Foradia

Setembre

Mishima

Aquest és un mes curiós, perquè hi ha països en els quals es recorda, per bé i per malament, un dia de setembre. Estats Units és el paradigma, perquè va ser un 17 d’aquest mes quan es va promulgar la primera i única Constitució nord-americana, i per contra el segle XXI va començar amb l’estigma terrible de l’11-S.

Un altre país en el qual setembre té carta de naturalesa històrica és Xile, doncs la seua festa nacional, que commemora la independència, és el dia 18, i també va ser un 11 de setembre quan va tenir lloc el colp d’estat ‘pinochetazo’ que va acabar amb el govern democràtic com en la vida de Salvador Allende.

Seria per tant un mes clau en aquestes dues nacions, però també ho és a Catalunya, on l’11 de setembre és la Diada (que per cert commemora una derrota que segueix colpejant gairebé tres segles després).

Així que hem de recordar el dolent per no repetir-ho i mirar-nos en el mirall positiu de setembre, mes en el qual van néixer humanistes pensadors reals com Unamuno, Tolstoi o Benedetti, i uns altres de ficció però que pesen en la nostra cultura, com l’entranyable i loquaç crítica Mafalda de l’humorista Quino.

setembre pessoa alcoi

 

Obertura

Als meus moments foscos
Quan en mi no asoma ningú,
I no és més que boira i murs,
la qual cosa en la vida em concerneix,

Alce el front un instant
D’on visc atabalat
I, a l’espai distant,
Veig el sol caure daurat.

Existisc llavors, revisc;
I encara que només siga il·lusió
L’exterior en què m’oblide,
Res més que vull ni demane:
Li lliure el meu cor.

[Fernando PessoaOrtónimo]

Font: Mishima./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *