un sistema d’educació infantil públic que garantisca l’atenció a la infància des dels zero anys; a més d’altres serveis i polítiques que afavoreixen la qualitat i la conciliació familiar (per exemple, ajudes per tindre fills o redistribució de les hores laborals).

L’enfortiment dels drets familiars situa el treball de dona en un espai central. Tradicionalment, les tasques familiars encaminades a millorar la qualitat de vida de les famílies (criança de la infància, assistència a les persones majors i persones dependents) ha estat a càrrec de la dona. La proposta d’aquest pla de regeneració democràtica consisteix, doncs, a formalitzar tot aquest treball, per fer-lo remunerat, per integrar-lo en la Seguretat Social.

vicen navarroTal com explica el professor Vicenç Navarro, si treballarem per tal d’incorporar a les dones al món laboral fins a arribar al 78% (en Espanya actualment la xifra és de 52%) aconseguiríem baixar la tassa d’atur i crear molta riquesa nacional. A més, si en lloc de tindre un de cada deu ciutadans treballant en el sector públic, tinguérem, com en els països socialdemòcrates, un de cada quatre, podríem aconseguir més de tres milions de llocs de treball.

D’aquesta forma, amb un pla d’ocupació femení aconseguiríem d’una mateixa vegada: incrementar l’ocupació, la qualitat de vida familiar, la igualtat de gènere i la identitat i la vitalitat nacional.

Evidentment, aquesta proposta no es pot aplicar de forma immediata, però sí que es pot posar com a objectiu pel qual treballar durant els següents anys. Perquè no és veritat que no hi haja mitjos econòmics per tal de dur a terme les despeses d’inversió que implicaria (s’estima que aproximadament 140 milions anuals). El que no hi ha és voluntat política per tal d’aconseguir aquests diners (per posar un petit exemple: el ministre d’hisenda tenia la llista Falciani de defraudadors espanyols en les seues mans des de fa temps i no ha fet res).

Sense anar més lluny, no està fent-se res per a evitar les milionàries quantitats de diners que s’evadeixen d’Hisenda per part de les grans empreses i de les grans fortunes (tenim, per exemple, l’Informe de Intermon Oxfam segons el qual 34 de les empreses del Ibex 35 tenen alguna seu en paradisos fiscals defraudant anualment més de 59000 milions d’euros). De fet diuen que per a eixir de la crisi tan sols cal desfer qualsevol paradís fiscal, un d’eixos que acostumen a utilitzar molts espanyols pudents per tal de no pagar impostos a la Hisenda pública.

L’únic que necessitem és un sistema tributari progressiu que contribuïsca a redistribuir els diners de forma equitativa i que lluite contra la pobresa, l’exclusió social i la creixent desigualtat. A més d’un equip tècnic que es dedique a velar perquè es complisca la llei de forma justa.

Aquest és un pla de regeneració democràtica que està proposant Podemos, i que està recolzat per diversos economistes de prestigi, des de Juan Torres i Vicenç Navarro, fins a premis Nobel com Krugman o Stiglitz. Una proposta raonable com a poques, però a la qual no se li està prestant res d’atenció mediàtica.

pablo iglesias lesmuntanyes.comEn aquesta línia, cal preguntar-se: perquè, tenint propostes tan sensates com aquesta, sempre que es parla de Podemos en els grans mitjans d’informació és per a discutir d’altres assumptes que res tenen a veure amb l’interés col•lectiu (Veneçuela, la beca d’Íñigo Errejon o els ingressos de Juan Carlos Monedero)? Perquè es silencien les seues encertades anàlisis? Perquè no es debat, serena i tranquil•lament, de les seues propostes reals, que és el que vertaderament interessa a la societat?

Els partits polítics i els grans mitjans de comunicació haurien de centrar-se, en la meua opinió, en obrir el debat seriós les coses que ens interessen als ciutadans: com anem a eixir de la crisi? Com podem crear ocupació? Com potenciem la qualitat de vida dels ciutadans? Podemos ho té clar, però pareix que a alguns no els interessa.

Font: Rodrigo Paños./

reactivalcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *