Foradia

La integració de la dona en la Festa o com salvar-se de l’extinció

Va haver-hi un dia en què les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi eren les més grandioses (...) Alcoi no va voler formar part de l'UNDEF (Unitat Nacional d'Entitats Festeres de Moros i Cristians) (...) I eixe allunyament juntament amb la crisi va suposar que les filaes perdéren socis i amb els socis els ingressos

diana fila realistes enrique botella lesmuntanyes comVa haver-hi un dia en què les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi eren les més grandioses, va haver-hi un dia en què no hi havia a cap altre lloc del país unes festes que pogueren comparar-se, va haver-hi un dia on allò que es feia a Alcoi marcava la tendència a la resta de pobles, va haver-hi un dia on vam eixir en el programa de TVE ‘1,2,3…’ i vam anar a Nova York, va haver-hi un dia que la bruixa malvada li va preguntar al seu reflex en l’espill: ‘¿Soc la més bella?’ I va haver-hi un dia que l’espill li va contestar: ‘Ja no ho eres’.

Alcoi no va voler formar part de l’UNDEF (Unitat Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians), tampoc va voler encapçalar cap moviment en conjunt amb altres pobles dels voltants (com declarar-les Be Immaterials) i sols es preocupava de les pròpies festes. Tant va mirar cap a si dintre que va viure aliena a allò que passava a altres localitats. Mentre els festers alcoians criticaven les entrades d’altres pobles no s’adonaven que anaven millorant any rere any. Ací han canviat les dades de les Festes els polítics, a altres pobles per referèndum (ni en això hem estat valents)

Actualment, festes de moros i cristians d’altres poblacions de la comarca acumulen diverses nominacions i les han convidat a participar arreu del món. Alcoi s’ha quedat xuplant d’un caramel del passat que està quedant-se sense sucre.

I és que les Festes cansen. Tots els anys són paregudes i també entre els pobles se semblen. Ací no hi ha cap programació complementaria com algun concert i excepte el dia de l’Entrada la resta de dies si no eres de filà poques coses més que passejar pots fer. S’han creat unes festes per als alcoians que viuen fora perquè els que vivim ací aprofitem per anar-se’n de viatge o a la platja.

Prova d’este allunyament de la ciutadania cap a unes festes en perill d’extinció és que s’han canviat les dades i ací no ha passat res. Encara recorde en 1997 la famosa manifestació ’22, 23 i 24 sempre’, una de les més gran que he vist als nostres carrers.

I eixe allunyament juntament amb la crisi va suposar que les filaes perdéren socis i amb els socis els ingressos i amb els ingressos les derrames ofegaren als que quedaren. I aleshores, sols aleshores, primers trons i juntes directives van començar a vore les dones que més que amb faldes de colors venien amb una bona cartera i dinerets en les butxaques.

Font: Ester Jordà Solbes, @soc_arcaris./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *