lasarga subscriute elgrat

El drama humà dels refugiats i la resposta insolidària dels governs

• La CGT denuncia el drama humà dels refugiats i la resposta insolidària dels governs de la UE

La Confederació General del Treball (CGT) s’uneix a les nombroses veus que estan assenyalant l’incompliment pels estats de la Unió Europea de les més elementals normes d’asil i dels Drets Humans que l’ONU i tots els governs occidentals diuen protegir i defensar, al no acollir com a éssers humans als milers de persones que estan arribant al nostre continent procedents tots els països sumits en el dolor, la gana i mort com a conseqüència de guerres i persecucions, en l’agreujament de les quals alguns governs occidentals han tingut bastant responsabilitat. Tant de les ganes com de les guerres, els “líders” dels països autodenominats desenvolupats tenen un altíssim, si no total, grau de responsabilitat. A més, l’O€, conjuntament amb EUA i ara Xina, són els responsables de les sagnies en recursos al fet que se sotmet al Sud.

siria refugiats alcoiPotser des de la II Guerra Mundial no havíem assistit a aquesta diàspora, aquesta llarga marxa històrica de persones fugitives, desplaçades, gent obligada a deixar les seues llars i els seus països sota el regne de la mort armada. Ara, des de l’Iraq o Síria, Somàlia o Sudan, Senegal o Nigèria, Líbia o Afganistan, entrant per Itàlia o Grècia i creuant els Alps o Macedònia i Sèrbia, entremesclant-se migrants que reclamen pa i treball amb persones que busquen una vida millor per als seus fills. En l’actual sistema, les polítiques migratòries europees i internacionals són estrictament repressives i policíacs. L’estat fortalesa de l’O€ ha demostrat la seua inutilitat: enfront del parapet de l’argument de la seguretat -que tampoc és capaç de frenar la barbàrie del terrorisme islàmic-, s’han passat per damunt les més elementals llibertats, els més elementals drets humans. Amb la crisi es va destapar el racisme, la discriminació i la violació de drets humans fonamentals (asil, sanitat, asil…)

Des de principi d’any, 300.000 immigrants han arriscat les seues vides en aquesta singladura: 200.000 han arribat a Grècia i altres 100.000 a Itàlia. Aquesta quantia ja supera la xifra total de 2014, que Nacions Unides va fixar en 219.000 per al conjunt de l’any. L’Organització Mundial de Migracions calcula que a la fi d’any, hauran creuat a Europa al voltant de 800.000 persones sense salconduit, des de de Àfrica i Turquia. Gran part de totes aquestes migracions són obligades, siga per la gana i la falta de recursos, siga per la violència física, la repressió i la guerra: el 62% dels migrants que arriben a Europa durant els últims mesos no fugen de la gana o la misèria, sinó de la guerra i les dictadures de Líbia, Afganistan, Síria, Eritrea, Darfur, l’Iraq, Somàlia o Nigèria.

La CGT entén que hem de tenir memòria històrica, per justícia social, perquè l’acció del capitalisme sobre la humanitat no quede impune. Va haver-hi un temps en què els europeus anàvem a Àfrica a robar persones, les ficàvem en un vaixell i les convertíem en esclaves a l’altre costat de l’oceà. Després va venir un temps en què els europeus del sud ens vam anar a fer les Américas (del Nord o del Sud) i allí vam ser obrers i obreres explotades. Ara Àfrica i Orient vénen a Europa…i no les volem. També els espanyols vam saber el que era ser refugiats polítics a França, Algèria, Mèxic, Xile, etc. en 1939; no podem haver-ho oblidat tan aviat.

Per res creiem que aquests “migrants suposen algun problema (en quantitat) que desestabilitze el sistema de protecció, de treball i de convivència d’Europa. Aquests migrants suposen solament el 0,027% de la població de l’O€. A aquesta O€ fa temps que se li va acabar l’humanitarisme i tot es mesura en funció dels balanços bancaris i del capital financer. En CGT tenim el ple convenciment que cap persona és il·legal i totes les persones, siguen d’on siguen, han de tenir garantits els drets fonamentals: la vida, la llibertat de moviment i residència, la protecció social i el treball.

Font: Secretariat Permanent del Comité Confederal de la CGT./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *