Contra l’OTAN, el proper dimecres 28 d’octubre tindrà lloc l’acte de presentació de la plataforma Alcoi contra l’OTAN, a les 19:30 en el Centre Ovidi Montllor al carrer Vistabella, nº 8.Aquest acte de presentació comptarà amb Raquel Bernabé, estudiant de dret en la Universitat de València i activista, i amb Miguel Garre, periodista i redactor del periòdic De Verdad.

Aquesta plataforma naix amb l’objectiu de lluitar contra la presència de les tropes de l’OTAN al nostre territori, així com lluitar per l’eixida  de l’OTAN.

MANIFEST DE LA PLATAFORMA CONTRA L’OTAN D’ALCOI

L’agudització de la competència i les rivalitats entre pols imperialistes, protagonitzant-se nombroses maniobres militars de distintes potències, generant nous i greus perills per als pobles de tot el món, requereixen amb urgència la seua determinació per a obligar als estats a detindre esta bogeria.

El poble alcoià ha protagonitzat al llarg del temps grans lluites contra les guerres imperialistes, encara que no van tenir la necessària continuïtat. En els moments actuals, davant el preocupant escenari bèl·lic mundial, diverses organitzacions polítiques, sindicals i socials hem assumit la determinació d’engegar la plataforma contra l’OTAN d’Alcoi; un pas necessari i urgent, que partint de l’experiència acumulada, renaix des de la convicció, que l’OTAN mai fou creada per garantir l’estabilitat i defensa dels valors democràtics o la sobirania dels pobles. Per contra, la història ens demostra, que fou creada des de centres de poder imperialistes per a imposar a sang i foc un ordre mundial dominat per les multinacionals, amb capacitat per a intervindre contra qualsevol poble que volguera construir un altre model econòmic i social contrari als seus interessos.

Respecte a l’Estat espanyol, el govern actual, seguint l’estela dels anteriors, acreix la implicació major en les estructures de l’OTAN, és a dir, major presència de tropes estrangeres, ampliació de l’ús de bases militars y servir de centre estratègic per al control del Mediterrani y el Nord d’Àfrica per part de l’OTAN, l’UE y els EEUU.

El referèndum del NO a la OTAN del 1986, aconseguit gràcies a la gran lluita continuada del poble al carrer, desembocaria en una gran farsa, perquè ni tan se vol es compliria cap de les tres condicions incloïes en la consulta:

• 1. “La participación de España en la Alianza Atlántica no incluirá su incorporación a la estructura militar integrada”.
• 2.º “Se mantendrá la prohibición de instalar, almacenar o introducir armas nucleares en territorio español”.
• 3.º “Se procederá a la reducción progresiva de la presencia militar de los Estados Unidos en España”.

Ens oposem al manteniment dels alts índexs de despesa militar l’Estat espanyol mentre amplis sectors del poble treballador pateixen les conseqüències de retallades en sectors bàsics com l’educació, la sanitat o els serveis socials.

Ens oposem rotundament al fet que es destinen milers de milions d’euros a exercicis o operacions militars tendents a l’agressió contra tercers països, mentre es condemna a la seua població a un èxode massiu que posa en risc les seues vides.

Denunciem que la crisi de refugiats que viuen diversos països de la Unió Europea i del seu entorn, és la conseqüència de les accions ingerencistes dels països membres de l’OTAN i de la UE, entre altres, en països com Síria, Líbia, l’Iraq o Afganistan.

Mentre negocien hipòcritament les quotes de refugiats, els governs europeus recolzen la desestabilització dels seus països d’origen i beneficien al capital monopolista amb nous fluxos de mà d’obra barata, alhora que busquen provocar la confrontació entre pobles.

Cal alçar un fort moviment popular contra la presència de tropes estrangeres en el nostre territori, així com la cessió de terra, mar i aire als exèrcits que envaeixen, assassinen, enderroquen governs o generen enormes moviments migratoris.

Volem que les mobilitzacions de les pròximes setmanes siguen un èxit, i per a açò cridem a la participació massiva en les mateixes, a la resta d’organitzacions socials i sindicals, perquè se senta amb claredat el rebuig a les maniobres militars, però també l’exigència de retirada unilateral d’Espanya de l’OTAN i de la resta d’estructures imperialistes i el tancament de totes les bases militars estrangeres en el nostre país.

És necessari recuperar la mobilització i la lluita de la campanya anti-OTAN de 1986 i unificar al màxim a tots aquells sectors populars oposats a la política de saqueig, destrucció, assassinat i guerra a la qual ens condemnen les potències imperialistes, especialment l’UE, l’OTAN i els EUA, fent de la lluita contra la guerra imperialista una lluita sense caserna contra el sistema que la genera.

Alcoi, Octubre del 2016